Bruna Martín (Salvador de la Bahía, 1994) arribà del Brasil a Sóller amb 6 anys i, 20 anys després, gràcies a la dansa s’ha reconciliat amb les seves arrels i orígens. Martín gaudeix del seu temps lliure ballant, llegint i meditant. En aquesta entrevista explica els efectes positius que ha tengut el moviment conscient a la seva vida.

-En què consisteixen les sessions de moviment conscient que vos oferiu?
–En el cas del taller que jo realitz, que personalment he anomenat Shimbika, combín diverses disciplines com la dansa espiral, la dansa afro, la tonificació, etc. A més també de jocs i altres tipus de ball. En funció de com jo em sent faig unes propostes o unes altres als participants.

-Quina finalitat tenen?
–Solen ser propostes de moviments que, com que sorgeixen i broten de forma intuïtiva i espontània, pretenen ajudar a recuperar l’energia, a tenir un moment d’escolta interna i poder alliberar tot allò que sentim. Fins i tot també és una teràpia per jo.

-Per què el nom de Shimbika?
–És així com carinyosament em deia la meva padrina de petita quan encara vivia al Brasil. Durant tota la meva adolescència se m’havia oblidat una mica i aquest darrer any que he estat més connectada amb mi mateixa i amb les meves arrels, l’he volgut recuperar. Posar aquest nom al meu projecte personal, ha estat una manera de reconciliar-me amb els meus orígens dels quals sempre m’havia avergonyit.

-Ha influït el moviment conscient i la dansa en el teu procés d’introspecció?
-Sí, totalment. A la formació que vaig fer de moviment conscient, vaig descobrir que entendre el teu passat també t’ajuda a entendre el teu present, les teves relacions, les teves interpretacions, i també els teus sentiments.

-Quina formació tens?
-Vaig anar a Barcelona a fer un curs d’Afroyin, un tipus de moviment conscient que ha servit com a base per les classes que ara don.

Podeu llegir tota l'entrevista a l'edició en paper.