Independitzar-se de casa dels pares mai havia estat tan complicat pel jovent com ho és a l’actualitat. L’emancipació és un problema a nivell estatal que castiga especialment Mallorca en general i, a Sóller, en particular, un dels municipis amb el preu de la vivenda (sigui en lloguer o propietat) més alt d’Espanya on l’escalada de preus dels aliments de primera necessitat motivada pel creixement de l’inflació és un problema afegit.
Segons l’estudi demoscòpic ‘Encuesta Financiera Familiar’ publicat pel Banco de España a mitjans de l’any passat, sols el 36% dels menors de 35 anys tenen una vivenda en propietat. Són xifres preocupants si les comparam amb les de 2011 quan la dada apuntava que gairebé el 70% dels joves tenien una primera casa en propietat.
Però, per quin motiu els preus de la vivenda són tan alts? Com s’ho fan els joves per emancipar-se? Quines mesures s’haurien d’adoptar per intentar millorar la situació? En aquest reportatge intentam donar resposta a aquestes i altres preguntes de la mà d’un dels empresaris del sector immobiliari més important del poble i de dos joves en situacions diferents: per una banda trobam Maria del Mar Company, de 24 anys, que s’ha emancipat fa poc temps amb la seva parella. I per un altre costat, Marc Vivas, de 24 anys que encara viu a casa dels seus pares mentre cerca una primera casa a la que trasllar-se.
Les dificultats dels joves
L’empresari Bartomeu Oliver ‘Ximet’ és el propietari de la immobiliària que porta el seu nom, una de les més importants de Sóller. Com a bon coneixedor del món de l’habitatge, Oliver desgrana el que, per ell, són algunes de les principals barreres per a que els joves s’independitzin: «el primer motiu: a Sóller pràcticament no hi ha solars per edificar. El segon: els permisos d’obra es dilaten molt, no sé el motiu. Després hi ha un altre problema: abans al Port amb el Pla General antic es podia fer un bloc d’apartaments a un solar, ara momés pots fer un xalet unifamiliar a cada un i sols queden tres o quatre solars en tot el Port. A més, l’Euribor ha pujat i a les muntanyes hi havia gent que feia un petit porxo i construïen una caseta. Ara no, s’han de menester 5.000 metres per fer alguna cosa. S’haurien de crear nous solars». Oliver consentència que «el Plà General de l’any 1998 va ser nefast pel poble de Sóller. Els lloguers s’han posat caríssims ja que hi ha una demanda estrangera que fa por. Abans compraven cases de nivell com Ca’s Puers, però ara ho compren tot perquè com a Sóller no hi ha cap altre lloc».
La jove Maria del Mar Company s’ha independitzat fa poc a un pis de 64m² proper al carrer de la Mar. «No ha estat fàcil», afirma la jove que compagina la feina a una cafeteria amb els estudis de Magisteri.
«Feia molt de temps que la meva parella i jo cercàvem un lloc per viure però amb els lloguers que hi ha actualment és impossible. O et vas a compartir amb la teva parella o amb amics o és inassumible. Per molt que cerquis, el lloguer que es pot trobar a Sóller no baixa dels 800 euros al mes. Vàrem tenir sort perquè una amiga partia d’aquest pis i ens ho va dir. Pagam 500 euros. A dia d’avui és impossible trobar aquest preu al poble. Aquesta casa té una sala amb cuina americana incorporada, una terrassa bastant gran, una habitació i un bany», descriu la propietària novell.
Company afegeix també que «les institucions haurien de donar més ajudes per a que els joves es puguin independitzar.
Tenir una bona feina no és sinònim d’independència familiar. Sinó que li diguin a Marc Vivas, segon de cuina del restaurant amb una estrella Michelin Bens d’Avall que actualment viu a casa dels seus pares mentre cerca la que serà la seva primera casa. «Entre que hi ha poc lloguers i que faig feina de temporada. Tot i la meva feina anar a viure tot sol és complicat. Hi hauria tres situacions que ho farien més fàcil: tenir parella, que no en tenc; anar amb un amic amb qui em dugués bé o llogar una habitació. Una mesura interessant que, segons el meu parer, podria ajudar seria no demanar el mateix a la gent d’aquí que a la gent que ve de fora. Però entenc els propietaris; si tu pots llogar una casa per 1.000 euros no ho faràs per 700».
Desigualtat
Llogar un pis si no és amb la parella o amb ajuda familiar s’ha convertit en els darrers temps en missió imposible si s’es jove, tot i que aquesta problemàtic també afecta a gent més gran. Crida l’atenció, però, la gran desigualtat cada vegada més evident entre el luxe i la precarietat de la gent treballadora.
