Setmanari d'informació local - 138 anys

«La societat d’avui en dia és molt uniforme»

Bartomeu Coll Vicens imparteix classes de matemàtiques a la UIB des de fa 35 anys.

El Catedràtic de Matemàtica Aplicada Bartomeu Coll Vicens (Sóller, 1959) va formar part del comitè científic del Congrés Advances in Qualitative Theory of Differential Equations celebrat la passada setmana al Museu de la Mar. En aquesta entrevista parla del congrés i opina sobre el paper de les matemàtiques en el nostre dia a dia.

-Quan i per què va començar la vostra passió per les matemàtiques?
-Crec que són molt importants els mestres de la infància. És important com et motiven i com veus que ells ho duen dins la sang. I aquest fet moltes vegades et fa dir «ostres, quina passada!», i t’enganxes. A part, sempre em varen anar bé les matemàtiques.

-Quants anys fa que impartiu classes a la UIB?
-Deu fer uns 35 anys, ja n’hi ha.

-Per què pensau que les matemàtiques tenen la fama de ser una assignatura complicada?
-A uns els hi agrada el dibuix o les lletres i uns altres tendran més facilitats amb les matemàtiques i, per tant, els agradaran més les matemàtiques. És a dir, les matemàtiques són com un llenguatge i també hi ha uns certs conceptes d’extracció, de crítica i de raonament lògic. Si t’agrada fer un raonament més lògic de les coses doncs les matemàtiques són una bona disciplina.



-Quina feina té el comitè científic del Congrés celebrat la passada setmana a Santa Catalina?
-Quan s’organitza un Congrés el que es fa és anomenar un comitè organitzador i un comitè científic. Jo he format part del comitè científic, però òbviament també he format part del comitè organitzador. Perquè clar, estant a Sóller he hagut de fer diferents gestions. Però bé, en definitiva som un grup d’investigadors, i el comitè científic serveix perquè investigadors d’altres grups que venguin de fora puguin presentar-nos una proposta i que nosaltres puguem valorar si la proposta és òptima per presentar-la al nostre Congrés. En definitiva, el comitè fa una mica de filtre.

-Per quin motiu creis que va tenir tant d’èxit aquest congrés?
-És cert que va tenir molt d’èxit. Aquest no és un Congrés Macro, hi ha 45 places, i es varen omplir totes les places. És un congrés que se celebra cada quatre anys, el darrer es va fer a Santander. Jo vaig començar a fer la tesi allà i sempre he tengut molts de contactes i col·laboradors a nivells d’articles, treballs i projectes. I és per això que quan és de la teva àrea coneixes a molta gent i quan fas un anunci d’aquests congressos saps que una part dels participants està assegurada, perquè fan feina amb els mateixos problemes. També va afectar el tema de l’indret, que aquí va ser a Santa Catalina, i tots els assistents quedaren molt satisfets.

-Al congrés vàreu arribar a alguna conclusió?
-No hi haurà un abans i un després amb aquest congrés (rialles). Moltes vegades aquests congressos serveixen per dir «mira, jo ho faria d’aquesta manera» i un altre dirà «ah, idò jo ho faria així». I gràcies a aquestes dues possibles maneres de resoldre’l han començat a discutir-ho, i així ja neix una col·laboració que més endavant continuaran desenvolupant. Amb això sí que ha servit molt el congrés. Els congressos serveixen perquè ens trobem, puguem discutir i intentem avançar amb alguns projectes.

-Quins són els avanços més grans de les matemàtiques durant els darrers anys?
-Crec que hi ha hagut avanços importants. Les matemàtiques són la base per al desenvolupament de les noves tecnologies, i aquest crec que és l’avanç més rellevant. Després també tenim que les matemàtiques poden donar resposta a altres disciplines, la podem emprar com una eina que dona solució a problemes de la societat, com per exemple va passar amb la Covid. Per exemple, les equacions diferencials bàsicament són problemes donats per situacions que evolucionen amb el temps. L’evolució d’una població també es pot calcular amb equacions diferencials com per exemple, el que va passar amb la Covid. Es calculava l’evolució de la població amb el virus, tenint en compte les dades d’incidència, etc.

-Per a què serveixen les matemàtiques en el nostre dia a dia?
-Nosaltres no ens adonam i usem una lògica davant una situació donada que té a veure amb el raonament matemàtic. Si tu vols demanar un préstec, què faràs? Doncs aniràs a diferents bancs, però demanaràs les mateixes dades a cada banc. Prendràs una decisió intentant que sigui l’òptima per a tu. Cada dia fem servir les matemàtiques.

-Com veis el sistema educatiu avui en dia? Els estudiants van més motivats a les classes?
-Sí, ha canviat, no té res a veure de quan jo estudiava. Ens hem hagut d’adaptar a les noves tecnologies, aquestes ho han canviat tot. Crec que el professor és important per fer de guia i motivar l’alumne, però realment ha de deixar que els alumnes flueixin i que tenguin aquesta llibertat per descobrir. Els mestres d’infantil i primària tenen molt de mèrit, nosaltres en tenim menys que ells. Han d’ensenyar als alumnes a ser crítics, a ser creatius i a tenir curiositat. La societat d’avui en dia és molt uniforme, no volen que hi hagi raonaments i ens volen encaixar a tots allà mateix. I, aleshores, és crucial que els joves aprenguin a ser crítics i a fer raonaments. Això ha de ser primordial a edats primerenques, per això crec que és clau la feina que fan els mestres d’infantil i primària.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.