Des de 2016, Josep Bernales (Caracas, 1960) ha ocupat el càrrec de cap de Servei Tècnic al Consorci Serra de Tramuntana on ha duit a terme una tasca de gestió i dinamització d’aquest territori declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Després de deu anys al Consell, passarà a formar part del Consell Internacional de Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS) d’Espanya.

-Com va ser muntar l’estructura del Consorci de la Serra?
-L’encàrrec de la institució va ser desenvolupar els estatuts del Consorci i els seus elements de participació. En aquest cas s’especificava muntar una mesa de batles, un comitè d’experts i sobretot un Consell de Participació on hi havien d’estar representades totes les entitats de la Serra de Tramuntana.

-Amb els deu anys següents, què més s’ha aconseguit?
-Moltes coses. Una de les més importants és tenir un distintiu Serra de Tramuntana on tots els productors es poden sentir part d’un mateix col·lectiu. També, s’han posat uns indicadors per veure l’evolució dels elements demogràfics i els usos residencials dins la Serra.

-Creu que la ciutadania ja coneix per què la Serra és Patrimoni Mundial?
-Tots els mallorquins saben que la Serra de Tramuntana és Patrimoni de la Humanitat, però segurament el 80% ignora els motius. Tothom pensa que és perquè és guapa, que ho és, però no és el tema. En el nostre cas, tenim uns valors únics a la Terra: és a dir, mils de quilòmetres de paret seca, una tècnica molt depurada, uns sistemes hidràulics per aprofitar al màxim un lloc inhòspit i que els nostres avantpassats la feren habitable i productiva a base de molt esforç. Per tant, un paisatge humanitzat i transformat al llarg dels segles per aconseguir un paisatge agrícola mediterrani. Així que la nostra obligació és mantenir-lo per a les futures generacions. UNESCO fa unes avaluacions molt rigoroses per declarar un patrimoni mundial i ens hem de sentir privilegiats, ja que cada any hi ha moltes candidatures que queden a fora. Això ens dona prestigi i ens obliga a vetllar pel seu valor universal excepcional.

-Existeix el perill que UNESCO invalidi la declaració?
-No és tan fàcil que UNESCO elimini la declaració, però sí que és possible. Per exemple, la façana marítima de Liverpool la va perdre perquè hi havia darrere un projecte urbanístic que desfeia els elements excepcionals de la declaració. Si no se segueix amb una línia de conservar una agricultura viable per mantenir el paisatge cultural, no tendrem patrimoni mundial. I el més important del nostre paisatge és que és viu i el gran valor són les persones que ho mantenen.

-Com és gestionar un patrimoni mundial on el 95% del territori està en mans privades?
-Dins això hi ha de tot. Grans finques privades aïllades que posen problemes per passar pels camins i d’altres de locals i nouvinguts de fora que s’impliquen en el territori. L’agricultura, els pagesos sobretot, i els agents que ho mantenen són el patrimoni que s’ha de conservar.

-Sembla que hi ha una nova fornada de pagesos?
-Sí. Sembla que n’hi comença a haver. En el cas de Sóller s’ha de destacar sobretot la tasca de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu com un model que s’hauria de seguir a altres punts de la Serra. Els petits propietaris (que no tots són professionals, però mantenen el paisatge juntament amb la família) formen part d’un conjunt que els permet tenir un volum de producció i això és un dels grans valors que s’hauria de tenir en compte.

-La Serra també està massificada? S’hauria de limitar?
-És complex quan parlam de patrimoni viu i de gent que resideix dins una declaració. No pot ser que hi hagi veïnats que durant cada cap de setmana o quinze dies els tanquin casa seva perquè hi ha una cursa de qualsevol tipus. Teòricament, està regulat, però hi ha un excés d’activitat. Un dels grans problemes que té ara mateix la Serra són els cotxes i motos, que ho consideren un circuit tot i que s’ha de prioritzar el benestar dels veïnats. L’altra, un control molt ferm de l’urbanisme. La protecció de la Serra de Tramuntana ha de ser inflexible i hi pot haver elements i noves normatives que poden posar en perill alguns indrets.

-Quina solució hi ha?
-Tenim un gran volum de turisme, però els que vivim aquí ja som molts i a l’hivern també es col·lapsa i això és de residents. Les institucions, en aquest cas, haurien de comprar més finques i fer-les publiques i així es pot descongestionar i esponjar el territori amb més àrees recreatives i de fàcil accés als ciutadans.

-Què passarà amb la rehabilitació dels porxos?
-La legislatura anterior es va posar en marxa una Llei Serra que no arribà a bon port, però protegia els porxos i autoritzava que es poguessin restaurar. Ara, a punt de sortir una altra, esperem que es mantingui aquesta esmena, i també amb els escars perquè és un patrimoni fràgil i s’ha d’anar alerta.

-S’estan utilitzant a Sóller horts per fer aparcaments. Què en pensau?
-No sé quina és a solució més bona al problema dels aparcaments, però veure marjades plenes de cotxes aparcats em fa mal al cor. Tampoc hem estat capaços de regular el número, però s’ha de tenir clar que a la Serra hi caben un número finit de vhicles. Primer hi ha els residents i després els visitants. Una mesura valenta seria declarar tota la Serra de Tramuntana Zona de Baixes Emissions.