'L’ombra de Torquemada' és el títol d'un llibre de Karl Otten sobre els inicis de la guerra civil a Capdepera i Cala Rajada. És una novel·la, basada, en part, en fets reals. Va ser publicada a Holanda en alemany el 1938, la primera edició gairebé va desaparèixer amb la invasió nazi.
L'editorial Documenta Balear acaba de publicar l'edició en català, a cura de: Pere Joan i Tous, Jaume Fuster i Miquel Llull, amb traducció de Carles Balle Blanes, pròleg i revisió de Pere Joan i Tous i epíleg de Miquel Llull.
'L’ombra de Torquemada' es presenta el proper dilluns, 25 de març, a les 19.00 hores a Can Alcover de Palma, amb la participació dels curadors de l'edició i l'historiador David Ginard.
També es farà una presentació el dimecres, 27 de març, a les 19.00 hores al Teatre de Capdepera.
'L’ombra de Torquemada'
El 18 de juliol de 1936, Mallorca es va convertir en una ratera per als dissidents alemanys que s’hi havien pogut refugiar de la barbàrie nazi. Alguns, entre els quals Karl Otten i la seva companya Ellen Kroner, varen triar Londres com a segona estació del seu llarg exili. És allà, al poc d’arribar-hi, que Otten escrigué L’ombra de Torquemada, ambientada a Cala Rajada, llavors un humil poblet de pescadors a l’extrem oriental de l’illa, on la parella havia viscut els darrers tres anys. L’acció de la novel·la es concentra en els dies immediatament anteriors a la rebel·lió militar i en les setmanes posteriors, i finalitza en els darrers dies d’agost, quan encara era possible el triomf de les tropes republicanes que havien desembarcat un poc més al sud, intentant reconquistar l’illa per a la República.
'L’ombra de Torquemada' presenta un protagonista col·lectiu, un petit grup de militants republicans de Cala Rajada i Capdepera, enfrontats a la Falange local com a braç repressor dels militars colpistes, amb el rerefons de la rivalitat entre l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. Aquesta obra irrepetible aconsegueix amalgamar la poètica del fulletó i la de la novel·la proletària, l’anàlisi política i la reflexió psicoanalítica, el que és històric i el que és mític, per a aportar un testimoni singularment creïble del que va ser la repressió i la resistència en la part forana mallorquina.
Era doncs un deure de memòria que es publicàs en català una obra que la història literària no tan sols valora com una de les majors de l’expressionisme, sinó com la més autèntica i empàtica de tota la narrativa en llengua alemanya sobre la Guerra Civil.
Karl Otten
Karl Otten (Oberkrüchten, Alemanya 1889 - Muralto, Suïssa, 1963) fou un dels autors majors de l’expressionisme alemany i un dels escriptors intel·lectualment més inquiets de la seva generació. La seva obra, prolífica i polifacètica, abasta la poesia i la novel·la, el teatre i el cinema, el periodisme i l’assaig, la biografia i fins i tot la literatura infantil. El denominador comú de tot el que va escriure i també de tota la seva vida va ser la seva fidelitat al clam poètic de l’expressionisme i als principis llibertaris de la Revolució de Novembre de 1918, la que posà fi a la guerra, desbancà la monarquia dels Hohenzollern i obrí el camí a la república federal dita de Weimar. L’any 1933, quan el NSDAP va guanyar les eleccions al Reichstag i els nazis començaren la seva orgia de repressió, Karl Otten i la seva companya i col·laboradora, Ellen Kroner, varen refugiar-se primer a Mallorca i seguidament a Londres, on es quedaren desprès de la guerra, ja que no es reconeixien dins cap de les dues Alemanyes. Els darrers anys de la seva vida, ell i Ellen es varen establir a Locarno (Suïssa), reivindicant en sengles antologies dos grans llegats que ambdues Alemanyes aleshores rebutjaven: el de l’expressionisme i el de la cultura jueva.
