Els empresaris es podrien fer enrere amb el sòl industrial
Ni els empresaris ni l'Ajuntament de Sóller no estan disposats, ara per ara, a fer la recepció del polígon industrial de Son Angelats, perquè les parcel·les resultants del seu anivellament no reuneixen les condicions que figuren al contracte de compravenda subscrit entre els industrials i el Govern
Enguany es tomen dos dels quatre xalets de Llucalcari
La demolició de dos dels quatre xalets il.legals de Llucalcari s'iniciarà abans de finals d'any gràcies al protocol de col.laboració signat divendres entre el conseller d'Habitatge, Jaume Carbonero, la presidenta de l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territordi del Consell de Mallorca, Maria Lluïsa Dubon, i el batle de Deià, Jaume Crespí, per l'enderrocament d'aquests habitatges.
Enguany, la Fira del Gerret inclou també el diumenge
La Fira del Gerret ja té programa oficial: se celebrarà davall una gran carpa instal·lada al camp d'esports del Port de Sóller els propers dies 26-27 i 28 de novembre -un dia més que l'any passat- ampliant-se també al diumenge.
Dos metres quadrats de terra..., i res més? (Lc 20, 27-28)
Pensant en el què i en el com del més enllà -els qui hi pensen- deixam de pensar en el què i en el com del més aquí. I tanmateix no podem deixar-hi de pensar, en el més enllà. I encara que sembli que hi ha gent que se'n despreocupa, no acaba de ser ver. La mort, el traspàs d'algú que ens toca ben de prop, no deixa de ser un revulsiu que ens fa pensar en allò que no voldríem pensar. Fins a la consciència més obtusa li despert un interrogant: I després, què? A mi també algun dia em tocarà desfer amarres.
En el món, sense ser del món (Lc 21, 5-19)
Som ciutadans del cel (Fl 3, 20), i sense ser del món, som també ciutadans de la terra. Un creient no pot oblidar aquestes dues realitats. Ja el mateix Jesús, poc abans de ser lliurat a la mort, ho recordava als seus deixebles: Vosaltres no sou del món... i per això el món vos odia (Jn 15, 19).
Carn podrida (I)
Actualment, no sé si hauríem de seguir cridant carn a la carn. Un altre tema controvertit i polèmic. Però per això estem, per donar la major informació possible sobre la nostra alimentació diària. Entrem en matèria.
La visita de Sir John Carr
Sir John Carr (1772-1832), natural de Devonshire, viatjava a Mallorca l'octubre de 1809 i visitava Sóller aquell mateix mes i any. Era escriptor i poeta, autor de diversos llibres de viatges, dos poemaris i una obra de teatre. Fou durament criticar per Walter Scott a causa d'haver escrit les seves experiències tot anant per terres escoceses. Per altra banda fou amic de Lord Byron. Va venir a Mallorca en un moment ben difícil, és a dir, durant la Guerra de Francès, quan la Península era ocupada per les tropes de Bonaparte i era posat en el tron d'Espanya el germà de l'emperador, Josep. Aquella guerra va tenir una durada de sis anys, del 1808 al 1814, de manera que Sir John es trobà aquí quan hi havia un clima d'estat de guerra.
Anam a cercar bolets (I)
A finals l'octubre i principis de novembre es pot dir que comença oficialment la temporada de bolets. El temps ja ha refrescat i les pluges solen esser més habituals, condicions perfectes per a endinsar-se al bosc a cercar aquests fruits de la terra. Però com tota activitat relacionada amb la natura hem de seguir unes pautes per tal de que el nostre pas pels boscos sigui el menys agressiu possible.
