Úrsula Estarellas (Sóller, 2002) és una de les organitzadores de les festes dels Estiradors, que se celebren a Sóller la penúltima setmana de juliol. No va ser una decisió gens difícil la d'escollir formar part de l'organització de les festes d’una barriada a la qual li deu tant. L'ha vist créixer i jugar als seus carrers durant anys a través dels ulls de la seva família, que també hi ha viscut tota la vida. Ara, després de tres anys, repassa el paper d’aquesta festa a la seva vida.

-Quina és la vostra feina actual?
- A l’estiu estic de monitora al MUCBO (Museu Balear de Ciències Naturals i Jardí Botànic de Sóller). A l’hivern, de professora d’educació infantil a l’Escola Mata de Jonc. També estic cursant un màster de dificultat de l’aprenentatge i trastorn del llenguatge. Aquest ja és el darrer curs, el setembre pròxim em queda per fer les pràctiques i el TFM (Treball de Fi de Màster).

-Quina és la vostra relació amb els Estiradors?
-Sempre he viscut aquí. De petita jugava al parc i als carrers. A més, la meva família té la Ferreria Crespí. Amb les festes he pogut participar activament des de fa tres anys.

-Per què vareu decidir formar part de l’organització de les festes? I quin càrrec ocupau?
-Vaig veure al diari una entrevista que li feren al president, en Toni Bujosa, on deia que es necessitava gent amb ganes de fer feina i em vaig posar en contacte amb ell. Damunt paper soc la secretària, és a dir, m’encarrego de fer les actes. També de les xarxes i fer els cartells. Encara que al final, tots feim un poc de tot. Avui faré fotos i demà seré darrere la barra. Enguany hem intentat seguir un protocol per veure quines coses s’han de tenir fetes en cada moment i poder distribuir a la gent d’una manera més encertada.

-Quanta gent hi ha actualment dins l’organització?
-Més o menys som unes set o vuit persones. Fent feina comptem amb més gent, encara que si fóssim més seria fantàstic, però a l’hora de decidir, és veritat que va bé ser pocs. Som els mateixos des del principi que vam començar. Ara se’ns ha afegit un matrimoni, en Joan Arbona i na Marga Llabrés. Encara no consten enlloc, però tots dos participen activament i comptam amb la seva opinió. Així mateix, tenim dos grups de difusió. N’hi ha un de socis, a aquest només podem xerrar les persones responsables per anar passant informació i altres coses. L’altre és de voluntaris, que és on anem penjant enquestes. Per exemple, dimarts en vaig enviar una per comunicar que avui necessitaríem gent per fer pambolis amb una convocatòria a les 18 hores.

-Quin suport teniu? Creis que és suficient?
-Pel material comptem amb la Tercera Edat i, d’altra banda, amb l’Ajuntament, per permisos i altres coses, que sempre ens ho ha posat molt fàcil. Tant el partit actual com l’anterior ens ha ajudat. Fins ara trobem que el suport és suficient. És veritat que enguany s’ha hagut d’assumir el cost de l’electricitat perquè el generador estava romput. No hem tingut una alternativa segura i ens hem estimat més optar per posar un comptador i així tenir-lo per anys pròxims.

-Aquest any s’ha aconseguit que coincideixi amb Sant Jaume...
-L’any passat vàrem reservar les dates i aquest també hem tingut sort. Quan no es pot ens adaptem a les dates però no depèn de nosaltres. Al final, tots som de Sóller i tenim el mateix objectiu, que és que els veïns puguin gaudir d’aquests moments i se suposa que no ens hem de trepitjar els uns als altres.

-Per què creis que s’han de reivindicar les festes locals?
-Les festes locals, com diu el seu nom, estan pensades per als locals. Qualsevol persona és benvinguda, però tenint en compte totes les celebracions que tenim pels turistes això és per a nosaltres. També s’ha de dir que tenim veïns que són estrangers que hi participen i tenen interès a aprendre a fer coses com jugar a truc. No és el mateix que venguin a fer turisme que a involucrar-se en l’estil de vida d’aquí.

-En aquest moment quins són els vostres objectius?
-És complicat que tothom estigui content. Sempre intentam pensar en activitats per totes les edats. Aquest any hem mirat pel reciclatge i hem començat a llevar programes, només hem fet difusió amb cartells contats, n’hem imprès com a màxim trenta. Els altres mitjans han estat les xarxes, la premsa local i el boca a boca. També hem fet tassons reutilitzables de revetlla per evitar el plàstic. És una cosa que se sustenta pels socis amb les activitats que feim, i per això hem de pensar en el que ens pot ajudar a seguir, com la barra i les activitats que fem cada any.

-Per a quant de temps en teniu?
-Crec que ho dic en nom de tot el grup, que som joves entre vint-i-un i vint-i-dos anys, amb els més grans de cinquanta. La idea és que la gent es vagi afegint i els més grans puguin fer segons quines feines i els joves agafin un paper més actiu. La nostra edat ens ha fet que hàgim començat amb il·lusió i pretenem que sigui permanent. És veritat que és una feina que duu temps, has de conciliar família i feina i és molta responsabilitat, però també ho fas per gust. Jo, personalment, em creo expectatives altes on després és difícil arribar però al final, és molt satisfactori. La setmana després de les festes hi ha comentaris de tota classe, però quan se t’atraca algú i et dona l’enhorabona o els comentaris positius i encoratjadors en l’àmbit general s’agraeix molt.