M'ho hauré de fer mirar. D'ençà de 1987, quan vaig ocupar el tercer lloc a la candidatura del PSM, no he fet més que recular a les llistes electorals. El 2007 era en una testimonial desena posició a la de Progressistes per Sóller. Enguany aspir a lluir com a florera en un discret lloc de la coa. L'excel·lent tasca dels meus companys m'obliga a acceptar amb satisfacció el que vulguin disposar, si és que finalment creuen que la meva presència pot resultar mínimament útil. D'altra banda la meva situació personal no dóna per a més. De la nostra candidata, na Catalina Esteva, sols puc dir meravelles; que és una dona valenta, capaç i feinera, el millor cap de llista -amb diferència- dels que aspiren a la batlia. Sóc objectiu, creieu-me.
Però no era de les eleccions del 22 de maig de les que volia parlar-vos, sinó de les del passat diumenge a Alemanya. Fonamentalment perquè servidor -ciutatà europeu resident- hi participà exercint el dret a elegir regidors i consellers comarcals. Entre nosaltres, ara que ningú ens vetlla, vos diré que vaig votar per "Die Grüne", fonamentalment perquè una de les candidates és veïnada nostra i perquè conec una segona candidata -una alemanya enamorada de Formentera- des dels primers temps que vaig venir a viure a Rodheim. Ambdues han resultat elegides. Els "Grüne" s'han apuntat un triomf històric a les eleccions dels "Land" de Baden-Württemberg i Rheinland-Pfalz, on poden formar majoria de govern amb els socialdemòcrates i assolir la presidència regional. També han avançat ferm als comicis locals. Al nostre poble han fregat el 20% dels sufragis i amb el SPD i una canditatura independent (encapçalada per la comare dels nostres dos menuts) tenen majoria per governar, però no la batlia que s'elegeix directament. Per això haurem d'esperar al 2013. Una singularitat del sistema electoral municipal d'aquestes contrades.
D'aquestes particularitats volia parlar-vos també. Aquí no hi ha "dia de reflexió". El mateix dissabte els partits feinejen tant o més que dies abans. Els voltants dels col·legis electorals són farcits de cartells reclamant el vot per uns o pels altres. Ningú entra a votar amb les paparetes preparades a casa; no és legal, raó per la que cap partit es molesta en tocar la porta de ca teva. Quan entres t'entreguen uns llençols de paper amb totes les llistes i t'encaminen cap a una taula oculta per una mampara. Sol i amagat fas les creus pels teus candidats. Pots triar entre donar-los tots a una sola llista, repartir-los entre candidats de diferents partits o, fins i tot, concentrar part del vot en alguns d'ells. Les paperetes (de diferent color) es dipositen en una sola urna. Els membres de la taula -voluntaris, pertanyents a diferents partits- sols et demanen la citació per votar que setmanes abans has rebut per correu. Cap passaport, cap tarja d'identitat entre les barres. La majoria de ciutadans es decideix en funció dels continguts d'un programa breu i concís i de les capacitats -reals i contrastades o probables- dels candidats. També per la ideologia, és clar. Això fa que tot sigui possible, des de governs molt estables (com el de la CSU a Baviera) a canvis radicals (com l'esmentat a Baden-Württemberg). La dreta (aquí sols s'anomena així als neonazis) no es menja una rosca, llevat de llocs molt concrets de l'antiga DDR. Els democratacristians (CDU) són d'un centrisme tan social que podrien avançar el PSOE per l'esquerra sense gaires dificultats. El nostre PP seria considerat un partit de dreta pura i dura i, atesos els casos de corrupció, ho tendria cru per concórrer a unes eleccions i molt manco per guanyar-se la confiança del electors. Els alemanys no són perfectes, ni molt manco, però sí una mica més madurs que nosaltres -democràticament parlant-.
Quan dic que no són perfectes és perquè puc anomenar algun cas veritablement xocant. Per exemple la sentència judicial favorable a la demanda d'un treballador musulmà d'un supermercat que es negà a traginar i posar a les prestatgeries productes alcohòlics (vi, licors, cervessa...) i porc i els seus derivats (paté, embotits...). A partir d‘ara l'empresari està obligat a mantenir-lo lluny d'aquests gèneres "impurs", prohibits per l'Alcorà. A Alemanya viuen uns quatre milions de musulmans. Per sort no tots treballen en supermercats.
Estic molt d'acord amb l'escrit de "Sóller on ets?" sobre l'escola de ses Marjades. Estic a favor de les escoles petites i en contra de les grans aglomeracions escolars. Però la seva sobtada irrupció en escena em crea incerteses. Com pot sobreviure "Sóller on ets?" en el fons marí durant anys i sols treure el nas a la superfície quan manquen poques setmanes per a les eleccions locals. Com? I per què? Ja em direu. Idò!
