M argalida Fontanet Colom (Sóller, 1978) és llicenciada en Filologia Catalana i exergeix aquesta matèria com a professora a l’Insitut, És autora del seu primer conte Les receptes de na Martina, una publicació que sortí a la venda per al públic infantil durant la festivitat de Sant Jordi. En aquesta entrevista ens explica com ha estat l’aventura de crear una història per als més petits de la casa.

- És el primer llibre llibre que escriu?
- Sí és el primer que public i de fet fins fa poc no m’ho havia plantejat mai.

- Idò com va sorgir la idea?
- Un dia, després de cuinar, vaig explicar aquest conte inventat a la meva filla, Emma, i després d’haver-lo explicat el vaig escriure. Llavors li vaig demanar si li havia agradat i ella em va contestar que li havia agradat molt. Vaig temptejar en quina magnitud li havia agradat la història, ja que té 5 anys, i li vaig comparar amb un altre conte que en aquell moment era el seu preferit. Em va tornar a contestar que li havia encantat. I a partir d’aquí, vaig decidir publicar-lo.

- Quin procés va seguir després?
- Vaig cercar molta informació de com podia crear un conte fins al punt que s’ha fet realitat.

- Quan començares aquest projecte?
- La veritat és que ha estat ràpid. Durant el Nadal vaig començar a posar en marxa l’engranatge fins que es posà a la venda just tres dies abans del dia del Llibre.

- Els infants podran llegir més llibres seus?
- Potser que sí, perquè ja tenc més contes. De fet, alguns ja els tenc escrits, però de moment ara toca que els nins gaudeixin de Les receptes de na Martina, i més endavant, ja veurem.
- Si n’hi ha més, seran del mateix gènere?
- Sí, alguns d’ells sí. Però n’hi ha algun per infants de més edat, tot i que depèn de la maduresa de cada nin. De moment jo els recoman per a infants entre els 4 els 8 anys.

- I per què començares amb el gènere infantil?
- Perquè quan estic amb la meva filla sempre ens inventam històries amb ella o per ella, i imagin que això m’ha ajudat. De vegades, quan llegeixo algun llibre ella em demana què conta la història que llegesc i llavors jo li adapt i li explic, i a partir d’aquí... em surten les històries.

- Amb què t’inspirares per escriure els contes?
- En realitat amb el dia a dia.

- Com va començar la idea que t’inspirà el conte?
- Un dia férem pa de pita a casa i a la meva filla li va agradar molt la recepta. En aquell moment vaig tenir la idea d’escriure un relat i amb un paper que tenia a prop vaig començar a escriure i després li vaig contar.

- És un conte també il·lustrat. Com ho feres?
- Jo no sé pintar gaire bé (riu). L’editorial m’oferia il·lustrar la història, però vaig cercar altres opcions per valorar què m’agradava més i finalment em vaig decidir per Carmen Guzmán.

- Quins valors vol transmetre amb la història de na Martina, la protagonista de la història?
- Un dels valors que vull transmetre és que els nins s’ho poden passar bé col·laborant a casa. Sobretot el món de la cuina per ells és bastant màgic i s’ho prenen com fer un experiment. Tot i que falta paciència per estar amb ells alhora de cuinar i no tots els adults hi estan disposats, però el cert és que els atreu. Per tant, és una altra manera de passar temps amb els infants.

- Hi ha un altre missatge dins la història?
- Sí. Al principi del conte es deixa ben evident ja sigui amb les il·lustracions com amb el diàleg entre na Martina i na Paula que a les dues nines els agraden els contes.

- Trobes que els joves llegeixen poc?
- Hi ha de tot. N’hi ha que no llegeixen gens i que fins i tot les lectures recomanades les llegeixen a mitges. En canvi d’altres, que llegeixen molt.

- Com es pot fomentar la lectura?
- La millor manera és començar de petits. Crec que es nota quan a un infant li expliquen contes, assisteix a contacontes o llegeix perquè amplia el seu vocabulari.

- Com a professora de llengua catalana, què trobes del retrocés en l’ús de la llengua catalana?
- El retrocés existeix, però a Sóller no es nota tant. He fet feina a altres indrets de Mallorca com Palma, Calvià o Marratxí i la substitució lingüística és certa. Per tant, a Sóller podem dir encara que estam beníssim. De fet, els nins que no són cataloparlants o han vengut de fora, i ho veig cada dia a l’Institut, no tenen cap problema en parlar com els d’aquí. Però el retrocés hi és.

- Enguany s’ha fet el primer concurs de relats juvenils? Hi heu participat?
- Sí. De fet alumnes de l’Institut han sortit premiats. Sobretot els alumnes del nostre centre han guanyat amb la modalitat de glosa escrita.

- Què en penses dels concursos d’aquest tipus?
- Que és necessari que es potenciin activitats d’aquests tipus entre els joves. Per això des de l’Institut vam potenciar la seva participació perquè és important escriure.