Com a la cançó de Joan Manuel Serrat, aquest 1 de març fa 20 anys que fa 20 anys que s’aprovà l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. D’aquesta manera, el text consolida els fonaments jurídics que articulen les institucions que vetllen pels drets i obligacions dels ciutadans. A la mateixa vegada, defineix també l’encaix territorial de l’arxipèlag al conjunt d’Espanya. El que poca gent coneix es que fou un jove solleric, d’uns 30 anys, Bartomeu Colom, el que aportà la seva tesi doctoral que serviria de model per redactar el text definitiu que el proper dimecres estarà d’aniversari.

En aquest reportatge parlam amb Colom i els batles de Sóller durant la Transició, Miquel Soler i Antoni Arbona, sobre el clima polític durant aquells temps històrics o la solapació institucional derivada dels nombrosos ens territorials.

Bartomeu Colom (Sóller,1951) és un dels pares de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Estudiant dret, disciplina en la que més tard es convertiria en catedràtic de la UIB durant més de 30 anys, el jurista descobreix la figura dels ‘cabildos’ que l’inspirarien a l’hora d’articular els consells que deixarien de banda les antigues diputacions. Colom explica que «estudiant a Barcelona mentre feia la tesi i el servei militar, Franco mor. Dos anys després, l’any 1977, llegesc la meva tesi L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. La tesi ja pensava amb una regió política pròpia, no un Estat membre d’una federació. Em vaig inspirar amb molts de paradigmes jurídics: de Canàries a les Illes Açors, Madeira, Sicília, Còrsega…

Transició
Colom continua recordant que «un any després, passen dues coses molt importants: la primera és la Llei d’Eleccions locals ja preveu que hi haurà un Consell a cada illa. La Constitució es diu que les Illes tendiran un Consell cada un. Els canaris, des de l’any 1912 tenien cabildos i nosaltres funcionàvem amb una diputació», continua Colom.

Sobre l’excés d’administracions públiques i la solapació de competències, el jurista solleric afirma que «els que diuen això tenen raó. Podríem haver fet un sistema més senzill que hagués passat perquè Mallorca no tingués Consell insular, tot i que molts dirien que és inconstitucional. Els Consells són la materialització de l’Autonomia i així ho pensen els menorquins, eivissencs i formenterencs», assegura.

Per la seva banda, Miquel Colom era primer tinent de batlle quan, a l’any 1975, Franco mor al llit. El primer batlle de la Transició de Sóller recorda el dia. «Érem a les oficines, que en aquell moment es trobaven damunt el bar Bini, a la Plaça de la Constitució ja que estaven construït l’Ajuntament actual. En aquell moment es mor Franco. Tothom ben assustat. Em demanen que hem de fer i jo contest: res! La boca tancada, obeir el que diguin i seguir la rutina. Poc temps després, s’aprovà una disposició judicial que destituïa tots els batlles d’Espanya motiu pel qual vaig acabar sent batlle de Sóller amb un govern provisional. L’Ajuntament estava paralitzat, no teníem seu. Els funcionaris estaven disseminats per vàries dependències del poble. Durant el meu mandat vàrem continuar la creació del Consistori i l’inauguràrem quan jo ja no era batlle del poble».

A la pregunta de com era l’ambient polític durant els anys de la Transició, Colom apunta que «a Sóller va ser tot molt tranquil. Ara hi ha més polèmiques com la de la Creu dels Caídos que fa quaranta anys. L’Ajuntament no ha de fer tanta política ideològica i preocupar-se més de les necessitats quotidianes de la gent: els subministres, la circulació, la recollida de residus, la sanitat o l’educació i deixar-se de ‘pamplines’», diu.

Antoni Arbona va ser batlle poc després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. L’expolític d’UM es mostra satisfet pels progressos que, segons ell, ha propiciat la Carta Magna autonòmica els darrers 40 anys.«En aquell moment començàvem a ser conscients del poder que ens havia donat l’Administració central que demostraven un desconeixement gros cap a la nostra realitat en temes com l’agricultura o el turisme. Falta de sensibilitat i de ganes de conèixer aquests temes. L’Estatut d’Autonomia va ser la solució a aquest buit. Jo estava a la UCD que a Palma varen remar i treure el tema cap a endavant», manifesta.

«Vist amb perspectiva es va fer una bona feina tot i que hi ha gent als dos extrems que pensen el contrari. Els partits que no es varen apuntar es varen equivocar. Com pot ser que si ens donen un instrument que donava més autogovern i més capacitat de decisió no el volguessin». «A vegades s’ha dit: per quin motiu no hem arribat al sistema de finançament que té el País Basc? Pot ser perquè som més pragmàtics. Pareix que hi ha una sol·lapació d’institucions que returi la resolució dels expedients. Que encara hi hagi tantes institucions pot parèixer que hi ha un excés de burocràcia», es queixa l’exbatlle.

Acords
«A nivell personal va ser una experiència agradable. Teníem el sentiment similar a com si anéssim a un metge que saps que te tractarà bé. Sabies que enteníem de què li parlaves quan els preguntaves sobre un determinat tema. En aquella època hi havia més predisposició a l’acord i a negociar», sentencia Arbona.

Quaranta anys després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, el consens sobre la idoneïtat de la Carta Magna balear segueix vigent tot i la pressió que es fa a esquerra i dreta mentre uns parlen d’expoli fiscal i colònies d’ultramar i els altres reclamen una recentralització d’una regió d’Espanya ‘contaminada’ pel catalanisme.