El client nòrdic és el més interessat en les possessions de la Serra de Tramuntana i en especial els terrenys situats a Sóller. Durant la darrera dècada el mercat immobiliari ofereix les poques propietats que queden a la Vall i que acabaran a mans estrangeres, sobretot d’escandinaus, anglesos i alemanys. De fet, ara mateix hi ha la possibilitat d’adquirir tres o quatre finques rústiques amb una casa gran que supera els 1.500 metres quadrats de superfície construïda i totes elles situades entre Sóller, Deià i Fornalutx. Un exemple és la finca de Cas Don, situada al llogaret de Biniaraix. La propietat surt a un preu de venda de 5,5 milions d’euros «però necessita una reforma que costarà una inversió també de 5 milions d’euros més», explica el responsable de la immobiliària Sóller Studio, Borja López. Aquesta propietat de principis del segle XVII ha passat a diferents mans i finalment s’ha posat a la venda.

Un altre cas és Casa d’Amunt, un immoble que data de 1891 situat a Fornalutx i amb una superfície construïda de gairebé 1.600 metres quadrats. El preu de venda és menor que Cas Don i té un preu de sortida de 3,6 milions d’euros. Com aquests dos casos, n’hi ha d’altres amb preus similars que se situen al voltant dels 5 milions d’euros.

Els motius que duen a la majoria de families a vendre les finques són bàsicament tres. Borja López explica que molts dels propietaris «no poden fer front a les despeses que genera mantenir la finca» i sobretot després de l’increment dels preus del material d’obra, «per això, molts decideixen vendre», afirma. Un altre motiu, relacionat amb el primer és «l’herència». López comenta que cada família té la seva realitat, però sobretot quan l’herència «ha recaigut entre molts, és impossible i no surt rendible quedar-se amb la propietat, i és quan surt l’opció de posar-la al mercat immobiliari». Finalment, el fet que la possessió com tal hagi perdut l’essència com a unitat «de producció i no sigui rendible econòmicament» fa que molts propietaris decideixin desprendre’s de l’immoble. A això, se li ha d’afegir el fet que aquestes possessions se situen a la Serra de Tramuntana, el que significa que, a més d’arreglar l’habitatge, «contínuament s’han de mantenir els marges o els elements patrimonials que són diferenciadors d’aquests tipus d’edificacions», remarca López.

Darrera opció

Malgrat la pèrdua de patrimoni per part de famílies locals, el responsable de Sóller Studio insisteix en el fet que quan un mallorquí ven una propietat «no és per lucrar-se, sinó per necessitat». D’ençà que ell es dedica al negoci immobiliari reconeix que qui té una propietat «la manté tot el temps que pot, i com a darrera opció la ven» per les causes abans esmentades. Si bé, les famílies que mantenen les possessions «hi perden doblers, perquè ja no són productives o el que produeixen ja no dóna per cobrir els costos», assegura.
En aquest sentit, alguns propietaris de grans finques on també s’inclouen els olivars, han manifestat en diverses ocasions que una solució «seria que deixassin parcel·lar els terrenys, si no és molt difícil assegurar l’explotació».

Davant aquesta situació, López reconeix que qui va adquirir algunes de les finques rústiques abans de la moratòria del Govern que congelà l’opció de crear més places d’establiments hotelers, «sí que era una opció viable per mantenir aquestes grans propietats». Pel que fa als preus de sortida de les possessions «qui posa el preu és el mercat, és la llei de l’oferta i la demanada».
Val a dir que des de l’any passat les possessions de Can Jeroni Gros i Can Bernadet es veneren ja propietaris estrangers.