Parlem aquesta setmana de les passades jornades d’Estudis Locals a Sóller, ara feliçment editades i el qual volum no hauria de mancar en els prestatges de tot bon solleric. La nòmina és extensa i ens honora que tan nodrit nombre d’intel·lectuals senti tal inquietud per a investigar els aspectes del nostre passat.

- I quina nòmina és aquesta?

- Una nòmina que jo qualificaria de mulitgeneracional, allà on la gent jove fa les seves aportacions al costat de gent més major.

- Diguem noms.

- Josep A. Morell, Antoni Reynés, Vicenç Jasso, Catalina Torrens, Francesc Lladó, Joan Miralles, Honorat Jaume, Joan C. Simó, Joan Rosselló, Carolina Constantino, Manuel Calvo, Bartomeu Salvà, Jaume Sastre, Tomàs Vibot, Sara Vicent, Antoni Quetglas, Catalina Bernat, Bartomeu S. Celià, Jaume Deyà, Laura Celià, Plàcid Pérez, Lluc Coll, Miquel Seguí, Elvira González, Maria Carbonell, Jaume Coll, Gregori Puigserver, P. Álvaro, G. Alomar i J. Vadell...

- Caram! Aquesta vegada, com solen dir, bé val la pena. I crec que encara ha d’existir dins l’àmbit familiar, a les cases de Sóller, un fons documental que no s’hauria de deixar perdre.

- Així és.

- I pel que fa als temes?

- N’hi ha de ben interessants i d’altres, no diré quins són, que ja havien estat tractats en altres avinenteses i també publicats.

- Diguem idò els que més t’han interessat.

- Bé. Hem de dir primer que el volum de les jornades han estat dividit en disciplines. Això vol dir: societat i cultura popular; Geografia, medi ambient i territori, història i patrimoni. Un bell conjunt de propostes culturals.

He llegit amb molt de gust tots els treballs, però crec que els que criden l’atenció a un lector curiós han de ser: el que gira entorn a al figura de Guillem Mayol iel creuer auxiliar "Ciutat de Palma"; el que parla de l’emigració a Puerto-Rico i de la no menys popular figura del capellà Fiquet. També interessant el que destria com es va introduir el futbol a Sóller i l’estudi botànic que Carolina Constantino fa a un dels paratges del port. La fàbrica de rajoles "La Constancia" també és un recordatori força curiós i no és menys llegidor el treball de sociologia sobre l’emigració balear a Cuba.

- I és que tenim una llarga i dilatada història.

- Sí. Llarga i moguda.

- Tan llarga i moguda com les aventures de Leonella.

- Leonella? i de què em parles ara?

- D’una de les meves lectures d’aquest estiu. La tal Leonella és una heroïna de novel·la. Quasi diria millor de fulletí, puix que es tracta d’una sèrie francesa que va tenir gran èxit en els anys 70. Creada per Rosy Chabbert, Leonella és una al·lota bella, intel·ligent, que va d’aventura en aventura per aquests escenaris mediterranis. Filla del Duc Solimani, de malnom "El Tigre" és també independent orgullosa i audaç. Leonella, com a literatura de quiosc, fou a França un èxit sense precedents, amb milions d’exemplars venuts. Tot un bestseller! Vaja!

- I hi havia per tant?

- Els arguments són engrescadors, tractats amb molta psicologia i ens situa en els anys 30 i 40, durant la segona Guerra Mundial, quan aquí érem relativament neutrals. En vols un trosset?

- Endavant!

- Idò escolta: "Sense fer-me repetir l’ordre m’he llançat sobre el plat de menjar.

El guisat em sembla una cosa repugnant. Un líquid vermellós en el que suren quatre trossets de carn que semblen cautxú, unes patates tallades en rodanxes i un conjunt barrejat amb trossos de ceba fan fregits que semblen calius carbonitzats; però amb la fam que em retorç l’estómac es fa el miracle que jo trobi excel·lent aquesta miserable bazofia."

- Era el temps de la fam, de les cues de racionament i de l’estraperlo.

- Sí. Heus aquí un tema que hauria de treballar a nivell local. Passaren en aquells dies grisos tantes coses!