El retorn a la rutina és cada vegada més evident a mesura que avança el present mes de setembre. Amb el final de l’estiu, s’acaben també els preuats mesos de vacances. I, amb la tornada a la normalitat, de nou els diferents col·legis recobren la seva activitat acadèmica. El reinici del curs escolar és molt diferent en cada estadi del cicle educatiu. Així com requereix, en tots els nivells, d’un conscient període d’adaptació per habituar-se a les noves circumstàncies. Ara bé, aquest canvi és especialment significatiu en el cas d’aquells estudiants que, per a poder continuar amb els seus estudis superiors, han de deixar enrere el seu propi territori.

Entre els motius que justifiquen el citat èxode acadèmic, hi destaca un conflicte generalitzat. I és que l’oferta acadèmica de Mallorca és insuficient per a cobrir els amplis camps d’interès que anhelen explorar els illencs. «Principalment, vaig decidir anar a Barcelona perquè la meva carrera no es pot estudiar aquí», relata l’estudiant Guillem Jordan, estudiant de Nàutica i Transport Marítim. «A les Balears hi ha les carreres més clàssiques. Però hi falta molta oferta en aquelles disciplines que se surten una mica de la norma», hi afegeix la sollerica Aina Socias, actualment cursant el màster en Paisatgisme a Catalunya.

Per la seva naturalesa, aquesta problemàtica pot arribar a comprometre l’economia d’algunes famílies de la Vall. «No només per les despeses diàries, com pot esser el menjar, sinó també pel transport, pels viatges o pels preus dels pisos, que a Granada han començat a pujar», explica Toni Mir, estudiant del doble grau en Ciències Polítiques i Dret a la Universitat de Granada. Una circumstància que, sense la implicació de les administracions, en alguns casos podria suposar l’elevació d’una barrera insalvable. «Per sort, a part de la beca del Ministeri, la universitat dona algunes ajudes pel lloguer o beques pel menjador i pel material», conclou Mir.

Igualment, i en el revers d’aquest factor inicialment desfavorable, els estudiants també albiren una cara amable en aquesta conjuntura. «Pots sortir de Sóller, aprofitar l’oportunitat de viure a una altra ciutat i entrar en contacte amb coses noves», apunta el fornalutxenc Josep Socias, alumne d’Arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya. Un fet gràcies al qual, en termes generals, el balanç dels estudiants acaba essent més que positiu. «És una experiència necessària si un s’ho pot permetre. Comences a viure tot sol i t’adones de moltes coses que abans no apreciaves», apunta Guillem Jordan. «Pateixes la independència, però també la disfrutes. Tots haurien de poder sortir per obrir una mica la ment», matisa Aina Socias.

És, en definitiva, el que dibuixa Toni Mir en resumir la seva situació. «Al principi em va saber greu no poder viure a Sóller per estudiar el que volia. Em feia angoixa deixar aquí els meus amics o la meva família», narra primerament el solleric. Un conflicte que, tanmateix, s’acabaria capgirant amb el pas del temps. «Ara, vist amb perspectiva, crec que anant a estudiar a fora vaig prendre la millor decisió possible. Ho recomanaria a tothom», diu Mir.

En aquest sentit, és paradigmàtic el cas de Lola Rullan, qui enguany viatjarà fins a Praga per cursar allà els seus estudis en Traducció i Interpretació. «Em feia ganes viure l’experiència d’anar molt enfora i conèixer gent de totes les parts i cultures del món», assegura Rullan. «Tenc moltes expectatives i molt bones», continua la sollerica, «i em vull enfocar en l’experiència, en fer noves i genuïnes connexions i, si puc, en viatjar per Europa». Tot plegat, en el marc d’un camp acadèmic que també creixerà amb aquest desplaçament. «Potser no podré aprofundir en el francès o en l’alemany, idiomes en què m’estic especialitzant, però així podré seguir practicant l’anglès o aprendre una mica de txec», culmina Rullan.

Malgrat les bonances assenyalades, tots els entrevistats coincideixen en advertir que no dubtarien en tornar a la Vall si els sorgís una bona oportunitat laboral. No obstant això, els estudiants també apunten que la manca de possibilitats fa que aquesta no sigui la seva opció prioritària. «Vull fer feina a fora d’Espanya, ja que mentre aquí aquests estudis són molt nous, a Europa ja fa dècades que existeixen i el reconeixement és major», relata per exemple la paisatgista Socias.

D’aquesta manera, les carreres acadèmiques o professionals dels sollerics acaben per desenvolupar-se molt enfora del seu propi municipi. I, per tant, els diferents coneixements adquirits arreu del món difícilment repercuteixen en el conjunt de la riquesa local o autonòmica. «Tant a Sóller com a Mallorca, s’estan perdent una gran quantitat de joves que, o bé s’han de formar a fora, o bé no tenen les possibilitats necessàries per desenvolupar aquí els seus projectes», manifesta Toni Mir. Un sentiment generalitzat que recull de manera precisa l’estudiant d’arquitectura Josep Socias. «No hi ha un suport enorme en aquest sentit. La manca d’opcions fa que els professionals s’estableixin en altres indrets i, així, el nostre territori està deixant de banda moltes oportunitats», resol el fornalutxenc.