Setmanari d'informació local - 138 anys

«Gran Via és un carrer amb història»

PERE OLLERS, FOTO : PERE BOTA

Pere Ollers Vives (Campos, 1965) és el president d’ARCA des de 2002. És llicenciat en Dret i actualment és lletrat al Consell Consultiu de les Illes Balears i professor associat a la Universitat de les Illes Balears de dret constitucional. Ha publicat en diverses Jornades d’Estudis Locals i en revistes especialitzades sobre temes jurídics i de patrimoni cultural. Hem conversat amb ell sobre el canvi de model a la Gran Via i altres temes d’interès patrimonial solleric.

-Heu rebut moltes queixes pel canvi de les pedres de les voreres de Gran Via?
-Sí moltes. Algunes telefonades i d’altres personalment a través de membres de la Junta. Com que és un carrer molt conegut i especial de Sóller, on hi ha immobles de gran valor patrimonial, pensam que això ha disparat les alarmes.

-L’Ajuntament diu que és una decisió tècnica, per què vos hi oposau si en altres carrers ja s’ha fet canvis?
-Les nostres raons no són tècniques sinó culturals i històriques. Vull recordar que Gran Via és un carrer amb història. Els nostres especialistes parlen de prop de 115 anys amb una manera de construir que ara és molt difícil. El lligam entre cases i voreres, amb matisos que les diferencien, mirant al carrer, amb una tècnica d’enllosat en general gairebé perfecta, fa que les voreres històriques meresquin de totes, totes, la protecció. Quan dic protecció, si em permets, vull dir conservació: això que han fet generacions i generacions de sollerics i solleriques durant més de cent anys, mereix respecte i és un valor afegit, que no podem trobar a carrers d’un altre tipus. A altres carrers potser és viable una obra més «tècnica» o «moderna». A carrers com Gran Via no ho veim.

-Heu pogut accedir o heu rebut resposta de l’Ajuntament?
-Per ara no.

-Què en penseu de la idea de convertir-lo en un espai més accessible als peatons?
-Si l’objectiu és ampliar la vorera segurament hi ha tècniques que permeten conservar la part històrica; per altra banda, també podríem discutir l’objectiu. Si l’objectiu és l’accessibilitat, s’ha de distingir també d’allò que és imprescindible (accés amb cadira de rodes d’un veïnat, per exemple) d’allò que és la «norma». Perquè les normes actuals parteixen d’un lloc urbanitzat modern, amb tota l’amplitud del món. Vull dir que l’accessibilitat no és un objectiu aïllat, a un centre històric com Sóller (que ha de ser declarat BIC sí o sí segons el Pla Territorial). La Llei de 2017 d’accessibilitat ja preveu els casos de llocs històrics en què ha de prevaldre el valor cultural i històric.

Podeu llegir tota l'entrevista a l'edició en paper.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.