Joan Díaz Calafat (Palma, 1995) és el president del Comitè Científic de la II Jornada d’Entomologia Balear, que s’organitza al MUCBO el pròxim dissabte 31. Díaz repassa, entre altres, les parts que tendrà la jornada i la importància que tenen els insectes.

-Quina formació teniu? A què us dedicau actualment? I en quins projectes estau treballant?
-Soc biòleg i doctor en ecologia forestal. Actualment, faig feina al Centre Balear de Biodiversitat, a la UIB, on form part de l’equip de col·leccions d’història natural. Fora de la feina, faig recerca sobre la diversitat i l’ecologia d’abelles, vespes i formigues de les Balears. Aquests tres grups d’insectes, estretament emparentats i coneguts com a himenòpters, tenen una ecologia fascinant. Per això els dedic gran part del meu temps.

-En què consistirà la II Jornada d’Entomologia Balear organitzada al MUCBO?
-Serà una jornada intensa, però amena, amb una vintena de comunicacions orals sobre diferents projectes i línies de recerca centrades en l’entomologia (branca de la biologia que estudia els insectes). Al llarg del dia també hi haurà una ponència per posar en context l’estat actual de l’entomologia a les Balears i una sessió de debat per plantejar objectius comuns i crear sinergies entre els participants.

-Quins treballs s’estan duent a terme actualment sobre la biodiversitat entomològica balear?
-És difícil tenir una imatge completa de tot el que s’està fent en entomologia a les Balears, ja que hi ha molts equips treballant en àmbits diversos. Sabem que hi ha grups molt potents estudiant vectors de malalties, pol·linitzadors o espècies invasores, però seria fàcil deixar-se algú si intentés fer un resum exhaustiu. Ara bé, si agafam les comunicacions de la II Jornada d’Entomologia Balear com una mostra representativa, trobam una panoràmica realment diversa: s’hi tracten temes que van des del registre fòssil d’insectes fins a estudis actuals sobre pol·linització, ecologia i comportament d’espècies singulars, com les vespes nocturnes o els pol·linitzadors de plantes endèmiques. També s’hi presenten iniciatives de monitoratge automàtic i convencional, projectes de digitalització de la biodiversitat, sistemes d’alerta per a espècies invasores i aportacions sobre grups poc coneguts.

-Per quins motius trobau que és rellevant que aquesta jornada s’organitzi de nou? Qui l’organitzau i quin és el vostre objectiu?
-Després de set anys sense celebrar-se, creim que és un bon moment per una segona edició, sobretot perquè hi ha un interès creixent per la fauna d’insectes i altres artròpodes. En els darrers anys han sorgit nous projectes, línies de recerca i iniciatives de ciència ciutadana que val la pena compartir. L’organització va a càrrec del MUCBO i de la Societat d’Amics del Museu i del Jardí Botànic de Sóller, amb la col·laboració de diversos entomòlegs de les illes i el suport de l’Ajuntament de Sóller i Vectobal. El nostre objectiu principal és oferir un espai de trobada per a tothom que fa feina amb insectes o que simplement hi està interessat, per intercanviar coneixements, establir contactes i fer més visible el valor del nostre patrimoni entomològic. A més, consideram que aquesta jornada pot ser especialment valuosa per als estudiants, ja que els dona l’oportunitat de presentar els seus primers treballs, conèixer professionals del sector o descobrir noves línies.

-Quan féreu la primera edició? Quin fou el resultat i per què heu tardat uns anys a repetir-la?
-La primera edició es va celebrar l’any 2018. Hi van participar unes 40 persones, entre investigadors, entomòlegs professionals i aficionats, i s’hi van presentar 17 comunicacions sobre temes molt diversos relacionats amb l’estudi dels artròpodes terrestres. Des d’aleshores, no s’havia tornat a organitzar l’esdeveniment perquè no hi havia ningú disposat a tirar-lo endavant.

-Quants participants hi haurà el pròxim 31 de maig al MUCBO?
-Ara mateix tenim una cinquantena de persones apuntades, i gairebé la meitat presentaran alguna comunicació. Enguany hi ha hagut més èxit que a l’edició passada, tant pel nombre de participants com per la quantitat de xerrades. Tot plegat demostra que hi ha moltes ganes d’un esdeveniment com aquest i que el món dels insectes desperta molt d’interès entre la gent. L’esdeveniment està obert a tothom, i això és precisament una de les seves grans fortaleses. Hi participen tant professionals i investigadors com també algunes persones aficionades a l’entomologia.

-L’estudi de l’entomologia a les Balears rep el suport merescut?
-L’entomologia sempre podria rebre més suport, tant per part de les institucions com per part de la societat en general. Al final, no molta gent ho pensa, però els insectes influeixen en el nostre dia a dia molt més del que ens imaginem. Per exemple, són essencials per a la pol·linització dels cultius, contribueixen al control natural de plagues i formen una part clau de les cadenes alimentàries, essent el menjar de molts altres animals. Fins i tot, els insectes i altres artròpodes poden tenir també impactes sobre la nostra salut. A vegades perdem un poc aquesta perspectiva, potser perquè són petits i passen desapercebuts, però sense ells, el món no funcionaria igual. Per això és tan important conèixer-los millor, estudiar-los i protegir-los, i perquè l’entomologia tingui més visibilitat i suport, fa falta fer divulgació i promoure esdeveniments com aquesta Jornada.