Juan Antonio Fernández Vila (Sóller, 1974), a més de xef i professor és casat i pare de tres fills. També li agrada dedicar temps a altres aficions, com el ball de bot, anar d’excursió...

- Quines altres aficions tens?
- En tenc vàries i intento practicar-les un poc cada setmana (o quan tenc temps). M’agrada el ball de bot, anar d’excursió i pujar els dissabtes a plaça. M’agrada fer teatre i el submarinisme, escoltar música en vinil, els cotxes d’scalextric, els videojocs retro. Un poc relacionat amb la meva feina m’agrada també la recerca històrica enfocada en la gastronomia.

- D’on va sorgir la teva afició a la cuina?
- Realment no és un tema «heretat» familiarment com li passa a molta gent. Els meus pares tenien una tenda de souvenirs al Port. Jo simplement, apunt d’acabar EGB, anàrem de visita a l’Institut (recent inaugurat) i me va agradar tant l’ambient en les classes de cuina que vaig decidir cursar aquests estudis. Així poc a poc m’hi vaig anar ficant. Suposo que també ha col·laborat que els meus mestres i professionals que he anat trobant m’han transmès la seva passió per la cuina. La mateixa que ara intento traspassar als meus alumnes.

- Quan decidires que aquesta seria la teva professió?
- Quasi des del minut u que vaig començar a estudiar. I això que és un ofici dur i complex. T’embrutes, t’estresses, a vegades te cremes o te talles, treballes quan els teus amics i família estan de vacances; però poder cuinar i fer feliç, per un moment, a la gent que te tasta, per a mi és suficient. Si me demanes qué faria si hagués de tornar a triar el meu ofici; tornaria a triar que cuiner.

- Com sorgí la idea de col·laborar amb el Setmanari Sóller?
- Andreu Vivas me va contactar i me va engrescar tant la idea, que no ho vaig haver de pensar gaire. Feia alguns anys que tenia la web www.cuinant.com on hi escrivia habitualment i vaig pensar que les dues coses podien anar de la mà; una completa l’altra.

- Com ha evolucionat la cuina des que començares fins ara?
- Moltíssim, sobretot pel que fa a qualitat vers quantitat. No vull dir que abans la cuina no fos bona, però quan vaig començar a treballar a la cuina semblava que allò primordial ara passar molts clients a tot preu. Ara la cuina s’ha perfeccionat, refinat. Se treballa molt amb producte local i de temporada. També he de dir que els empresaris han entès que és important el personal i cuiden més aquest aspecte.

- D’on aconsegueixes treure una recepta diferent cada setmana?
- Bàsicament de tot el que he anat aprenent a tots els llocs on he treballat. Sempre intento actualitzar-me, anar a cursos de formació i treballar a diferents empreses per a aprendre sistemes nous. També m’agrada molt llegir llibres de cuina i rescatar receptes antigues, actualitzar-les i provar-les. Tot això va dins un sac i d’allà surten les idees o temes que transmet. He de dir que també combino els articles amb la feina com a docent i feina que preparo per a l’Institut després l’adapto al diari i articles del diari a vegades els hi passo als alumnes. Devora el meu escriptori tenc una agenda i, a mà, hi vaig posant idees que em sorgeixen; a vegades paraules soles, dates, notícies, receptes. Sempre tenc varis articles en marxa en diferents estats de finalització.

- Quan i com donares la passa de cuiner o xef a professor? Per què vares fer aquest canvi?
- La meva dona, na Virginia, va veure un anunci a la premsa que a la conselleria d’educació cercaven professors d’FP. Jo aleshores feia feina al Canyís. Vaig xerrar amb l’empresa i hi vingué a bé que provàs de professor. Això va esser l’any 1994. No obstant això he seguit combinant la feina com a docent i com a cuiner pràcticament fins l’any passat. M’agrada ensenyar i compartir ja sigui a l’Institut o en un show cooking.

- Ets una persona molt implicada en totes les activitats relacionades amb la cuina que es fan a Sóller. Com t’organitzes per poder-ho fer tot?
- Això no li demanis a sa meva família... No sé, suposo que la clau és amb l’organització. Se poden fer moltes coses si ets organitzat. Malgrat tot, hi ha hagut esdeveniments com quan estava amb l’equip d’Skills d’FP i preparàvem alumnes per a concursos per al campionat Europeu o el Mundial; on se pot dir que dormir, dormia poc. Fa anys que tenc una alarma al mòbil que els diumenges de 5 a 7 de l’horabaixa he de fer l’article del Sóller... no sempre faig cas...

- Tens projectes de futur en ment?
- He participat en varis llibres de cuina i història i és una cosa que m’agrada i vull repetir. Els darrers llibres els he treballat amb Toni Quetglas i la darrera col·laboració que sortirà en unes setmanes és amb Tomàs Vibot. M’agrada escriure. També vull muntar un museu etno-gastronòmic quan me jubili. I viatjar molt amb la meva família.
Esper tenir temps per tot.

- Què significa per a tu escriure cada setmana al Sóller?
- És una forma d’autoaprenentatge. M’exigeix no baixar la guàrdia i cercar temes i curolles noves cada setmana. En aquests vint anys han sortit ja quasi 1200 articles. Ja ho he comentat abans però vull donar les gràcies, especialment a la meva dona, Virgínia, i als meus tres fills: Jordi, Mireia i Ariadna. Sense el seu suport no hagués pogut fer res.