Maria de Lluc Fiol París (Sóller, 1979) és la primera presidenta dels Xeremiers de Sóller. La protagonista és membre de l’agrupació des del 2003, i a l’entrevista fa, entre altres, un repàs de la seva trajectòria i una valoració de l’actualitat cultural.
- Quin temps fa que formau part dels Xeremiers de Sóller?
- L’any 2003 varen fer un curset d’estiu, i ens vàrem apuntar a ell una carretada de gent. Em va agradar molt, i des d’aquell moment vaig passar a formar part de l’agrupació. La meva germana petita, na Cristina, ja formava part de l’agrupació des del 2001, any en què es va crear. Al curset hi vàrem anar jo i la meva germana gran, na Marga. Ens feia ganes formar part dels Xeremiers per fer una activitat conjunta les tres germanes, tocar un altre instrument i participar d’alguna manera en el Firó.
- Des de quan us agrada la música tradicional o popular?
- A mi m’ha agradat la música en general des de sempre. Vaig començar amb la música i la cultura des que era ben petita, quan tenia uns 11 o 12 anys. El fet de tocar música popular ens va venir per la meva germana gran, quan ens varen convidar a entrar als Aires Sollerics. Sempre havíem fet ball de bot, i amb els Aires Sollerics vàrem començar a tocar la bandúrria na Marga i jo, i na Cristina tocava el llaüt.
- A qui agafau el relleu a la presidència dels Xeremiers? Què destacau de la seva etapa?
- El darrer president de l’agrupació ha estat Pep Toni Jaume. Ell ha estat al capdavant dels Xeremiers en dues ocasions. Primer, fou president des del gener del 2014 fins al gener del 2019. Per altra banda, ha presidit l’agrupació aquesta darrera etapa, concretament des del maig de 2022 fins al gener d’aquest 2024. La Junta ja demanava un relleu, perquè ja estaven cansats i necessitaven un cop de mà, i la veritat és que jo estic encantada de poder ajudar els Xeremiers. Sobre la feina de Pep Toni Jaume, vull destacar que ha estat excel·lent. A mi tan sols m’agradaria poder fer tan bona feina com la que ha fet ell. Amb els Xeremiers hem fet activitats que mai haguéssim pensat fer.
- Què significa per a vostè ser la primera presidenta del grup?
- Per a mi és un plaer. Al capdavant hi ha hagut en Joan Marroig Piu, n’Andreu Magraner, en Guillem Serrano i en Pep Toni Jaume. Per tant, jo soc la primera presidenta femenina, i n’estic encantada. Tot i que el món dels Xeremiers sigui un món molt masculí, predominat tradicionalment pels homes, la meitat dels Xeremiers de Sóller seim ara dones, i crec que ja era moment que una dona fos la presidenta de l’agrupació, estic molt contenta. Igual que jo, haguessin pogut ser també presidentes companyes meves com na Pilar Calafell, na Perrine Alsina, na Magdalena Deyà Miró o na Paula Puig.
- Quins són els primers projectes que teniu prevists?
- Ara mateix, el primer projecte que ja ve de la passada legislatura és la gravació d’un disc de nadales, que és una curolla del nostre director musical, en Jose Vicente Franco Landete. Aquest pròxim 16 de febrer ja gravarem el disc a l’estudi. La idea és fer-ho amb un dia i poc més, perquè ja ho duim assajant un any, i crec que ho tenim ben preparat. A part, com un altre dels grans projectes d’enguany, tornarem a organitzar la trobada de Xeremiers per agost, durant Sant Bartomeu. A ella vendran tots els Xeremiers de l’illa i una agrupació convidada de fora. A això hi sumarem, òbviament, una llarga llista d’actuacions que farem durant tot el curs 2024.
-A on heu actuat durant els darrers anys amb els Xeremiers?
- A moltíssimes bandes. Aquest estiu anàrem a Alemanya, per participar en un festival en el qual hem actuat durant molts anys. També vàrem viatjar fa un temps a Turquia. A més, hem anat a la Península diverses vegades per, entre altres, participar en un festival amb grups de Catalunya, Itàlia, Occitània, etc. I, per descomptat, hem actuat i participat en infinitat de projectes dins Mallorca, que és molt important per continuar potenciant i fomentant la música popular a les nostres illes.
- Què opina sobre l’actualitat cultural a la Vall?
- Ara mateix el que em preocupa és la falta d’espais que hi ha per poder fer actuacions, perquè veig que es volen fer coses, però d’aquí a què es facin, ho veig molt enfora. Tenim tres llocs que podrien estar beníssim, perquè no seim tan sols nosaltres, seim molta gent fent molta i molt bona feina, i estam pràcticament amb una mà davant i una darrera. Si no és perquè ara el Victòria té problemes de papers, és perquè ens cau un edifici sencer, el Defensora, per deixadesa total i absoluta, o perquè tenim un altre edifici, les Escolàpies, que duu més d’un mes amb les obres aturades. No sé cap a on va tot això, però la veritat és que em preocupa bastant. Per l’activitat de la gent no em preocupa perquè sé que hi ha molta gent molt dedicada que fa una feinada.
- Com ha evolucionat el grup durant els darrers anys?
- Els integrants han anat partint i tornant, però els de sempre s’han anat mantenint. Ara mateix seim entre 16 i 20 músics. I el que he dit abans, la meitat són dones, això sí que és una cosa que ha canviat, segurament la que més. Vull fer un especial agraïment als presidents i membres que han duit els Xeremiers fins aquí on són. També vull animar les al·lotes que s’uneixin al món xeremier, el qual ha de disposar de més al·lotes.
