La sollerica Tatiana Ferreira (Brasil, 1979) es presenta per a membre del Consell de Ciutadania de la Jurisdicció del Consolat de Brasil a Barcelona. La inclusió social, la igualtat d’oportunitats i el feminsime són alguns dels valors que vol transmetre si aconsegueix el càrrec.

-Heu presentat la vostra candidatura com a consellera del Consejo de Ciudadanía del Consulado de Brasil a Barcelona. En què consisteix la feina?
-El Consell de Ciutadania ve a servir d’assessorament a la comunitat brasilera. Està compost per persones voluntàries triades sense remuneració, per la comunitat brasilera resident en comunitats d’Espanya, en el meu cas els brasilers residents en les comunitats autònomes d’Aragó, Balears, Catalunya, València, La Rioja, Múrcia, Navarra, País basc i Andorra.

-Es tracta d’un càrrec polític?
-No, el Consell és un comitè totalment apolític.

-Com és el procés d’elecció?
-Poden votar per internet tots els brasilers residents en les comunitats que he esmentat anteriorment. De fet, a les meves xarxes socials he publicat l’enllaç d’accés.

-Quins són els vostres objectius com a consellera?
-Seria treballar activament en l’ús de l’esport com a eina bàsica per a la igualtat de gènere, la igualtat d’oportunitats, la inclusió i la integració social. M’agradaria facilitar i dotar a la comunitat brasilera a Espanya d’una sèrie d’activitats precisament per a visibilitzar aquests valors i, sobretot, conscienciar de la importància que tots mereixem les mateixes oportunitats.

-En quin punt està la comunitat brasilera a Espanya?
-Com tot immigrant dins de les seves possibilitats.

-A Sóller existeix qualque tipus d’entitat que representi als sollerics d’origen brasiler?
-A Sóller, no, però som representats per l’Associació de Brasilers a Balears, presidida per Sandra de Melo Franco des de fa 12 anys, que també és regidor de la Comunitat Residents del Brasil en el món i una de les candidates aliades.

-Com així us presentau a Barcelona?
-Perquè la jurisdicció de Barcelona ens correspon a les Illes i puc compaginar les reunions i activitats perfectament des de Balears.

-Us heu plantejat mai entrar dins el món de la política?
-No, i no ho pens fer. Et puc garantir que no serà per falta d’invitacions, però pens que la meva feina com a voluntària, o dins una associació tenc més llibertat d’expressió i de poder fer feina amb propòsits i beneficis de moltes més persones sense entrar tant en desacords o polèmiques innecessàries. La polèmica et limita molt, els desacords són més conservadors que els acords, i no es valora a les persones pel seu treball i esforç.

-Formaríeu part d’alguna agrupació municipal?
-M’agrada fer feina amb tots els polítics i polítiques, observar, escoltar i aprendre de tots i totes, però no fer part de cap agrupació.

-Si guanyau, haureu de conciliar la conselleria amb la presidència de l’associació Fútbol para la Igualdad.
-Sí, soc ‘hiperactiva’. Convalidaré amb moltes altres activitats, amb el meu treball en la Federació de Futbol Balear, la meva vida personal i negocis, però quan et fa il·lusió i tens propòsits clars en la teva vida, trobes temps i força de voluntat per a tot.

-Us plantejau qualcun altre projecte a curt o mitjà termini?
-Tenc molts en marxa, locals, nacionals i internacionals, i em sent afortunada que cada dia m’arribin propostes i confiïn en mi per a participar de projectes ambiciosos i que marquin la diferència en el món. Si bé encara no puc donar detalls, ja que estem en el procés de desenvolupament de diversos d’ells.

-Amb quines dificultats us heu trobat a l’hora de fer activisme?
-Crec que amb la falta d’informació de la realitat social. Per això és important fer part de Comissions apolítiques, per a contribuir amb informacions i projectes que ajudin a la societat ser més conscients i que tots podem ser agents de canvis amb les nostres accions, sobretot m’encanta que els joves estiguin involucrats en els projectes que realitz.

-El fet de ser una dona negra us ha creat qualque trava?
-M’encanta aquesta pregunta. No som obertament racistes aquí a Sóller i Espanya en general tampoc. Diguem que hi ha un racisme subtil i si et digués que és tasca fàcil ser dona, negra i estrangera et mentiria. Fer que et mirin sense prejudicis, costa molt. Encara ara escolt un «ves-te’n al teu País», o «la negra brasilera que està casada amb el mallorquí».

-Què trobau del periodisme esportiu actual?
-El periodisme esportiu és un camp àmpliament masculinitzat, tant pel seu entorn sociolaboral com pels continguts i narratives que es generen, així com la invisibilització de les periodistes esportistes, i de l’esport femení. El que no es veu no existeix i necessitem més referents. Actualment, ja veiem a més dones periodistes i més dones esportistes. En els mitjans s’ha fet una gran passa, però que cal continuar treballant per a avançar cap a una societat igualitària.