Setmanari d'informació local - 138 anys

«No s’estudia la dona romana real»

La jove investigadora Sofia Zamrik, també actual responsable del Museu Arqueològic de Deià. | Martí Morell

Graduada en Ciències de l’Antiguitat per la Universitat Autònoma de Barcelona, Sofia Zamrik (Sóller, 2000) és una de les grans promeses d’aquesta disciplina. Recentment, ha dedicat el seu TFG a la posició de la dona en el negoci de l’oli d’oliva de la Bètica, província romana que ocupava l’actual Andalusia. I, a més d’obtenir la nota màxima en aquesta investigació, actualment és la responsable del Museu Arqueològic de Deià.

- Com es desperta el vostre gust per l’Antiguitat? Què engloba, de tan fascinant, aquest període històric?
- Em ve de ben petita. He tingut la sort de poder fer alguns viatges per diferents museus amb mon pare i ma mare. I sempre m’han dit que, de les 3 germanes, jo era la que ho disfrutava més. Per tant, a l’hora de triar una carrera no em veia fent una altra cosa. Sobretot m’interessen els paral·lelismes entre l’època antiga i l’actualitat. M’agrada observar com, per exemple a través de l’origen de les paraules o de les tradicions, es pot comprendre el món del present, el nostre sistema polític, el sistema jurídic…

- I, en aquest sentit, heu centrat els vostres esforços a explorar la posició de la dona. En què consisteix el vostre TFG?
- Des d’un principi volia fer un estudi sobre el paper de la dona a l’Antiguitat. I vaig trobar que, en el món del comerç d’oli d’oliva de la Bètica, hi havia evidències de participació femenina. A les diferents àmfores amb què es transportava el producte, s’hi han distingit múltiples inscripcions amb noms de dones, que assenyalaven la seva implicació directa en aquest negoci. I, si bé aquestes figures ja havien estat catalogades, mai ningú s’havia dedicat a descobrir com era la vida d’aquestes persones, qui varen ser, de quina família provenien, la seva classe social, la seva ocupació… Uns factors que contradiuen la concepció tradicional de la figura femenina en aquesta època, relacionada normalment amb la família, amb l’administració de la casa o amb el món dels teixits.

- Destacaríeu algun nom concret de la teva investigació? O és més aviat un fet col·lectiu?
- Bàsicament, he estudiat com progressivament les dones han anat aconseguint més independència, centrant-me en una època ja molt avançada de l’Imperi Romà. I han sortit casos molt interessants. Per exemple, el d’una mare que tenia un negoci d’oli d’oliva que, sense passar per via paterna, va heretar la seva filla. Així, s’observa una cooperació activa entre dones.

- Com ha estat el procés de realitzar aquesta investigació?
- Primer, vaig haver de catalogar totes les inscripcions, recollint tots els noms. Després vaig investigar les fonts jurídiques, per veure si legalment les dones podien estar fent això, i la resposta va ser afirmativa. Un fet que contrasta amb la idea d’una dona sense dret propi i sota la figura d’un tutor, que havia d’autoritzar totes les seves operacions econòmiques. I, per acabar, vaig fer una investigació de les inscripcions epigràfiques, cercant si els mateixos noms que s’havien descobert a les àmfores també es podien trobar en altres registres, per exemple en rètols funeraris, per poder aprofundir en més aspectes de la seva vida.

- Per tant, creieu que encara falten massa dones per explicar?
- Sí. L’únic article que s’havia fet sobre aquest tema, abans del meu treball, data del 1999. I a cada racó de l’Imperi Romà s’hi pot trobar una gran quantitat de casos atractius per investigar. Els estudis de gènere en època antiga s’han impulsat moltíssim en els darrers 20 anys, però encara queda un gran camí per recórrer en aquest sentit.

- I, per treure aquestes figures de l’anonimat, què s’ha de fer? Per exemple, s’ha de començar per incloure els seus noms als llibres de text?
- Clar. La dona de l’època que es descriu avui en dia és un model del tot irreal. Es contempla una dona «ideal», però no s’estudia la dona romana real. I en la meva carrera, per exemple, aquest prototip encara es continua perpetuant. No es parla de dona i negocis, sinó de dona i família. I casos com els que he investigat, que expliquen una part fonamental de la nostra història, també s’haurien de valorar.

- L’activitat arqueològica també es troba amb altres conflictes capitals. És així?
- Sí. A Mallorca, un dels problemes és l’expansió de l’urbanisme. Qualsevol illa enmig del Mediterrani és plena de jaciments arqueològics fascinants, i Menorca n’és un gran exponent. Només per posar un exemple, l’ampliació de l’aeroport de Palma, als anys 70, va destruir el jaciment talaiòtic de Son Oms. Hem de ser conscients que, vivint en un espai on és probable que hi apareguin multitud de jaciments arqueològics, l’activitat constructora s’ha de controlar exhaustivament.

- Quin és el vostre objectiu, a llarg termini, en el marc d’aquesta disciplina? Us voleu dedicar a la investigació?
- Des que vaig començar la carrera, vaig tenir clar que m’encantava el món acadèmic i em vaig proposar fer un doctorat. I ara faré un màster dedicat a la investigació, per després poder optar a una beca de doctorat. Primer, perquè m’agrada moltíssim. I, després, perquè hi ha tantes coses per explorar… Sobretot en el cas de la dona a l’Antiguitat. Consider que si es coneixen aquestes històries, i si s’estableixen ponts entre aquest passat i el nostre present, podrem entendre millor el món actual.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.