Setmanari d'informació local - 138 anys

«Les havaneres no s’han de perdre mai»

Antònia Munar Esquerdo (Port de Sóller, 1945) és la primera dona de la barriada marinera que farà de pregonera a la ‘Trobada d’Havaneres’, que se celebra avui i demà. A l’entrevista, Munar fa un repàs de la seva vida i del seu ofici com a peixatera. A més, explica també d’on li ve la seva gran passió per les havaneres i el que significa per a ella ser la pregonera de l’onzena edició.

-A què us heu dedicat durant la vostra vida?
-Doncs sempre he estat peixatera. Des que era ben petita la meva vida ha estat vinculada al Port de Sóller, a la mar i als peixos. El meu pare ja era pescador, i jo vaig acabar agafant el relleu del negoci familiar.

-Durant quants anys heu estat peixatera?
-He estat peixatera durant 48 llargs anys. És a dir, tota la meva vida laboral ha estat dedicada a aquest ofici. Pràcticament, es pot dir que vaig començar quan tenia 15 anys i vaig acabar de vendre peix quan em vaig jubilar, fa ara ja bastants anys.

-Com va començar tot?
-Va ser una mica per casualitat. El meu pare, en Gabriel Munar, era pescador. Quan jo tenia 15 anys, la seva venedora del peix es va posar malalta i el meu pare va venir a casa demanant-nos a la meva germana i a mi que l’ajudéssim a vendre el peix. En un primer moment, li vàrem dir que no, però finalment, vaig acceptar i vaig anar a provar-ho un dia.

-Com va ser aquella primera experiència venent peix?
-Doncs molt bé, tenc molt bons records d’aquell primer dia i, en general, dels 48 anys com a peixatera. Record que aquell primer dia que vaig anar a provar-ho vaig aconseguir vendre tot el peix que teníem, i vaig tornar a casa molt contenta. Des d’aquell moment, no he aturat de vendre peix a Sóller. Sempre veníem el peix a Sóller, al Mercat. Jo agafava el tramvia de les 7.15 hores cada dia. Teníem una furgoneta, els treballadors del tramvia ens ajudaven a carregar-la, i nosaltres pujàvem a Sóller amb el tramvia. Al principi érem quatre o cinc venedors, cada un teníem la nostra paradeta. Amb els anys, es varen començar a vendre barques i la gent anava a pescar menys, i ara ha acabat la nostra família tota sola a l’ofici.

-Què significa per a vos ser la pregonera de les Havaneres? Per quins motius us han elegit?
-Les Havaneres sempre m’han encantat i, per tant, per a mi és un plaer fer de pregonera d’aquesta onzena edició. Però, sincerament, no m’ho esperava gaire. De fet, jo no ho he cercat, estic intentant esbrinar qui ha fet que acabi sent la pregonera. Ha hagut de ser el meu nebot, en Biel Barceló, o na Maria del Mar. Ells dos coneixen molt bé la meva passió per les havaneres, i sé cert que ells han fet alguna cosa perquè jo acabi sent la pregonera. Estic amb nervis, però també em fa moltes ganes. Sempre he estat una gran aficionada de les havaneres. Sempre acudim a les d’aquí amb el nostre llaüt, i també hem anat durant molts anys a Ciutadella, Menorca, per gaudir amb les d’allà. El meu pare ja cantava havaneres quan era petita, i ara són els meus nets els que ja coneixen les cançons.

-Quins són els primers records que teniu de les Havaneres?
-Jo era molt petita. El meu pare sempre cantava havaneres a casa, i els seus fills les acabàvem cantant també. Eren unes cançons que se’ns quedaven molt en el cap i que sonaven cada dia a casa nostra. Després, vaig anar bastantes vegades a Ciutadella, Menorca, per gaudir amb les Havaneres d’allà. I, més tard, varen començar a fer les d’aquí, i no m’he perdut cap edició. Cada any anam a Can Repic amb el llaüt, arribant fins a l’arena, per gaudir amb les actuacions. És un moment molt especial per a nosaltres. El meu pare les cantava quan jo era petita i ara són els meus nets els que ja les canten. Per exemple, ja se saben de memòria ‘Corre, que em mor de ganes’. Aquesta cançó sempre la mostrava mentre dinàvem. M’agradaria que la tradició de les havaneres perdurés a la meva família i a la societat durant molts anys, no s’han de perdre.

-Sabeu que sereu la primera dona del Port en ser pregonera?
-Doncs la veritat que no ho sabia. Una mica més de nervis afegits, però intentaré gaudir molt del moment del divendres.

-Què és el que més us agrada de les Havaneres?
-Tot m’agrada d’elles. Sobretot, que són mallorquines i molt alegres, trob jo. L’ambient que es genera en aquests esdeveniments és molt guapo. Les havaneres sempre m’han encantat.

-Teniu pensat el que direu al pregó de divendres?
-Doncs la veritat que encara no ho tenc clar del tot. Tenc alguna cosa pensada, però durant aquests dies abans del divendres acabaré de perfilar-ho. Tampoc crec que hagi de dir molta cosa, no he de ser jo la protagonista. El que vull és gaudir de les havaneres com he fet cada any durant la meva vida.

-Canviant de tema, com creis que han evolucionat les festes al Port durant els darrers anys?
-Les festes de Sant Pere sempre eren els millors moments de l’any per a nosaltres, però amb els anys han canviat molt. Abans, les festes eren un ball per a la gent del poble. Eren dies en què la gent d’aquí aprofitava per veure’s i passar bones estones. Ara, en canvi, amb tanta gent que ve de fora i amb aquestes festes nocturnes que es fan, s’ha perdut tota l’essència d’aquelles tradicionals festes que tant ens agradaven quan érem joves.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.