Tot i que la taronja és la icona més representativa de Sóller i un innegable atractiu turístic cap als milers de visitants que recorren el poble cada any, és palpable la deriva decadent que sofreixen una part important dels horts d’aquest cítrics, molts abandonats, ja sigui per falta de continuïtat generacional, per la competència descarnada d’aquestes fruites produïdes a qualsevol lloc del món o per altres motius. És per aquest fet que la Cooperativa de Sant Bartomeu, que engloba molts dels agricutors del poble, intenten potenciar la marca per fer-la competitiva i rendible econòmicament. D’aquesta manera va néixer la idea de crear una Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de la Taronja de Sóller. És a dir, una espècie de denominació d’origen que facilités la venda.

L’assemblea general de socis descartà crear una marca pròpia que permetia diferenciar les taronges cultivades a la Vall de la resta de cítrics. Els pagesos consultats per elaborar aquest reportatge afirmen que les parts negatives tingueren més pes que les positives alhora de decidir si crear una IGP.

Els agricultors apunten que, per una banda, aquesta distinció funcionaria com una marca reconeguda, cosa que ells destaquen positivament però, en un altre sentit, hi ha una sèrie d’inconvenients que han causat que la junta directiva de la Cooperativa decidís fer anques enrera en el projecte. Només les varietats autòctones de taronja com la canoneta o la peret poden ser considerades com a IGP, fet que limita molt tant la producció com el guany derivat d’aquest.

Taronja
Miquel Gual és el president de la Cooperativa de Sant Bartomeu. Referent en el tractament i distribució de taronja a Sóller, Gual opina que «l’any passat l’assemblea de la Cooperativa acordà que durant un any faríem un seguiment de la producció entrant i faríem un simulacre del que seria susceptible del que podria ser considerat IGP i el que quedaria defora. Els motius de la negativa són múltiples: l’enduriment de les normatives de qualitat europees, que cada vegada són més restrictives; per una altra banda hi havia dubtes de si les varietats de taronja Navelate i Valencia podien ser admeses ja que no són autòctones i, finalment, en el cas que aquestes dues modalitats entressin tampoc es podria comercialitzar com a IGP el suc o la confitura». A la pregunta de si el distintiu IGP és un bot de qualitat que porta la comercialització de la taronja de Sóller a un nivell superior, Gual opina que «nosaltres creim que no. Entre altres coses perquè tenim el segell que l’any passat no teníem, Serra de Tramuntana. Duim un sistema de traçabilitat auditat per l’Institut de Qualitat Alimentària que fa que es pugui rastrejar la procedència de qualsevol capsa de taronja fins a l’hort d’on prové», explica.

Pere Suau és pagès i cultiva la taronja a Es Màs, a Fornalutx. No està d’acord amb la negativa a la IGP. Suau afirma que «com a pagès i solleric, la meva il·lusió era tenir una IGP per defensar un producte exclusiu, diferenciat, de qualitat i, si és possible, que justificàs un preu. La mateixa feina que ha fet la D.O. de l’Oli de Mallorca i de la Oliva de Taula de Serra de Tramuntana, poder-la fer amb la taronja. També hem de ser realistes: els horts de Sóller cada vegada estan més abandonats perquè no són rendibles econòmicament, la pressió immobiliària li passa per damunt, encara hi ha quatre ‘valents’ que s’han atrevit a plantar de bellnou i mantenir el mercat, la resta són horts en decadència. Entenc la decisió de la Cooperativa com a empresa, però com a pagès ho hauria fet d’una altra manera. Brussel·les (el Parlament Europeu) cada vegada posa més obstacles a les DO i a les IGP perquè vull pensar que hi ha molt d’interès de les corporacions internacionals».

Protecció
Nicolau de Ca’n Generós recull cada any entre 12 i 14 tones de taronges. De la mateixa manera que Pere Suau, li hauria agradat que es creàs a IGP. L’experimentat agricultor opina que «els projectes sempre són bons. Lluitam per la qualitat. Com a soci de la Cooperativa, vaig anar a la Junta i vaig ser dels pocs que va dir que no fer la I.G.P era un error. A Sóller tot són petites finques i tothom fa el que es pot. No es pot anar en contra del mercat. Si aquest vol taronja seleccionada i del mateix tamany hi hem d’anar tard o prest. S’acabarà fent sinó no podrem vendre el producte perquè tothom cerca qualitat i menja per la vista. Si no té bon aspecte no es pot vendre».

Per una altra banda, Pere Joan Oliver, pagès i fotògraf professional gestiona l’hort heretat de la seva família fa uns anys. Oliver està d’acord amb la decisió de la cooperativa i defensa una alternativa per promocionar la taronja: el segell de qualitat Serra de Tramuntana creat per el Consell, així com recuperar la marca pròpia i ja patentada Vall de Tarongers. «Així assegures que el producte procedeix de Sóller i compleix una sèrie de requisits», constata Oliver. A nivell personal, el pagès explica que «la decisió de no crear la IGP em va molt millor. Tenc sembrat Valencia-Late, em queda un poc de canoneta i podré ficar-ho. Si només hagués estat per jo, no m’hagués anat bé. És vera que sempre ets a temps de resembrar-ho tot de canoneta», afegeix.

De la mateixa manera que quan preparam un suc de taronja premem el màxim per aconseguir la major quantitat de líquid possible, la Cooperativa de Sant Bartomeu intenta aprofitar el màxim totes les fórmules de comercialització possible per a que un producte de la importància de la taronja sobrevisqui i sigui rentable.