Biel Dols Pineda (Sóller, 1968) és actualment un fotògraf acreditat del Mundial de Ral·lis. El de la Vall compagina la seva professió amb el món de la cuina. Dols explica com ha arribat a aconseguir aquesta professió, i el que cerca amb les seves fotos.

- A què us dedicau?
- Soc fotògraf de ral·lis, i també ho compagino sent cuiner a mitja jornada. La meva gran passió és la fotografia, però no em permet viure tan sols d’això al 100%, i per això ho combino amb l’altra feina. Si pogués viuria tan sols de la fotografia, però és molt complicat avui en dia.

- Quin temps fa que sou un apassionat de la fotografia?
- Doncs la veritat és que vaig començar molt tard, vaig començar fa 10 anys, quan jo en tenia ja 45. En aquell moment feia molta feina, no tenia temps per a res més. Però el que m’agradava de veres era la fotografia, i m’ho vaig poder quadrar tot per poder dedicar-li temps al que jo volia, que era la fotografia.

- D’on sorgeix la vostra vocació per fotografiar cotxes de carreres? Començà més per la fotografia o pels mateixos ral·lis?
- Des que era ben petit m’han agradat molt els ral·lis, sempre he seguit el Campionat de Balears. Després vaig començar amb la fotografia, i més tard he enllaçat una afició amb l’altra. Vaig començar a fotografiar els ral·lis amb una càmera de baixa qualitat, i sense tenir jo coneixements. Per tant, les fotos no tenien qualitat. Però el que sempre vaig fer des del principi era col·locar-me en el lloc adequat. Després vaig anar mirant fotos d’altra gent que tenien més nivell, fins que vaig anar aconseguint el que jo volia. Una vegada que ja vaig estar al nivell dels bons fotògrafs de Mallorca, vaig anar a Galícia, que és on hi ha els millors d’Espanya. I allà, estant en el seu terreny, quan vaig trobar que estava preparat, vaig començar a anar al Mundial de Ral·lis (WRC) sense tenir acreditació. El meu aprenentatge ha estat totalment autodidacte.

- Quants fotògrafs espanyols hi ha en el mundial?
- Depèn una mica de cada prova. Per exemple, a Portugal o Sardenya, que són proves més importants, hi ha més fotògrafs acreditats i, per tant, n’hi ha més d’espanyols. Però en el Mundial en general, en moltes proves que jo he cobert com Suècia, Kènia o Croàcia, tan sols érem dos fotògrafs espanyols acreditats. En total, enguany hauré cobert vuit proves d’WRC, d’un total de 13.

- Com pot arribar algú a ser fotògraf de ‘World Rally Car’?
- És difícil perquè et demanen molt. Aquesta temporada compliré 38 assistències a proves del Mundial durant els darrers anys. I bé, et vas ficant, l’objectiu és que el teu equip et vegi, que vegi quina feina fas, i esperes que algú et doni l’oportunitat de col·laborar amb ells, que és el que succeí. Primer em va cridar una revista, després una agència, i així arribaren les meves fotografies als responsables d’WRC. I al final he aconseguit ser un fotògraf acreditat en el Mundial.

- Com és el vostre dia a dia en les diferents proves del circuit?
- El dia a dia sol ser dur. Et sols aixecar prest, berenar i agafar unes quantes hores de cotxe. Després vas al primer tram de la prova, els acreditats tenim els avantatges que no necessitam agafar lloc, és a dir, que arribes a la prova i ja pots anar a on vols anar. El que feim nosaltres és veure passar els 10 primers en aquest primer tram, i després te’n vas a un altre tram, i així tot el dia fins que acaba la carrera.

- Què és per a vosaltres el més important? Trobar un bon lloc?
- L’organització et diu els llocs més importants. Però clar, en els llocs més rellevants i més fàcils, és on hi ha tots els fotògrafs. Si tu vols fer una foto única i diferencial, t’has d’arriscar i anar a un altre lloc on no vagi tanta gent, que és més difícil, però te l’has de jugar, per exemple potser un cotxe de sobte es posa a dues rodes, i tu estas allà per fotografiar-lo. La idea és que passi una cosa en aquell punt que no passi en els altres punts populars.

- Hi ha molta competència entre vosaltres? Quants sou en total?
- Sí, la veritat és que sí. Hi ha dos tipus de fotògrafs. Estan els acreditats permanents, que van a totes les proves de l’any. I després estem els que ens acrediten carrera per carrera. Hi ha carreres més importants, com Portugal, Sardenya o Montecarlo, que hi pot haver fins a 200 acreditats. I, per exemple, en altres carreres, com a Kènia, érem 50. A Kènia és on estàs més a gust, és on trobes més lloc per fer bones fotos.

- Què cercau vostè amb les vostres fotografies?
- Jo cerc que m’agradin a mi i cerc una foto diferencial. Intent fer fotos que te cridin l’atenció. Cerc una certa qualitat i transmetre alguna cosa. Perquè la veritat és que aquests cotxes fan coses increïbles, com pegar bots de 70 metres de longitud.

- Què és el que més us agrada d’aquesta professió?
- Gairebé tot. Per una banda, és un orgull saber que gran quantitat de pilots de Mallorca tenen quadres amb fotografies meves a casa seva, ja que jo també he fet molta feina aquí, i en continuu fent. També un campió del món guarda una foto meva. Per altra banda, m’agrada el fet de conèixer món. Una cosa és el que tu t’imagines, i una altra és com és realment. Quan no hi ha competició m’agrada fer fotos de natura. I, a més, per entrenar, perseguesc amb una càmera un falcó. Si ets capaç de fer-ho, pots fer-ho amb els cotxes a altes velocitats.