Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 138 anys

L'Assemblea de Docents convoca a tot el col·lectiu docent en defensa de la llengua

Durant els darrers mesos, més de 190 centres educatius d'arreu de les Illes Balears s'han manifestat a favor de la llengua i en contra de les mesures i atacs constants del Govern de Margalida Prohens en contra del català. Els docents de les Balears han estat clars i no han dubtat a adherir-se a la campanya 'La llengua no es toca'. Fins ara, la campanya ha consistit a fotografiar-se en els centres amb camisetes verdes o negres i sempre amb el lema a favor de la llengua catalana.

El moviment sorgí a conseqüència de la Segregació Lingüística que el PP i VOX volen implantar a les escoles de les Balears.

Per altra banda, aquest dimarts, L'Assemblea de Docents ha anunciat que, igual que va fer en els temps de Bauzá, torna per defensar la llengua a les escoles. L'organització ha enviat un comunicat i fa una crida a tot el professorat. Amb el color verd com a bandera, L'Assemblea de Docents anuncia una quedada el pròxim 8 de febrer, a les 18.00 hores, en el centre IES Berenguer d'Anoia, Inca. Amb el lema 'Ja és ben hora, en parlam?', l'Assemblea convida a la participació.

En aquesta quedada, ja han anunciat que l'ordre del dia serà el següent: 1. Inici i context; 2. Línies d'acció; 3. Coordinació; 4. Torn obert de paraula.

Aquest és el comunicat complet de l'Assemblea de Docents.

Fa setmanes que un neguit recorre les escoles i els instituts. Grups de docents de diferents centres s’han trobat per fer una foto amb el lema «La llengua no es toca» i alguns centres han constituït assemblees. Però qui diu llengua podria dir educació, dignitat o llibertat de càtedra. També s’hauria pogut posar «Els i les docents no es toquen». Perquè tot apunta que tornem a ser a la diana, el sac dels cops d’una política podrida i malintencionada. Ho som perquè el Govern ha pres acords amb l’extrema dreta que passen la pilota de determinats temes directament a les escoles i als docents que elaborem els seus projectes educatius.

És previsible que acords polítics com el del pin parental del mes de juny o la lliure elecció de llengua per al curs vinent, que tindran uns resultats tan minsos per les aspiracions del terraplanisme polític, provoquin un augment de les pressions cap a l’escola i els docents. I tots sabem com s’ho fa aquesta gent a l’hora de pressionar: campanyes mediàtiques de difamació, mentides, denúncies judicials de curt recorregut, exigències fora de la normativa, insults, amenaces... Aquest és el fang on fan política amb habilitat i on els agradaria arrossegar-nos a cadascun de nosaltres, assenyalant aquell professor que no s’autocensura a l’hora de treballar determinats continguts o d’apuntar a aquella mestra que fa les classes d’acord amb el projecte lingüístic de la seva escola.

És cert que, excepte algunes destacables excepcions, el col·lectiu docent ha estat desmobilitzat i atomitzat els darrers anys i això ha servit per imposar-nos qüestions com el marcatge horari o l’avaluació LOMLOE (una altra cosa és el que ha fet cadascú o cada centre). Però també cal dir que això no pot ser una excusa per continuar igual. La influència que estan guanyant aquells que volen imposar una escola de color gris en les polítiques educatives del govern és molt preocupant i la Conselleria no planta cara, sinó que els fa el joc amb concessions opaques i sense acabar de concretar.

Així les coses, tampoc no hem de veure el conseller Vera només com un titella de l’extrema dreta. Iniciatives seves com el nou decret d’escolarització ens allunyen encara més d’una escola veritablement inclusiva.

Arribats aquí, ens trobam en la cruïlla de dos camins i hem de decidir quin prenem. Un és el d’esperar que la bolla es faci més gran i que ens caigui a damunt. L’altre és el de protegir-nos amb l’organització dels i les docents i la resposta amb arguments i amb la consolidació dels nostres projectes educatius als centres.

La iniciativa dels professors de l’IES Clara Hammerl de reunir-se amb una pancarta i fer-se una foto per reivindicar que la llengua no es toca ha estat replicada per companyes i companys de més de 190 centres.

Massiva ha estat la demanda de camisetes verdes amb el lema de la campanya arran de la proposta feta des de l’IES Capdepera amb dos milers de camisetes distribuïdes.

Ràpida fou l’adhesió, en tres dies i de boca-orella de 450 docents que signaven una carta que cridava a reorganitzar les assemblees de centre.

Tot apunta que hi ha voluntat de prendre el segon camí i, ara, les assemblees de docents de l’IES Can Peu Blanc i de l’IES Alcúdia han vist la necessitat de donar una passa més i fer una crida a la reactivació de l’Assemblea de Docents com a millor eina per donar una resposta conjunta a la situació i per coordinar iniciatives, informacions i missatges.

Per això, des de les assemblees de centre dels esmentats instituts, convocam a tot el col·lectiu docent a l’Assemblea de Docents, amb caràcter obert, que tindrà lloc el dijous 8 de febrer a les 18 hores a l’IES Berenguer d’Anoia, Inca

L’experiència ens diu que els i les docents units i organitzats són una força determinant. És hora de tornar a ser-ho!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.