La ciutat concedeix l'Escut d'Or al setmanari Sóller pels seus 125 anys
La comissió de Cultura i Festes de l'ajuntament de Sóller ha aprovat aquesta setmana per unanimitat atorgar l'Escut d'Or de la Ciutat a aquest setmanari amb motiu del seu 125è aniversari que es compleix el proper dia 11 de juliol.
L'originalitat cristiana és viure en la “inseguretat" (Lc 9, 51-62)
S'ha dit darrerament que el cristianisme s'enfonsa i que ens ha tocat ser -els d'avui- els darrers cristians, com si es tractàs de "los últimos de Filipinas". I que la globalització farà de totes les religions una mena de còctel "sabor a...", que conhortarà cadascú a la seva manera. Aquesta afirmació, un tant pessimista, té un fonament que a ningú no pot passar desapercebut. Esglésies buides, gairebé convertides en museu; administració de sagraments com un acte purament social.
Llinatges medievals
Heus aquí un document medieval ben curiós. Es tracta d'una comanda mercantil d'un tal Joan Colom, que presumim, devia ser de Sóller i que ens mostra com es tractaven els contractes en aquell temps.
Transgressió transgènica
Parlar dels transgènics són paraules majors, ja que estan agredint a tots els aliments i a tota la nostra Terra. Sense ser-ne encara conscients, tot es porta molt silenciosament, estan arrasant, transgredint i manipulant tota l'alimentació.
Llimones (I)
Aquestes darreres setmanes he parlat de les taronges i crec que era de rebut dedicar-li part d'aquesta sèrie d'articles sobre cítrics a la llimona, una fruita abundant a la nostra vall i molt emprada a la cuina, però que sempre està relegada a un segon lloc, darrera la seva germana la taronja, però que no li té res a envejar.
Viatges de vacances, recarregada de piles i gaudir de la natura
A l'hora que començ a escriure aquest article, em trob preparant un viatge de vacacions que ja ens fan una mica de falta. Hem decidit fer una cursa pels Pirineus Catalans i Aragonesos i el nostre centre operacional (a què sona a seriós) serà un poblet d'Osca que es diu Castejón de Sos. La sortida cap a Barcelona l'haurem feta el diumenge i el que ara escric serà enviat, si Déu vol i Maria, quan retorni del viatge, amb unes noves experiències i visions d'una part de la península que desconec.
Polítics: quin càstig, Déu meu! (breu tractat sobre aprofitats, barruts i mentiders)
Servidor era dels que creien que teniem els polítics que ens merexiem. Ho pensava, però he mudat de parer, que diuen que és de savis. El més "sociata" dels "sociatas", en Felipe González, afegeix que fer-ho amb excessiva freqüència és de cretins. La seva mala bava, sortosament, no s'adreça a l'humil formigueta que subscriu aquesta columna, sinó que encanona entre cella i cella al seu presumpte company Rodríguez Zapatero. Gelosia, problemes de banyes, diria jo. González deixà el poder amb l'estat que feia ferum de podridura, mentre que l'únic mal flaire que ara mateix s'olora a Espanya és la del cos present polític de ZP.