Estela Martí (Sóller, 1996) està a 500 hores d’emprendre el seu primer projecte empreserial. Aquest és el temps que dura el curs d’instructora de Ioga que està cursant actualment i que l’avalarà per començar a donar classes d’aquesta disciplina amb la qual vol transmetre, entre d’altres valors, la importància d’estimar-se a un mateix. En aquesta entrevista explica què l’ha duita arrancar aquest projecte després d’haver estudiat Disseny de Moda.

-Quina formació acadèmica té?
-Tenc el grau en Disseny de Moda i Estilisme i un màster en Marketing i Comunicació de Moda i Luxe. Actualment estic cursant el títol d’instructora de Vinyasa Ioga i Meditació. També vaig estudiar dos anys del grau d’Història de l’Art.

-S’està dedicant al món de la moda actualment?
-A dia d’avui tenc la sort de poder seguir dedicant-me al món de la moda com a estilista en sessions de fotos i videoclips, mentre que ho compagin amb la meva feina de comercial d’un dispositiu mèdic per a la detecció del Virus del Papiloma Humà (Mía by Xytotest).

-Què creu dels habituals estigmes que s’atribueixen a aquest àmbit? Es tracta d’un món especialment superficial?
-Òbviament que ho és, però preferesc distanciar-me d’aquesta visió, ja que el que et molesta dels altres és només una projecció del que no has resolt de tu mateix.

-Quin paper juga la dona dins aquesta professió?
-La moda podria desenvolupar un paper pioner dins la ruptura de les barreres del gènere i poc a poc s’aconseguirà una igualtat sense renunciar a la nostra feminitat. Però de totes formes, la moda ja no pertany als creadors ni als cosidors. La moda está en mans de fons d’inversions que el que cerquen és invertir, pujant-se al tren que faci falta.

-Amb quines marques ha fet feina fins ara?
-Tenc la sort d’haver començat la meva carrera dins la moda molt jove i això m’ha permès poder aprendre fent feina amb Burberry, Jacquemus, Alexandre Vauthier, Heron Preston i Alexa Chung, entre d’altres.

-Heu elaborat qualque col·lecció pròpia?
-Sí, però la meva idea mai no ha estat ser dissenyadora com a tal, preferesc el món lliure de l’estilisme. Per exemple, si tenim uns espaguetis bons i una bona salsa per separat, imagina’t si s’ajunta. Idò el mateix passa amb un vestit i unes sabates (diu rient).

-En quins altres projectes està involucrada?
-A dia d’avui, com he comentat abans, m’estic formant en el curs d’instructora de ioga i meditació, perquè en un futur m’agradaria donar-ne classes. De fet, tenc un instagram on compartesc les meves ‘mogudes’ (@yogadelaisla). També estic molt enfocada en la pràctica del pole dance.

-Com neix la idea de ser instructora de ioga?
-La nostra societat està avesada a viure dins l’estrès, jo la primera. Amb el ioga i la meditació aprens a desconnectar. Quan en vaig aprendre i vaig veure els seus beneficis em vaig prometre que aquesta llum l’havia de compartir amb més gent.

-Què li aporta practicar aquesta disciplina?
-Redueix l’ansietat, augmenta el rendiment tant físic com mental, incrementa la flexibilitat, ajuda a respirar de forma conscient, etc. A més, el Vinyasa Ioga també és una magnífica forma de tonificar.

-Et fa por emprendre aquest projecte empresarial?
-Pens que les coses que es fan de cor i sobretot amb ganes lleven tota por que hi pugui haver.

-Què vols transmetre amb les teves classes de ioga?
-Quan ens demanen que és el que més estimam de tot el món, sempre responem amb el nom d’una altra ésser oblidant-nos de pronunciar el nostre propi nom. M’agradaria poder ensenyar la importància de dedicar-se al dia uns moments, sigui amb una hora o cinc minuts de ioga o meditació i ser conscients que cada respiració, so o moviment que podem fer d’ençà que ens aixecam, és gràcies al nostre cos, per això que hem d’aprendre a cuidar-lo. El canvi comença des de les paraules que pronunciam, fins als exercicis que realitzam.

-I el pole dance, en què consisteix?
-El pole dance és un tipus de ball originari d’Anglaterra dels anys 80 que consisteix en realitzar posicions amb transicions de ball. Quan el practiques, notes tots els músculs del teu cos, fins i tot dels dits del peu.

-Pel fet d’estar lligat als clubs d’estriptis, creu que és un esport estigmatitzat?
-Tradicionalment, es pot associar a aquest món, però amb els anys s’ha anat desvinculant de l’àmbit sexual, acceptant-se com l’esport que és i atribuint-li el mèrit que es mereix. Se sol criticar ja que es practica amb poca roba perquè la pell s’aferri a la barra, però convid a qui digui això, que ho practiqui amb roba, a veure si aconsegueix aguantar-s’hi sense el contacte amb la pell… impossible.

-Creu que la popularització d’aquesta pràctica pot afavorir a ‘desexualitzar’ el cos femení?
-Quan passes hores practicant aquest esport justament amb dones o homes que fan coses increïbles amb els seus cossos, els cànons de bellesa es queden curts. Tots els cossos són perfectes i, per tant, són art.