Els pescadors de Mallorca es despertaren el passat 19 de desembre amb la notícia que la Unió Europea torna a limitar els dies de pesca de gamba roja de les barques de bou que treballen al litoral de l’Illa. En aquest cas, la retallada és d’un 7% en comparació a l’any passat. Els dies de pesca també es veuen afectats i baixen progressivament fins un 40% al 2024. Fernando Carbó, patró de la barca de bou Antònia Munar II, una de les dues embarcacions que queden al Port de Sóller, es mostra preocupat per la tendència limitadora dels darrers anys. En el seu cas, el 2023 podran sortir a la mar 159 dies a l’any, una mesura que varia depenent de la barca en concret.

En relació a les limitacions comunitàries, Carbó es mostra preocupat. «Si hi ha molt de peix i va molt car, pot anar. Fins ara no passava res ja que eren els dies que pescaven però ara amb aquest tall... Pot parèixer que quinze dies l’any no és molt però en els darrers temps ens han llevat molts. Si continuen retallant tendrem pèrdues, estam al límit», afirma inquiet.

El patró lamenta que «nosaltres sortim a pescar sense saber si pescarem molt o poc. Ens arriscam a tudar un dia. Surts a l’aventura; un dia agafes 100 quilos de gamba i un altre 40. Arribarà un moment que la gent normal no podrà comprar gamba. Tot s’està tornant caríssim. Per exemple: la morralla que era un peix per fer brou que anava a sis o set euros el quilo ara costa 10, 12 o 14. Això passa perquè hi ha moltes barques que surten i pocs dies en els que es pot sortir. Vaig llegir que el que pescam nosaltres a les aigües d’aquí suposa el 15%. S’està important una animalada de peix de la Península i de fora. Un llobarro pescat a Xile en dos dies arriba a Mallorca. Quan demanam a les autoritats no donen cap argument», explica.

Al mercat
Si Fernando Carbó està al principi de la cadena de producció de peix i marisc, la seva dona, Asunción Florit, està al final. Des de la seva paradeta al Mercat Municipal de Sóller amb la seva neboda Aina Moragues despatxa el peix capturat pel seu home i els seus companys. Al voltant d’un 20% de les captures de la seva barca de bou van el mercat de Sóller, la resta ho fa a la Llotja de Palma. Florit és un bon termòmetre per conèixer les tendències de compra i els preus dels productes de la mar.

«La temporada de Nadal ha anat un poc millor que l’any passat», explica la peixatera i afegeix que «s’han animat un poc més i hem tingut més comandes. Hem venut molta gamba petita però mitjana i gran no tant. Enguany ha estat un poc més cara perquè n’hi ha poca. També hem venut molt de lluç i salmó». A la pregunta de quin ha estat el ‘producte estrella’ d’aquest Nadal, la resposta sorprèn: «els musclos i, en segon lloc els calamars per farcir. El musclo és un producte que agrada molt i és assequible», assegura.

Una flor no fa estiu i, de moment, el sector de la pesca aguanta expectant de les limitacions europees que minven les captures a cada any que passa. El sector afirma haver arribat al límit. «Fins aquí hem arribat si volem tenir una vida digna» diuen.