Bernat Mestre Fons (Bunyola, 2004) estudia Segon de Batxillerat d’humanitats i ciències socials a l’Institut Guillem Colom Casasnovas. Aquest jove és un apassionat de l’estudi i la música i ha resultat el guanyador del Primer premi en les Olimpíades de llengües clàssiques en la modalitat de traducció de textos llatins i ha obtingut el segon premi en textos grecs. Ens ha concedit aquesta entrevista per explicar-nos què suposa aconseguir aquest guardó.

-Està content amb el I premi aconseguit a les Olimpíades de llengües clàssiques?
-Clar que sí! El més interessant és que ni un mateix s’hagués pensat arribar tan lluny. Així, quan em varen telefonar i em comunicaren la notícia, vaig quedar sorprès, sense paraules. Em va omplir de vertadera felicitat.

-Què suposa per un estudiant un reconeixement com aquest?
-Obtenir aquest reconeixement suposa un gran impuls i força d’ànims. No és tan sols rebre un premi a nivell autonòmic: és també un reconeixement al teu esforç diari i constant i a la teva implicació en l’estudi, que sempre té una recompensa. Els premis i els bons resultats no s’aconsegueixen fàcilment, exigeixen sacrifici i, alhora, la superació dels propis límits.

-Com es preparà el certamen?
-No vaig dedicar-li massa estudi, sobretot a les olimpíades de Grec. Vaig repassar algunes formes gramaticals una mica més complicades. Cal tenir en compte que les Olimpíades es varen realitzar enmig del curs escolar, ja a punt d’acabar-lo. D’aquesta manera, les altres assignatures també requereixen la seva dedicació i les seves tasques diàries. Però, tal i com sempre ens ha ensenyat el nostre professor, el llatí i el grec són matèries, a l’igual que moltes més, de feina constant, de traduir textos i més textos cada dia. Així, quan arriba l’hora de l’examen, quasi no fa falta estudiar, tan sols d’allò que tens dubtes. També convé esmentar que el professor ens va preparar temps enrere treballant textos d’altres Olimpíades.

-Quines parts té la convocatòria?
-La convocatòria és bastant senzilla. Et donen un paper on conté el text per traduir en una hora i mitja. Disposes de diccionari i de la seva gramàtica.

-Ha pensat què farà amb el premi?
-El premi consta d’un xec regal de doblers per invertir en material informàtic, audiovisual o didàctic, juntament amb la matrícula gratuïta del primer curs a la UIB i una estada gratuïta durant el primer mes del curs a la Residència d’Estudiants o un abonament pel CampusEsport. En el meu cas, tan sol em serveix el xec regal, ja que realitzaré els meus estudis universitaris a Salamanca.

-Què vol estudiar en acabar l’IES?
-Vull estudiar el grau de Filologia Clàssica a la Universitat de Salamanca. A més, la universitat ofereix l’opció d’estudiar una altra filologia en dos anys. Per això, si tot continua bé i em veig amb prou forces, després d’acabar el grau de Clàssiques també m’agradaria llicenciar-me en Filologia Hispànica. Un cop acabat els meus estudis universitaris, m’agradaria fer el màster del professorat.

-Creu que l’estudi de les llengües clàssiques està en vies d’extinció? Per què?
-Des del meu punt de vista, la seva situació perilla, però tampoc afirm que estigui en vies d’extinció. Per començar, els propis centres educatius i instituts no promocionen als seus alumnes la possibilitat d’estudiar alguna filologia, al contrari, tot va dirigit cap a les ciències i al món laboral. Considero que aquests dos darrers camps són importants en la nostra actualitat, però no són també importants les llengües, que són uns dels nostres patrimonis més significatius i la nostra manera d’expressar ricament els nostres sentiments?

-Creu que hi ha sortides professionals pels que estudien humanitats?
-Són molt limitades. En general, es tendeix sempre a enfocar la sortida laboral com a docent o, en altres casos, com a corrector d’editorials. Trop que no hi ha una igualtat en el món laboral entre humanitats i ciències, per la qual cosa sol aparèixer un sentiment de menyspreu cap a les primeres, fet que provoca que molts joves no es sentin atrets per aquestes.

-Com veu el futur laboral aquí? O pens partir a fora?
-Pel que he pogut investigar, no tindria gaires problemes pel futur laboral com a docent, ja que falten i demanen professors d’aquesta matèria. Per ara, no he escollit concretament un lloc on treballar, però si em sortís una bona oportunitat, per exemple, a la península, podria decidir escollir-la.

-Què en pensa de la problemàtica de l’accés a l’habitatge per a joves?
-És un dels problemes principals pels quals els joves no decideixen partir a estudiar a fora i es veuen limitats a restar a casa. En aquest sentit, s’haurien d’establir diverses polítiques per solucionar o donar resposta a aquest conflicte. És el cas d’amics i amigues que conec, que entre el preu de la universitat, de la residència o el pis per hostatjar-se i les necessitats dels dia a dia, com els aliments, es veuen forçats a quedar aquí. El gran problema està en què en el futur haurem de continuar depenent dels nostres pares o aquells que ens cuiden ja que el preu de l’habitatge cada vegada ascendeix més.