Certes imatges ho diuen tot. Altres, en canvi, amaguen el que hi ha. La fotografia de Guillem Bernat i Catalina Esteva en el decurs de la reunió del fòrum ciutadà és de les que oculten bona part de les sensacions i sentiments de les persones retratades. Els rostres no reflexen la impotència i la frustració dels assistents. Majoritàriament es queixaven de la deficient neteja urbana de Sóller. Un problema sense solució a curt i a mig termini. Si per als ciutadans resulta decebedor que els polítics no puguin respondre a les seves demandes, per a un gestor públic municipal –batle o regidor- deu provocar una profunda angúnia el fet de tenir les mans fermades i de no poder actuar com caldria. La concessió del servei realitzada el 2004 per l’equip de govern del PP lligà l’ajuntament de mans i peus per espai de tres legislatures. Són –com assenyalava la columna del "Sóller" que acompanyava la informació- "600.000 euros cada any per no fer net" (cent milions de les antigues pessetes). L’apunt publicat a la mateixa pàgina posava el dit a la llaga: o Gesba enganà a Simarro i als seus, o l’exbatle enganà a la ciutadania quan va "vendre" als sollerics una millora revolucionària en un servei que, des de llavors, no ha fet sinó degradar-se.

Sense possibilitat de rescatar la concessió, sense eines legals per forçar Gesba a redreçar una feina deficient, l’única solució que té l’ajuntament és duplicar el servei. És el que, des de fa un cert temps, ja fan els joves d’Estel Nou, netejant els parcs infantils i les males herbes que creixen a les voravies. Duplicar la feina suposa doblar el cost de la tasca, pagar dos pics per una mateixa cosa (a uns per no fer net i als altres per fer els que els primers no fan). Aquestes són les deixes dels "anys negres" del govern popular. Però el més xocant de la història és que el propi PP es planyi públicament als periòdics de la brutor existent arreu de la ciutat. Resulta escandalosament incoherent, profundament hipòcrita, la denúncia continuada per part dels "peperos" d’una situació que ells mateixos han contribuit a crear. Com també és absurd que posin la cirereta als seus escrits parlant dels "números vermells", quan ells (el seu partit) són els responsables de la situació de qüasi fallida de moltes hisendes locals del país i dels comptes autonòmics. I tot això tenint en compte que tengueren el privilegi de governar en els temps de les vaques grasses!

Un dels pitjors defectes dels governs socialites és la seva incapacitat per corregir molts dels errors de la dreta en el poder, ja sigui en l’economia, la fiscalitat, el treball, la immigració, com en aspectes més concrets, com ara la política educativa del nostre govern autonòmic o l’espanyolisme "progre" de ZP que s’atraca al pitjor patrioterisme de l’època franquista. Però és en petits detalls on podem observar aquesta ineptitud del PSOE per capgirar les pífies de l’aznarisme. L’afer del casal de can Ganxo, a Tuent n’és un bon exemple. Florentina Mora parlava d’una conxorxa entre el batle d’Escorca i l’exconseller Gonzàlez Ortea, d’una mena de "revenja" personal, aprofitant el període en què Jaume Matas ocupà la cartera de Medi Ambient. No entraré a valorar si és o no equivocada l’ordre d’esbucament de can Ganxo. En tot cas resulta poc encertat no haver valorat l’ofrerta de la propietat per convertir el casal en un espai d’ús públic. El que és una errada immensa és donar per bona l’aplicació de tot el rigor de la llei al dèbil i fer-se el desentès quan s’ha d’aplicar al poderós. Mates –gairebé al mateix temps- legalitzà la piscina del xalet de Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins, construida en terrenys de domini public i tallant el pas per la costa. El PSOE ha tengut anys per desfer una injustícia i per deixar clar que o tots moros o tots cristians. Però no ho ha fet. ZP ha fet com els seu predecessor: s’ha abaixat els calçons davant el poder mediàtic, donant per bo tot el que Mates lligà el 2001. I tots sabem com se les gastava Don Jaume, el que va fer per allà, el que va fer per aquí i on ha acabat.

Per si algú s’ha perdut els primers episodis de la sèrie "Memòria i oblid d’una guerra", que emet TV Mallorca els dijous a les 22:40, aprofit l’avientesa per a recomanar-vos-la. Es tracta d’omplir un buit de la nostra memòria col·lectiva, d’escriure algunes de les moltes pàgines en blanc de la història recent d’aquest petit país nostre i de realitzar un necessari homenatge a milers de persones que han viscut en l’anonimat durant anys. La producció compta amb la participació de destacats historiadors mallorquins i de fora i d’alguns testimonis directes o de familiars seus. No hi ha ànim de revenja (per a què?), sols de fer història, d’ampliar els coneixements sobre nosaltres mateixos per no cometre mai més els errors del passat. Un objectiu legítim. Un acte de justícia.

Joan Castanyer