L’anàlisi sobre transparència dels ajuntaments de Balears fet per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) aprova només a 10 municipis de la comunitat illenca. D’un total de 67 municipis valorats, els que s’emporten la pitjor valoració d’aquest estudi són els municipis de Fornalutx, amb una valoració de 0,6 i Escorca amb una nota de 0,8. Ambdós pobles se situen al capdavall de la llista publicada per la facultat de ciències de la comunicació, la qual avalua Sóller amb un 2,7 i Deià amb un 2,1. Així, aquests dos darrers també suspenen i Sóller se stiua en el número 15 i Deià al 26 del rànquing.
La Llei de Transparència 19/2013 aprovada el 2015 obliga a les administracions a publicar a la web tota la informació d’interès per al ciutadà. Gairebé vuit anys després, el nivell de compliment de la normativa arreu de les balears és molt baix i tan sols tan sols deu municipis superen l’aprovat. Entre ells, Calvià (9,4); Inca (9,2); Marratxí (7,5); Bunyola (6,9); Felanitx (6,9) i Palma (5,6) són els municipis mallorquins que han obtingut un aprovat en transparència durant el 2023. Mentre la majoria de municipis té notes molt baixes, inferiors al 3,5, això suposa en total el 73% dels municipis.
Indicadors
L’anàlisi de transparència realitzada per la universitat no sols valora la presència de la informació, sinó també que aquesta sigui completa; intel·ligible; fàcilment localitzable i actual. Per aconseguir el Segell Infoparticipa, els ajuntaments han de complir entre el 75 i el 95% dels 52 indicadors. Sóller, per exemple, només compleix 14 del total d’indicadors, això es tradueix en un 26,92%. Deià tant sols en compleix 11 (21,15%), mentre que Fornalutx només 3 (5,77%) i Escorca 4 (7,69%). Aquests indicadors valoren que hi hagi informació actualitzada referent a la gestió i que aquesta sigui fàcilment localitzable i que estigui correctament situada. Quant a la metodologia, l’estudi té en compte la transparència de la corporació i la informació per a la participació.
La UAB farà un nou estudi el 2024 a tots els municipis. Aquells que no superin l’arpovat i que, per tant, incumpleixen la llei són «susceptible de rebre una sanció econòmica o de suspensió del càrrec públic», informen des de la l’entitat en un comunicat.