Ja per últim, fer un esment sobre un tipus d'aliment que prenem molt sovint en amanides i en entrepans: el peix en llauna.

El procés és el següent: s'escalfa abans de segellar la llauna i es deixa escórrer la humitat (perdent olis saludables) per a què el contingut no sigui aquós, es torna a escalfar després de segellar la llauna esterilitzant el peix amb vapor a pressió a 115 º C. Per a la tonyina en llauna s'utilitzen molts additius per millorar el sabor i l'aparença, com el glutamat monosòdic o GMS (del E621 al E635, d'efectes tòxics) i proteïnes hidrolitzades que poden provocar símptomes com nàusees, vòmits, diarrees, reaccions al·lèrgiques. El peix en llauna de millor qualitat seria el escalfat una sola vegada per a què conservi els seus sucs i sense additius afegits.

Com us adonareu, cap aliment s'escapa a ser adulterat, processat i danyat. Amb el peix cal tenir molta cura ja que és un aliment molt sensible al mínim canvi. És molt alt el percentatge de persones que han patit algú problema intestinal alguna vegada (o més) per ingerir-lo. No compreu llaunes oxidades o colpejades, signifiquen que el seu contingut ja no està en bones condicions. Un cop oberta, si no es va a ingerir tot el contingut, és millor guardar la resta en un pot de vidre i reciclar la llauna.

Si obres el teu congelador i mires els ingredients que porten els teus cuixetes de mar, els teus escamarlans, la teva sípia ultracongelada, els teus varetes de lluç... pots veure per tu mateix la quantitat d'additius que porten. A continuació t'ofereixo una llista dels additius més utilitzats per la indústria pesquera:

- Des de 1870 es ve utilitzant bòrax alcalí (borat de sodi) en substitució de part de la sal per a que el peix tingui millor aspecte i duri més.

- Polifosfats (del E450 al E452) i fosfat disòdic en peixos congelats (barretes arrebossades congelades), per retenir l'aigua, creant càlculs renals, retenció de líquids, problemes d'ossos i un desequilibri calci/fòsfor i magnesi/fòsfor la qual cosa comporta una disminució de l'absorció del calci i magnesi. Això últim comprovat personalment en el meu cos. L'excés afavoreix la producció de parathormona, el que porta a una mobilització del calci ossi i una tendència a l'osteoporosi. Els fosfats, del E338 al E341, produeixen desordres digestius i descalcificació en els nens.

- L'àcid benzoic (del E210 al E213) en conserves de marisc i caviar, dona una aparença ‘fresca com el primer dia', produint problemes neurològics, asma, urticària i malestar gastrointestinal.

- Els colorants E102, la tartracina, per donar color viu als peixos produint reaccions al·lèrgiques; el E127, eritrosina, utilitzat en els patés de salmó i tonyina amb acció cancerígena i un risc potencial en la seva acció sobre la tiroide; el E151, negre brillant que s'utilitza exclusivament en el caviar; el E161 o xantofil, s'administra a truites i salmons per aconseguir una carn més acolorida, i a les gallines per obtenir rovells d'ou de color més intens; el E173, alumini que és un constituent de molts additius com correctors de l'acidesa (E520 al 523) i antiaglomerants (E541 a E573). L'alumini es considera una neurotoxina produint demència senil i problemes de memòria, provocant problemes renals, úlceres a la boca i problemes gastrointestinals interferint en l'absorció d'altres minerals.

- Els sulfits, del E220 al E228 com a agents de blanqueig en crustacis, provocant al·lèrgies, diarrea, urticària i deficiències de vitamina B1. També s'utilitza als vins.

- La proteïna vegetal hidrolitzada que conté glutamat monosòdic (GMS) i alt contingut en sal provocant danys en el cervell i en el sistema nerviós dels nens.

Ufffff,... i molts més. Molts noms rars, molts E amb molts números. Ja sé que pots pensar que en poques quantitats no pot passar res... Però et recordo que l'ésser humà menja cada dia i diverses vegades. Com ja he dit anteriorment, si us plau, llegeix les etiquetes. Compra qualitat i exigeix-la!

El doctor Chauncey Lake, anterior president de l'Associació per al Progrés de la Ciència dels Estats Units, advertia el 1963: ‘L'ús generalitzat, i en grans quantitats, de noves substàncies químiques ha creat un nou risc: l'enverinament subclínic, tan insidiós que els metges no aconsegueixen relacionar el verí amb la malaltia'. Pregunta, coneix la seva procedència, la seva forma d'extracció, el seu temps fora del mar. Tenim el dret a saber què estem comprant, consumint i en quines condicions ya que d'això depèn la nostra salut.

Espero que aquesta informació ens serveixi d'ajuda per trobar la millor qualitat a un preu just, perquè ens ho mereixem.

Salut i Bons Aliments.