El gran despreniment de roques que va tenir lloc al municipi d’Escorca el darrer dia del 2008, tot i les seves gran proporcions, no és un fenomen inusual a la serra de Tramuntana. Estudis recents, especialment la tesi doctoral i els treballs publicats posteriorment per la geòloga Rosa María Mateos, de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, han posat de manifest que aquest tipus d’incidents geològics, que els científics anomenen “moviments de vessant”, són freqüents a la Tramuntana, comarca on el relleu esquerp, la diversitat geològica i l’existència d’un clima mediterrani són els factors que en controlen l’aparició.
Un estudi científic publicat l’any 2005 per l’esmentada científica, amb J. M. Azañón, de la Universitat de Granada, sota el títol Los movimientos de ladera en la sierra de Tramuntana de Mallorca: tipos, características y factores condicionantes”, suposa una autèntica “guia” d’aquests riscos geològics que, quan interaccionen amb activitat o amb instal·lacions humanes, poden tenir una gran incidència econòmica i ocasionar la pèrdua de béns i de vides humanes. Qualsevol obra pública o privada a la Serra hauria de tenir en compte aquests estudis a l’hora de decidir, per exemple, el traçat d’una carretera i això no és així, quasi mai.
Tres grups
Els científics han observat i han catalogat a la serra de Tramuntana tres tipus principals de moviments de vessant: despreniments rocosos, moviments en sòls i lliscaments en roca. Els més freqüents són, segons aquests estudis, els despreniments rocosos (cas del d’Escorca d’aquests dies) i estan lligants a accidents morfològics o tectònics. En aquests cas els científics han arribat a observar blocs de roca despresos amb volums superios als 300 metres cúbics.
Pel que fa als moviments en sòls també són freqüents a la serra de Tramuntana i històricament n’hi ha hagut de gegantins. Entre aquests moviments (dividits en fluxos i en “moviments complexos”, s’hi troben els que han causat més danys materials, entre els quals s’han de destacar els de Biniarroi (Mancor de la vall), que va tenir lloc l’any 1721 i que va ser reactivat el 1813 i el 1943, i el dels Marroigs de Fornalutx, el 1924. Aquests dos moviments varen arrossegar quarterades de terrenys de conreu i han quedat en la memòria col·lectiva i en la toponímia (a Fornalutx la zona afectada es coneix com l’Esllivessat).
Finalment Mateos i Azañón han identificat els lliscaments en roca i, encara que no n’han pogut documentar cap en temps històric, pensen que són geològicament “molt recents”. Aquests grans moviments involucren milions de metres cúbics de material i la seva empremta configura l’actual morfologia del litoral de la Serra.
El registre documentat de moviments de vessant a la Serra inclou més de 95 episodis de gran rellevància (els “petits” són molt freqüents) a la zona compresa entre Valldemossa i Lluc, i posa de manifest, segons els estudis esmentats, que la seva ocurrència està “clarament lligada a episodis de pluges intenses, especialment si aquestes es concentren en curts períodes de temps i principalment en els mesos d’octubre i de novembre.