Wikileaks: Terrorisme d'estat i la veritat sura
Aquesta setmana triar el tema sobre el que escriure se'm fa molt difícil. El dimarts vaig poder veure un programa televisiu en el Canal 33 a l'espai "Latituds", es deia i el títol ja té de si: "Lliçons de la guerra d'Iraq" (Com varen construir la guerra) (*), on començà xerrant de 2003 quan milions de persones varen sortir al carrer demanant que s'aturés la guerra d'Iraq i sembla que vàrem sintonitzar ja, que a l'article publicat el passat 23 d'octubre "La pena de mort:Legalitzar l'assassinat i parts i quarts" en vaig escriure i vos assegur que en altres ocasions que he tractat el tema, no estaven gaire enfora les afirmacions que he anat fent de les dels diversos periodistes. I just ara no em tornaré repetir.
El lapsus periodístic (viu amb el que escrius!) i el full de ruta. L'hora del lector
Cal fixar-se en els petits detalls per copsar l'estat real d'un assumpte. Posem per cas la independència de Catalunya. En quin punt es troba el "full de ruta" que ha de portar els catalans a la plena sobirania nacional? Com a mallorquí és un tema que m'interessa ferm; no necessàriament perquè ens puguem embarcar en el mateix vaixell, sinó perquè amb un poc de sort ens toca el reintegrament o fins i tot duro per pesseta. Vull dir que, si es donàs la feliç circumstància, amb una mica de sort els espanyols deixarien de tractar-nos com una colònia, ens tornarien tot el que ens han fotut (allò de la balança fiscal, ja m'enteneu) i fins i tot ens compensarien pel feix amb què històricament ens han carregat. Somiar costa poc, és clar.
El Comercio i més papers antics
A la llarga i no tothom, tot el que deixam en marxar d'aquest món, són papers. De vegades escrits íntims, documents, publicacions. La majoria de vegades, un cop mort el propietari dels papers, els fan servir per encendre foc o els abandonen a les escombraries. El viu al pa s'aferra s'aferra i el mort dorm baix terra, diu la dita. Però de papers trascendents i corrents, grossos i petits, se'n fa a la llarga la hsitòria social. Ara mateix tenc entre les mans un exemplar del periòdic mallorquí El Comercio que tenia la seva redacció al carrer de l'Aigua, de Ciutat, i la qual subscripció valia a l'any una pesseta i vint-i-cinc cèntims.
La visita del Papa Benet XVI: Un insult pels desfavorits del món
Començ l'article afirmant que la despesa milionària que costa la vinguda del Papa Benet XVI a Santiago de Compostel·la i després a Barcelona , és a totes llums insultant per a les persones que: No arriben a final de mes; han perdut la seva casa per no poder pagar la hipoteca; han anat a engrossir les llistes de l'atur; els han rebaixat el seu sou un 5%; i podria afegir molt més persones, famílies per les quals consider que és un insult detestable que s'emprin doblers públics per aquesta ostentosa visita. Més endavant continuaré amb aquesta manera d'insultar als que moren de fam en el món.
Anam a cercar bolets (II)
Tal i com vos vaig avançar la setmana passada, aquí us deix algunes receptes per a cuinar els "Apagallums" o "Paraigües" (Macrolepiota Procera) i els Carlets (Hygrophorus Russula).
Exercicis de semàntica (entre la “colla" i el “cul a l'aire")
Benvolguts amics del Comité Local d‘Unió Mallorquina: quina sorpresa! He romàs amb un peu alt havent llegit l‘escrit que m‘heu adreçat. Perdonau-me la franquesa, però m‘ha semblat un acte gratuït, cercar ronya per gratar, ... una pixarada fora del bací. Quan no es vol „entrar en polèmica", cal acceptar la crítica o passar-ne olímpicament. Quan decidiu llançar-me les vostres invectives és perquè esperau amb candeletes quelcom a canvi. Som-hi, idò, no vos decebré. Un petit detall abans de començar: crec que és poc honest citar una frase treient-la de context i tallant-la per on millor convé. Al bessó del vostre plany hi ha dues qüestions: que vos desplau que vos anomeni „una colla de militants uemites" i que vos diguen que heu deixat un dels vostres regidors „amb el cul a l‘aire".