Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 137 anys

Sóller, el primer poble en indicar un camí fet per presoners del franquisme

La senyal i el cartell explicatiu s’instal·laren dimecres a l’antiga estació telegràfica de Muleta

Les autoritats amb M. Eugènia Jaume i Gabriel Oliver al centre.

Des de dimecres, la carretera de Muleta compta amb un senyal que indica que la carretera «va ser construïda per presoners republicans» i un panell explicatiu que indica que la carretera que condueix des del Port de Sóller, al costat del Llatzeret i fins al refugi va ser construïda per mà d’obra forçada a realitzar aquests treballs, després del cop d’estat de 1936.

Sóller es converteix així en el primer municipi de tot l’Estat en senyalitzar que la carretera per la qual passen milers de vehicles i senderistes al cap de l’any fou fruit «de presoners que varen ser utilitzats per construir de manera forçosa algunes de les vies més transitades avui a l’Illa», remarcà el conseller de Mobilitat i Infraestructures, Iván Sevillano.


El projecte, impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica del Govern i el departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell compta amb un total de cinc panells més que s’instal·laran a les vies de Calvià, Alcúdia i Pollença, Manacor, Llucmajor i Campos amb l’objectiu de fer un reconeixement a les víctimes que construïren les principals carreteres de l’Illa. Totes elles formen part dels més de 160 quilòmetres realitzats per més de 8.000 presoners obligats a erigir aquestes vies i que s’usen diàriament.


La iniciativa ha comptat amb el treball de recerca de la historiadora i investigadora, Maria Eugènia Jaume qui ha documentat i ha elaborat els continguts que s’exposen als panells explicatius. Durant la presentació, Jaume remarcà «que parlam de presoners governatius, castigats mitjançant aquest sistema repressiu extrajudicial on passaven per una mera classificació sense ser jutjats i enquadrats amb batallons», digué. Per aquest motiu, el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica Juan Pedro Yllanes exposà que actes com aquests serveixen per posar en valor «també la memòria democràtica. No només xerram de fosses ni d’assassinats sinó de mà d’obra esclava que s’utilitzà per al franquisme per fer 166 quilòmetres de carreteres a l’illa de Mallorca».


A l’acte, a més dels representants del Govern i del Consell de Mallorca també hi assistí un nét d’un presoner que formà part d’un dels camps de concentració de Mallorca. Gabriel Ordines donà les gràcies per «actes com aquest perquè me fan molt content», assenyalà.
Per la seva banda, el batle de Sóller, Carlos Simarro, qui també presencià l’acte criticà durament que «no s’hagi convidat la resta de partits que formen la corporació municipal, com Més o PSOE, en canvi, sembla un acte de Podemos», sentencià.

El cas de Sóller
En el cas de la carretera de Muleta, construïda entre el 1936 i el 1938 per presoners mallorquins i peninsulars, els captius estaven tancats al camp de concentració del Llatzeret del Port.


El treball del camp dels presos va consistir a més de construir la carretera que va del Port a l’estació telegràfica de Muleta i de la que va de Can Bleda a Muleta; també n’arreglaren d’altres com la de Deià o la de sa Figuera, en el tram comprès entre sa Figuera i el coll d’en Marquès. Altres tasques assignades foren també la neteja de torrents i síquies. El 1938 el camp de concentració es convertí en un camp militar que depenia de la Base Naval i els presos foren traslladats a altres centres.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.