Setmanari d'informació local - 138 anys

Són conscients veïns i negocis de l’estalvi d’aigua?

Els sectors econòmic, educatiu i social opinen sobre l’aprofitament d’uns recursos hídrics limitats per la manca de pluja a Sóller

Rosi Ferrer és la directora comercial de l’hotel Es Port. | Pere Serra

Davant l’emergència climàtica que viu el planeta i que, evidentment, afecta Sóller, l’aprofitament de l’aigua és un tema que rarament té una gran presència mediàtica però sí una importància cabdal. Per aquest motiu, al reportatge d’aquesta setmana hem parlat amb representants del món de l’hosteleria (hotels i restaurants), uns dels sectors que més consumeixen i en el qual hem pogut trobar exemples de racionalització d’aquest bé tan preuat; de l’educació, creadors i arquitectes de la consciència ambiental de les noves generacions i, en darrer lloc, dos veïns del poble que ens han contat el seu testimoni personal a l’hora d’aprofitar l’aigua.
Una de les conclusions a les que hem pogut arribar és que el respecte és generalment baix a les empreses turístiques tot i que, en els darrers temps, sobre tot a hotels, sí que s’ha experimentat una consciència major en aquest sentit. Quant a particulars, hem constat que molts duen a terme petites accions com apagar l’aixeta mentre es renten les dents o col·locar aparells d’osmosis per millorar el rendiment d’aigua, però a l’hora de fer inversions que requereixen una quantitat determinada de doblers, fan anques enrera.

Turisme
Rosi Ferrer és la directora comercial de l’hotel Es Port després d’anar ascendint de recepcionista a cap de recepció durant els 23 anys que duu treballant a aquest establiment turístic del Port de Sóller. Ferrer explica algunes de les moltes mesures que ha implementat a l’edifici i al terreny. «Un dels avantatges que tenim és comptar amb una sínia, una font amb aigua pròpia que utilitzam per regar el jardí i la gespa. Gràcies a això no agafam aigua de la Vila. A més, vàrem fer una sèrie d’obres a les habitacions perquè les aigües brutes de les aixetes i la dutxa passin per un procés de reciclatge i arriben a un dipòsit on s’acaben de depurar i, finalment, arriben al safareig». «Fa 11 anys que creàrem aquest sistema. Tenim un segell de Travel Life, de sostenibilitat que ens ha exigit moltes millores per ser sostenibles», explica la directora.

Per altra banda, parlam d’ecologisme a l’educació amb Maria Gual, tutora i coordinadora de la Comissió Ambiental del col·legi Ses Marjades, que té el títol de ‘ecoescola’, és a dir, es tracta d’un centre educatiu on es duen a terme accions per conscienciar i millorar el medi ambient. La docent explica que «en el seu moment, elaboràrem un cronograma de tasques per aconseguir el títol de ‘ecoescola’. Ara hem demanat a l’Ajuntament de Sóller les dades per saber quin consum d’aigua hem tingut en els mesos lectius. Paral·lelament, hem creat un decàleg ecoambiental a l’escola per estalviar aigua dirigit als alumnes. També, a través de la brigada municipal controlarem les possibles fuites. En aquest sentit, ja hem canviat quatre aixetes». Afegeix que «també fa sis anys que no feim festa d’aigua i hem incorporat la permacultura amb palla alhora que sembram plantes mediterrànies, aromàtiques i hortalisses que requereixen poca aigua».
Paco Ruz treballa al restaurant 16 de la plaça de la Constitució. «A casa utilitzam els programes més econòmics i ecològics del rentaplats. Utilitzam poc les aixetes, el just i necessari. On més es gasta és al bany perquè és un consum diari i nosaltres no podem controlar el consum d’aigua que té el client. En general, no gastam en excés». A la pregunta de si la gent està conscienciada en aquesta matèria, Ruz afirma decididament que «la gent no vol que li falti l’aigua. Quan no tens aigua és quan et poses les mans pel cap. En general trobo que falta molta feina per fer. Si que és vera que, a nivell particular, hi haurà gent que sí s’ho pren seriosament».

El batec del carrer
Rubén Sánchez és un jove venedor de souvenirs de Caimari que fa poc temps que viu a Sóller i comparteix pis amb tres persones més. Està conscienciat amb la falta d’aigua i pren mesures per estalviar-ne el màxim. Algunes de les mesures que duen a terme són tirar «de la cadena de l’excusat el mínim possible, fer dutxes ràpides i no estar mitja hora cada un; tenim un sol barral per escurar el plats i posam la rentadora junts per aprofitar l’espai al màxim. La gent no està conscienciada i, a més, ara hi ha molta sequera. S’ hauria d’anar un poc més alerta», explica.


Pitjor ho veu Barek Bujar, un pagès marroquí jubilat que viu amb preocupació les conseqüències fatals que provoca la falta d’aigua al seu país d’origen. «Hi ha hagut guerra i moltes morts. Ara, ve una guerra d’aigua. No hi ha aigua. Al meu país han tallat l’aigua per regar els alvocats perquè gasta molta aigua. Aquí, a casa, som cinc persones i anam alerta. Si no hi ha aigua, tot es mor». L’aprofitament d’aigua com a d’altres mesures ambientals és una assignatura pendent del planeta en general i de Mallorca, una illa on sempre n’hi ha faltat, que encara queda per superar. El temps corre en contra i mai es valora suficientment el que es té fins que es perd. Per aquest motiu cal conscienciar a tots els estaments de la societat per no deixar que el futur es filtri per les nostres mans per sempre.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.