L'Ajuntament deu quasi 30 milions d'euros als bancs i als proveïdors
Després de mesos d'analitzar aquesta documentació ara l'equip de Govern disposa d'un primer diagnòstic de la situació financera municipal. El resultat, que tot i que ja s'esperava, no ha deixat de ser nefast: els préstecs a llarg termini subscrits durant la legislatura anterior i un crèdit especial per a la construcció del poliesportiu quasin sumen 10,4 milions, mentre que les factures directes pendents de pagament actualment sumen més d'11,3 milions més. A aquestes quantitats, s'hi han d'afegir les factures extrajudicials (1,7 milions que s'incrementaran el 2010 en una quantitat similar) i els deutes bancaris de l'empresa municipal de serveis, Sóller 2010, per a la construcció d'un aparcament a Ca les Ànimes, un aparcament i sala polivalent al Port i els de la Funerària Municipal, que deu bona part del tanatori municipal. Aquests tres darrers projectes sumen un deute de 2,4 milions més. Encara s'hi haurien d'afegir aquí les factures directes pendents als instituts municipals.
Una oferta que no respon a la demanda? (Lc 10, 1-2. 17-20)
A voltes hom pensa, quan es dedica a una tasca pastoral que el món no ajuda gens a propagar el missatge de Jesús. I és cert; i, endemés, toca ser així. El món no és un aliat del Crist. Al contrari, si ho fóra, aleshores la missió de Jesús i dels seus deixebles no tindria raó de ser. Vos envii com anyells enmig de llops. Anyells i llops no poden ser dos animals més diametralment oposats.
Flor de taronger
He somniat que algú, aquí, a Sóller, un empresari de bona i llarga empenta, fabricava i exportava amb èxit "aigua de flor de taronger", dita en castellà "flor de azahar" i que ara mateix, arreu del món, produeixen multinacionals com la casa McCormick, provant-nos que és un producte d'un cert consum, i més en aquesta època, quan s'han posat de moda les cuines orientals, que tant fan servir aquest tipus d'essència.
Fi de curs: "M'han examinat i m'han suspès"
No sé què me passa, cada any, durant les darreres setmanes de juny i primeres de juliol, doncs, que la ullada se'm gira cap enrere, no sols enfrontant-me davant els meus exàmens dels tretze anys d'estudiant en el Seminari de Sant Pere de Mallorca, a on durant setmanes ens posaven a prova per donar respostes exactes a qüestionaris rigorosos, i entregar-nos les notes d'aquests exàmens els divendres següents, que les recollíem amb el cor estret; sinó, també ara, com m'ha ocorregut aquestes setmanes passades, venint-me a la memòria amb dolça recordança, com a professor d'assignatures més filosòfiques, que científiques, a milers d'alumnes d'aquí i d'allà, avui, homes fets i refets, que treballen dins totes les categories de responsabilitats, alumnes, que estim amb el seu nom propi, i que amb satisfacció als dic: "Per a mi és un privilegi i un honor haver tingut alumnes tant variats, de compromisos socials tan fiadors, en llocs tan allunyats uns dels altres, que els dignifica a ells i fan que encara jo visqui content, amb esperit jove, la meva experiència.
Llimones (II)
Tal i com ja varem fer la setmana passada, avui seguirem coneixent més curiositats i receptes d'aquesta fruita groga i ben nostra. Avui cercarem receptes de llimona en els llibres clàssics de cuina mallorquina. Crec que no es pot començar un receptari sobre la llimona sense fer menció a la que és la beguda refrescant per excel·lència de l'estiu: la llimonada.
El sentit de l'humor i la lluita per canviar el món
Darrerament i malgrat a vegades no m'acompanyi massa, així i tot faig el possible ja que estic convençut que és molt saludable, el darrer que es pot perdre és el sentit de l'humor. Intentar, malgrat a vegades és difícil, capgirar les situacions "fotudes" i intentar treure d'elles el caire humorístic. Sinó, "morta na Linda i els set quissons".
Exercicis de geometria política. Cap on anam? Per dignitat
En matemàtica mai no he estat una estrelleta de l'auba. D'al·lot anava fent per passar el curs amb una certa dignitat i de més gran sols m'hi he atracat en casos d'extrema necessitat, com és el cas. El fons de prestatge de la meva biblioteca dedicada a la matemàtica és d'una buidor insondable, la qual cosa m'obliga a recòrrer al diccionari i a Internet per obtenir-ne una mínima noció.