A la tenda de Toni Oliver (Sóller, 1948) de Ca na Reia, el telèfon no deixa de sonar i els clients entren al local en un constant degoteig. És la mostra de que la seva vida laboral no atura malgrat la seva imminent jubilació, que farà que Sa Matalasseria, negoci al que ha estat aferrat més de 50 anys, passi a mans del seu fill Lluís. Aquest traspàs, vist com està la situació del petit comerç a Sóller, es pot considerar una fita. En aquesta entrevista repassam la seva trajectòria tant a la seva empresa familiar, com a la vessant periodística com a col·laborador de la secció d’Esports d’aquest setmanari, on continuarà escrivint.

- Com ha estat la vostra vida laboral ara que heu decidit fer un pas al costat? Durant quants d’anys hi heu estat lligat?
- Vaig emprendre el primer negoci, una matalasseria, l’any 1971. El 1976, el meu pare em va traspassar aquest negoci i el 1981 obrírem la tenda del carrer de La Lluna. Fa 52 anys que estic en actiu. El negoci, per jo, no ha estat una feina gens feixuga. M’ha il·lusionat dia a dia. Tenc la sort de poder dir que he fet feina en allò que m’agrada i la prova és que amb 75 anys seguesc amb una ‘jubilació flexible’ i puc ajudar al meu fill. El nostre negoci té quatres branques: la tenda del carrer de La Lluna, la matalasseria, llenceria d’hosteleria que servim a hotels i apartaments i, en darrer lloc, articles de drogueria i neteja que venem a particulars i comerços. Tot plegat fa que el meu fill, després de 20 anys a la loteria, agafi les regnes de l’empresa.

- Com ha canviat aquest negoci en tots aquests anys?
- Aquesta feina ha canviat com tot, ha estat una evolució constant. Avui en dia, al carrer de la Lluna, tots estem d’acord que el turisme és la principal font d’ingressos i vendes. Un temps no era així, però la gent ha anat canviant els costums, però podem estar satisfets ja que Sóller és un poble súpervisitat i de moda. Ve molta gent i els comerciants del carrer de la Lluna tenen clar que el turisme és la font d’ingressos.

- A nivell emocional, vos sap greu aquest canvi?
- Jo diria que ens hem d’adaptar al nou temps. És inevitable. Avui en dia les xarxes han canviat molt el tema de la compra i hem de seguir l’evolució. No podem anar en contra ni posar portes a la mar. M’agradaria destacar una cosa del meu comerç: he tingut uns treballadors que avui en dia seria impossible tenir: molt fidels. La meva comptable, Mari Carreras, va fer feina amb jo 45 anys. També na Magdalena, cosidora, va estar amb nosaltres 44 anys. Els repartidors varen estar uns 8 o 10 anys. Això demostra que nosaltres estàvem molt contents amb ells i ells amb nosaltres. La gent no té aquesta fidelitat ni aquesta forma de treballar.

- El comerç està perdent humanitat?
- Molta. La prova és el que acabo de dir. Ho parles amb la gent i no es poden avenir. És una circumstància poc vista. Estam molt contents. He procurat no cuidar el client, sinó ‘mimar’. Això m’ha ajudat a desenvolupar el meu negoci, perquè si tens el client content, el consumidor sempre serà fidel al teu negoci. Això m’ha fet guanyar moltes amistats.

- Quina opinió teniu de la desaparició del comerç de proximitat?
- A nivell institucional no s’ha promocionat gens el comerç tradicional, tant a nivell autonòmic com local. He vist pobles com Manacor o Montuïri que han fet campanyes o panells de carretera per incentivar les compres. Aquí no s’ha fet res. Pens que han faltat moltes idees i voluntat política per fer una promoció real. Ara hi ha un regidor (Sebastià Aguiló, Seny i Sentit) que pareix que ens cuida un poquet més, però no passam d’aquí.

- Aquesta situació que descriviu és per negligència o hi ha una intenció darrera?
- És un tema de voluntat política. Els interessen altres coses. Els comerços representen una part important de la població però no hi ha hagut interès dels polítics que ens comanden ara i abans.

- Parlem de la vostra vessant com a periodista. Com vàreu entrar en aquest món?
- Necessit comunicar. El setmanari ha estat per a mi una possibilitat per expressar el que jo pens. Aquesta il·lusió no l’he perduda més de 60 anys després. Mentre tengui salut seguiré col·laborant amb el Sóller. És un cuc que no és bo de llevar. Els temps actuals no són els millors per parlar de futbol de Tercera ja que l’equip té un mal present i un mal futur. És un poc complicat. Nosaltres serem allà cada setmana. Crec que quan agafes una responsabilitat has d’arribar fins el final. Aquests col·lectius que comencen a tota pastilla i després s’aturen de cop... La premsa em fa treballar amb molta il·lusió cada setmana.

- Als vostres escrits no vos limitau en narrar el que veis, sinó que anau una passa més enllà...
- No entenc el periodisme sense crítica perquè la crítica pot ajudar a millorar la societat en la que vivim. Una crítica t’ensenya més que mil lloances.

- Aquest esperit crític vos ha donat mals de cap?
- No, la gent em respecta molt. Qualcun n’he tengut, però els problemes són un certificat d’independència. Em va bé que em discuteixin. Respect i escolt però això per jo significa que anam per bon camí i som crítics amb una independència total. Si no et diuen res, fotuda la cosa. Agraesc el respecte després de tants d’anys.