L’Estol de Tramuntana, aprofitant que era dia festiu, organitzà ahir matí a la plaça Constitució un contacontes que comptà amb la presència i interès de desenes d’infants. ‘Una llegenda amb caparrots’ fou l’activitat amb la qual gaudiren els més joves i les seves famílies, i amb la qual pogueren conèixer una mica més de la història de les Valentes Dones de Sóller. Els caparrots dels Col·lectius del Firó es desplaçaren fins al nucli del municipi per convertir-se en els protagonistes d’aquesta iniciativa que endinsa ja de ple la Vall en la que és sempre la setmana més esperada de l’any.
Sobre l’escenari instal·lat davant la Vila es col·locaren, en primer moment, les Valentes Dones Infantils del 2024 acompanyades d’altres pageses, que arribaren al centre desfilant per la Plaça en companyia d’una petita colla dels Xeremiers, els quals varen anar ambientant el contacontes amb diferents intervencions musicals. A continuació, arrancà la història amb els narradors també sobre l’escenari, els quals demanaren als infants «a qui estau esperant?», pregunta a la qual aquests contestaren «a Tomeu el Barrut!». En aquell moment, el primer caparrot, Tomeu el Barrut, apareixia, i fou ell mateix qui començà a contar la història de les Valentes Dones als infants presents.
Començà el contacontes dient que «us contaré una breu història de trabucs i bandolers, que a la Vall va acabar en gran victòria!». Seguidament, Tomeu començà a explicar als infants que «l’11 de maig del 1561 desembarcaren al Port de Sóller fins a 1.700 corsaris turcs i algerians que arribaren a l’illa amb 23 vaixells amb l’objectiu de conquerir-nos». Just en aquell moment, va aparèixer el caparrot del Col·lectiu de Moros, que va fer una volta per Plaça simulant la invasió que intentaren els corsaris, per pujar a continuació a l’escenari. Tot i que els canyons de fortalesa de la Torre Picada obligaren les naus a una primera retirada, els corsaris, aconseguiren desembarcar a la zona coneguda com a Ses Cambres o Ses Puntes. Els vigilants, quan ho varen veure, baixaren cap a la Vall per avisar els habitants de la presència dels corsaris.
El narrador continuà explicant el recorregut que feren els invasors pel municipi, abans d’arribar el moment de les Valentes Dones. I és que el Barrut digué que «a Can Tamany hi havia una casa on vivien dues germanes, na Catalina i Francisca Casasnovas, que seran sempre recordades». En aquell moment aparegueren els caparrots de les Valentes Dones, les quals simularen com acabaven amb dos corsaris que intentaren envair casa seva. Per aquest motiu, el narrador explicà que «després d’haver mort a dos corsaris amb les barres de Can Tamany, les tropes decidiren retirar-se d’aquella zona». Per acabar, digué que «des d’aquest moment, Sóller presumeix de què té dues Valentes Dones que foren clau aquell dia».
