Marià Gastalver Martín (Palma, 1958) ha estat l’elegit per ser el pregoner de la Fira d’enguany. El protagonista, que durant onze anys fou el rector de les Parròquies de la Vall, és actualment el prior de Lluc. A l’entrevista repassa, entre altres, la seva llarga trajectòria, i parla també sobre el que significa per a ell ser qui doni el ‘sus’ a la festa més esperada pels sollerics.

- A què us heu dedicat durant la vostra vida? Ens podeu fer un repàs de la vostra trajectòria?
- M’he dedicat a fer el bé i a servir a les comunitats cristianes on se m’ha enviat: Molinar i Coll d’en Rabassa; Artà i Colònia de Sant Pere; San Alonso Rodríguez de Palma; la parròquia de Verge de Lluc també de Palma; les parròquies de la Vall de Sóller, i a la vegada també durant un temps les de Deià, Bunyola i Palmanyola; i ara al Santuari de Lluc. També a diferents serveis diocesans com el Secretariat de Pastoral Juvenil. A més, he dirigit durant 23 anys el servei d’ajuda del Telèfon de l’Esperança.

- Com us està anant aquesta nova etapa a Lluc?
- És una etapa totalment diferent de les anteriors, no és el mateix la vida i el servei a una parròquia que a un Santuari i en aquest cas el de Lluc. El servei a Lluc és molt ample i variat on el que és fonamental és l’acollida i posar tot al servei de l’hoste i el pelegrí per tal que sigui un lloc, com ens diu el papa Francesc, on es pugui fer experiència de la cultura de l’encontre, encontre amb un mateix, amb l’altre, amb la natura i amb Déu. Està essent molt enriquidora i, a la vegada, esgotadora. Són moltes les necessitats a cobrir, són moltes les demandes, són molts de problemes que has de respondre amb rapidesa i efectivitat. Són moltes les persones, tasques i activitats que has de coordinar. Amb una pandèmia i amb una borrasca, na Juliette, que ens va causar molts de desastres sobretot mediambientals. Sense oblidar els problemes estructurals que contínuament ens donen sorpreses: enderrocament del IV Misteri; espais per reformar; deteriorament d’estructura: humitats, formiga blanca, teulades... Tot i això, és una missió apassionant, a Lluc ve molta de gent i tothom necessita sentir-se ben acollit i estimat.

- Quina és la vostra vinculació amb Sóller? Quants anys heu residit a la Vall?
- És una vinculació sobretot afectiva. Vaig compartir onze anys de la meva vida a Sóller i em vaig sentir molt respectat, valorat i estimat. Els vincles i les amistats mai es perden i l’experiència i els bons records donen gruix a la pròpia vida.

- Quins són els millors records que guardau de la vostra etapa a Sóller? I els pitjors?
- Els millors són molts i variats: des de celebracions amb els infants, les festes patronals... Tal vegada, personalment, complir els meus 50 anys de vida i els 25 de prevere. I els pitjors? Més que pitjors diria els més difícils, sobretot els moments d’acompanyar a moltes persones en el procés del dol causat per la mort inesperada i sorprenent dels seus éssers estimats: fills, pares, joves... Moments de molta duresa existencial.

- Què significa per a vostè ser el pregoner de la Fira d’enguany?
- Primer, un gran reconeixement que em fa sentir un poc o molt solleric. Ho consider com una mostra d’amistat i estima i a la vegada em provoca una gran responsabilitat i un gran respecte per la vida i les tradicions d’aquest poble.

- Sobre què teniu pensat parlar en el vostre discurs que servirà per inaugurar la festivitat?
- Encara no sé molt bé per on enfocar-ho, encara li estic donant voltes... Just fa una setmana que se’m va demanar i encara no ho sé. De totes maneres, segur serà molt vivencial.

- Què és el que més us agrada de la Fira i el Firó? I el que menys? Canviaríeu algun acte del cap de setmana?
- El que més m’agrada és el sentit de poble, de no oblidar les seves arrels. Saber i valorar d’on venim ens fa mirar amb esperança cap on anar. La il·lusió i l’alegria que es viu a cada moment. El sentit de pertinença, l’orgull de saber defensar uns valors, els més grans: la vida, la fe i la cultura pròpia. El que manco m’agrada és el descontrol i comportaments inapropiats i fora de lloc, mesclar la festa amb la disbauxa. Un dels actes que més m’agrada és l’ofrena floral a la Mare de Déu de la Victòria als atris del temple de Sant Bartomeu.

- Com pensau que ha evolucionat la festivitat durant els darrers anys?
- Durant els anys que vaig viure la festa a Sóller aquesta va anar augmentat en participació, no sols dels diferents col·lectius, sinó sobretot de gent de fora poble. Es fa difícil aquesta relació entre els propis i els qui venen d’altres llocs per participar. S’ha augmentat en seguretat, organització i coordinació cuidant més tots els detalls i moments de la festa.

- Us esperàveu ser l’elegit per donar el ‘sus’ a la festa més esperada pels sollerics i
solleriques?
- De cap manera, em va agafar totalment de sorpresa, grata sorpresa que per a mi em diu moltes coses maques.

- Voleu fer algun agraïment o destacar algun altre aspecte?
- Agrair a tot el consistori i evidentment al senyor Batle per haver-me triat i a tota la gent que m’ha manifestat la seva alegria quan va saber que era el pròxim pregoner de les seves festes.