Josep Oliver Timoner (Sóller, 1948) és el pregoner de la 19a Fira de la Taronja que se celebra aquest cap de setmana a la Vall. El protagonista fa un repàs de la seva trajectòria i parla sobre els avantatges que té la taronja de la Vall i sobre la rellevant generació de pagesos que ha sorgit.

-Com i quan començàreu a relacionar-vos amb la taronja?
-Doncs jo vaig estudiar en el Sagrats Cors, vaig fer aquí el Batxillerat Elemental que es deia en aquell moment, però a casa feien falta mans per fer feina, i per això vaig començar a ajudar la família aviat. Així, quan estudiava Comptabilitat, els dissabtes anava a classes de repàs a Palma, i quan sortia d’elles anava a ajudar la meva mare a vendre taronges a les Avingudes de la ciutat. En aquell moment li vaig començar a agafar el gust a vendre taronges i a conèixer més sobre elles. De petit anava també amb el meu pare a vendre taronges a Santa Maria, tardàvem sis hores per arribar amb el carro i allà vaig despatxar els meus primers clients. Més endavant, ja anava pel meu compte a vendre a Pere Garau, Palma, i a Inca. El camió duia les caixes a un lloc o a l’altre, depenent d’on fóssim.

-I després, quina ha estat la vostra trajectòria professional?
-Després, quan es muntà Merca Palma, m’oferiren a mi ser la persona que s’encarregués de la secció hortofructícola de la Cooperativa de Sóller en el citat mercat. I així ho vaig fer, vaig passar 21 anys al mercat i posteriorment 10 anys a la mateixa Cooperativa, per tant, m’he dedicat durant 31 anys a aquest món. A part, he tengut i tenc el meu hort i fos laboralment o per necessitat pròpia sempre he estat en contacte amb el món agrícola i, més concretament, amb el de les taronges.

-Com vàreu viure tota aquesta etapa a la Cooperativa de Sóller i què ens podeu destacar d’ella?
-Doncs amb moments bons i d’altres no tant, però sempre amb ganes de fer bona feina. El fet de fer arribar la Cooperativa de Sóller a Merca Palma fou una gran notícia. De fet, començàrem amb tan sols un trast, i acabàrem tenint-ne tres, una oficina, una gran cambra, etc. Però al final tot s’acaba. Molta gent no va entendre que acabéssim venent aquests tres llocs de Merca Palma, però la veritat és que era inviable. Els grans mercats i l’exigència d’oferir quantitat de taronges durant tot l’any, cosa que nosaltres no podíem assegurar, ens obligà finalment a deixar els trasts de Merca Palma. No vàrem saber trobar la solució.

-Què tenen d’especial les taronges de la Vall?
-Hi ha estudis fets que demostren que aquí tenim un clima o microclima ideal per a la taronja. Perquè ara hi ha taronja per tot Mallorca, però quan era un al·lot la taronja del Pla es cremava, no funcionava, o no posaven les varietats adequades perquè no estaven adaptades. Tot això a diferència d’aquí, on el clima és ideal, i prova d’això és que fins i tot en l’estiu collim taronja. Tenim un terreny molt adequat per fer cítrics. I si feim les coses com toca (tenir en compte el peu de l’arbre, la varietat que poses, donar el reg adequat, l’abonament, etc.) doncs aconsegueixes el producte diferencial del qual disposam a la Vall.

-Parlant ara de la Fira de la Taronja d’aquest cap de setmana, què us suposa ser el seu pregoner? I sobre què parlareu en el vostre discurs de demà?
-Estic molt content i és un honor per a mi, és gratificant que pensin amb tu, vol dir que alguna cosa hem fet bé durant tots els anys. En el pregó de demà parlaré sobre la relació que he tengut durant la meva vida amb el món de la taronja, la qual t’he comentat una mica anteriorment; parlaré també sobre el meu pas per la Cooperativa; i, entre altres, també mencionaré els joves pagesos actuals, que són molt més emprenedors que altres generacions passades, i als quals se’ls ha de donar el suport merescut perquè puguin continuar amb la seva rellevant labor.

-Pensau que estan ben formats els joves? La Vall té el futur de la pagesia assegurat amb ells?
-I tant, ara és un bon moment per al món agrícola a la Vall. Hi ha un grup de joves emprenedors que s’encarreguen de diferents finques que en saben molt, es nota que han estudiat. N’hi ha tres o quatre molt especialitzats, i darrere ells en venen un grapat més que si segueixen el model dels altres trobaran també el seu lloc. Això sí, se’ls ha d’animar i les institucions els han d’ajudar. Tothom sap que aquí vivim del turisme, però els polítics saben també que es necessiten pagesos i jardiners, si no tot aquest bell entorn desapareixerà i no cridarà l’atenció dels visitants. Jo crec que el fet de fer una IGP, que és una Indicació Geogràfica Protegida, ajudaria molt el sector, no hi haurà cap perjudicat. Sempre pos l’exemple de Menorca, on la llagosta té un preu fixe tot l’any, i així els pescadors es veuen beneficiats.

-Què podeu destacar de la Fira de la Taronja de Sóller?
-Doncs és un exemple més de què quan s’ajunten sectors, com la restauració i la pagesia, tothom hi surt guanyant. Però hauria de ser durant tot l’any, als pagesos locals se’ls ha de comprar durant tot l’any, si no tot això acabarà desapareixent. I la culpa no és tan sols dels restauradors, sinó que segurament manca organització en el món pagès, s’haurien d’ajuntar tots per lluitar pels mateixos objectius, així es farien més forts.