Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 137 anys

«I si Jesús hagués estat dona? Les dones no haurien de ser apartades del sacerdoci pel seu sexe femení»

Miquel Mulet celebra l’eucaristia dels diumenges davant la pantalla, convertint-la en multimèdia.

Irene Cabrer

Miquel Mulet (Campos, 1947) és rector solidari de les parròquies de Sóller i Fornalutx. En aquesta entrevista ens parla del seu dia a dia i de com, després de 50 anys de dedicació a la vida sacerdotal, la seva feina com a comunicador ha estat capdal per arribar a les persones.

-Quines són les seves funcions com a rector solidari?
-Senzillament són les d’ajudar al rector responsable en tot allò que pugui donar una mà, en celebrar en les distintes parròquies de la Vall i Fornalutx, presidir l’Adoració Nocturna i esser responsable del grup de Vida Creixent.

-Vostè és una persona molt activa a les xarxes socials i també a la vida cultural del poble. És una manera de comunicar-vos?
-Sí, ja ho he dit. El capellà ha de comunicar principalment el missatge de Jesús i s’ha de fer en el moment cultural que viu la gent. D’aquí que, coneixent la cultura i els costums del poble és com més bé em puc fer més entenedor. Tenc present aquest procedir, però encara ho hauria de fer més. A Lloret i a Sa Pobla passava temps al bar i a reunions familiars, el temps que ara per ventura dedic més a estar davant l’ordinador.

-Quins són els reptes socials de la parròquia?
-És la tasca que dur a terme Càritas Parroquial, repartint menjar per ajudar a l’economia de distintes famílies, com també oferint borses de treball a canvi d’uns ingressos que ajuden a pagar el lloguer de la casa o altres necessitats. Càritas està unida a altres associacions d’acció social de Sóller i entre tots fan un excel·lent treball, ajudant a qui ho necessita.

-En quines altres parròquies ha estat?
-Endemés de les que ja he anomenat, he estat un any a l’Alqueria Blanca, tres anys a Lloseta, vuit anys a Capdepera i Cala Rajada, i durant els nou anys que fa que estic a la Vall,    un any vaig anar també a Deià i dos a Bunyola i Palmanyola.

-Les vocacions sacerdotals van a la baixa. És el moment de renovar-se?
-Sens dubte. Aquest moment de crisi que estam vivint es podria resumir dient que el cristianisme té el millor missatge que es pot donar a la humanitat, però no l’hem sabut transmetre. El dia del Firó vaig tenir enveja de com el poble, convençut i emocionat, tots a una veu, recorden i viuen la defensa del poble. El mateix s’hauria de fer en reconèixer l’obra de Jesús que perdona i dignifica la vida dels humans. Jesús es mereix el més gran reconeixement i la més gran adhesió. És el cristianisme que hauríem de tenir.

-Heu tengut alguna vegada una crisi de fe?
-Crisi de fe, no, perquè sempre he cregut en un ser que ha creat tot el que existeix, en Jesús que ens ho ha donat a conèixer i en el capellà que en pot ser continuador i testimoni. Tot i que vaig tenir la temptació de deixar el Seminari, quan al maig del 68 del segle passat hi va haver la revolució dels estudiants francesos, proclamant la llibertat i llibertinatge en contra de l’autoritat i de l’orde establert. Molts de seminaristes ho deixaren i molts de capellans es secularitzaren. Pareixia que la religió ja no hi tendria res a fer en aquesta nova societat que començava i tot convidava a emprendre altres camins de vida...

-Cada setmana col·labora amb el setmanari escrivint el sermó? Quants anys fa que hi escriu?
-Pel mes d’agost en farà vuit anys.

-Amb què s’inspira a l’hora de redactar l’homilia?
-Primer de tot hi ha una lectura dels textos i la seva comprensió. En segon lloc, mir com es poden relacionar les tres lectures en un pensament i com pot il·luminar qualque fet present dins la nostra societat. És un treball d’hores i que ho faig amb molt de gust.

-Quina opinió té del Papa Francesc?
-Ha avançat en alguns temes com els casos de pederàstia o la introducció de la dona a càrrecs importants. Ho ha fet, però no és suficient. Està bé que en la pederàstia hi ha d’haver «tolerància zero», però crec que és tot el tema de la sexualitat que s’ha de tractar com un tema fonamental de la vida de la persona, pel seu creixement i per la seva felicitat. Els capellans no poden ser com els àngels, sense sexe, ni les dones han de ser apartades del sacerdoci per esser del sexe femení. Els capellans són homes i s’han de desenvolupar com a tals i si són homes vertaders, ens podem fiar de què seran bons capellans. Les dones són persones com els homes i han de tenir el mateixos drets, obligacions i vocacions que els homes, que també són persones. És vera que el Bonjesús va ser home, i si hagués estat dona?

-Li agrada celebrar les festes amb els sollerics i fornalutxencs?
-Clar que sí. A totes les que puc hi som. I molt m’agrada prendre cafè a la plaça de Fornalutx després de la missa dels diumenges i si hi ha conversa, millor.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.