Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 137 anys

La Residència Fontsana celebra 17 anys d’història

El centre s’ha convertit aquest temps en un agradable habitatge per als residents gràcies al tracte que faciliten els treballadors

La residència Fontsana Sóller compta actualment amb 160 usuaris.

La Residència Fontsana Sóller ha complit enguany el seu 17è aniversari. El conegut centre de la localitat s’ha convertit durant els anys en un agradable habitatge per als seus residents. El tracte facilitat per part dels treballadors, les instal·lacions de què disposa el centre i la privilegiada ubicació en què es troba, als peus de la Serra de Tramuntana rodejada de natura, han convertit la Residència en un lloc idíl·lic per a la convivència de les persones majors.


El nombre d’usuaris s’ha doblat pràcticament durant els darrers anys, fet que demostra que hi ha una demanda d’aquest tipus de centre al municipi. La residència compta actualment amb un total de 160 usuaris. Els residents conviuen i interactuen entre ells cada dia i molts arriben a sentir-se com a casa seva, tal com afirmen els propis usuaris.


Darrerament, s’han produït diversos canvis a la residència. Un dels més importants ha estat l’evolució de la manera de treballar que s’ha viscut al centre. Els diferents departaments han començat a fer feina en xarxa, havent-hi molta comunicació entre ells perquè els treballs que facin uns facilitin i afavoreixin posteriorment la feina d’uns altres. Abans els departaments no estaven tan lligats entre ells, tal com expliquen els treballadors.


L’augment del nombre de residents ha provocat que hi hagi, també, més treballadors. Aquest fet ha suposat que l’empresa deixi de ser tan familiar com era abans, on la majoria de treballadors eren sollerics. Actualment, el centre compta amb treballadors de tota l’illa.


Amb motiu del 17è aniversari de la Residència Fontsana Sóller, el passat mes de novembre es varen organitzar unes Olimpíades de Majors al centre. Les diverses competicions de bàsquet, dominó i dibuix varen tenir lloc els 16 i 17 de novembre. Una volta finalitzades les Olimpíades, els respectius guanyadors varen rebre les seves corresponents medalles. Foren dos dies de molta activitat, protagonitzats per l’entretenguda iniciativa que tant va fer gaudir a les persones majors.


La resident Catalina Thomás Canales Barceló, més coneguda com a ‘Catín’, parla sobre la convivència a la residència. «El dia 24 d’aquest mes farà dos anys que estic a la residència. Estic molt satisfeta amb el servei i amb les instal·lacions en general. Si hagués de posar una nota al centre segur que superaria el 10», expilca. «D’ençà que em varen ingressar m’han ajudat moltíssim a recuperar-me i a reviure. També he de dir que he posat molt de la meva part. Actualment, em puc moure i puc fer totes les feinetes que he fet durant tota la meva vida. Conviure i interactuar amb la gent i expressar els meus sentiments és el que em fa més feliç». A més, Catín explica que «sempre intent fer cosetes per als residents i els treballadors, així estic entretinguda. Per exemple, ara que ve Nadal, he preparat unes cartes petites que reparteixo als residents perquè escriguin les seves frases preferides. Tot això m’omple d’emoció». Finalment, afegeix que «m’encanta estar aquí, soc feliç. Ara mateix no vull estar a una altra banda que no sigui aquí, la residència és la meva casa. Estic molt agraïda a totes les persones amb les quals convisc», sentencia.


Per altra banda, Marina Sharpe Mansilla és una de les treballadores de la residència amb més anys d’experiència. Fa dotze anys que tracta amb les persones majors del centre. Marina s’encarrega de la teràpia ocupacional cognitiva, amb la que cerca frenar les demències dels residents i aconseguir el seu ben estar.


Sharpe explica sobre els canvis viscuts durant els darrers anys que «la manera de funcionar de l’empresa ha canviat. Com tenim a tants residents, ara s’ha estandarditzat la feina entre tots, i tots els departaments feim feina en xarxa. Tothom fa els seus treballs pensant amb la feina que hauran de fer després els companys, fet que fa que tot es desenvolupi millor que abans». «El canvi més gran que he viscut durant tots els anys que duc aquí ha estat provocat per la Covid. Vàrem haver de fer grups bambolles, separats per plantes segons les seves demències. Va ser una situació que mai abans havíem viscut», recorda. A més, afegeix que «l’empresa abans era més familiar. Tant els treballadors com els residents eren sollerics, fet que ha canviat». A més, el fet de convertir la residència en concertada i que el Govern subvencioni les seves places «ha provocat que tenguem residents procedents de tota l’illa», aclareix la treballadora.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.