Llinatges medievals
Heus aquí un document medieval ben curiós. Es tracta d'una comanda mercantil d'un tal Joan Colom, que presumim, devia ser de Sóller i que ens mostra com es tractaven els contractes en aquell temps.
Coses de la mar
Tot aprofitant aquest dies suggerents de calor que ens conviden a passejar vorera de mar o per zones platgeres, observem la història dels nostres avantpassats que es dedicaven a la marina comercial. Repassant arxius podem donar una mirada de conjunt als diferents tipus d'embarcació emprats pels sollerics dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX. Aquests eren el xabec, el llaüt, el pailebot, la polacra, el bergantí-goleta, etc.
Caniff, Catany i Quadrado
Aquest passat cap de setmana m'he entretingut amb velles lectures que per ser velles no han de ser avorrides sinó ben al contrari, suggerents i properes. Parlaré en primer lloc d'un llibre o album de còmics, després d'un biografia i en tercer lloc, d'un llibre d'assaigs. Els autors són respectivament Milton Caniff, Guillem Morro i Josep Maria Quadrado.
La vocació
Qui dia passa, any empeny, em recordà l'altre dia un bon amic, encara que jo i a causa de determinades circumstàncies tenc molt present que la nostra veritable riquesa en aquesta vida, és el temps. Tant és així que quan era molt més jove guanyava un premi literari més o menys ben pagat, jo responia a la pregunta d'un periodista sobre el que jo n'havia de fer dels doblers: Els doblers del premi em servirien per guanyar temps, o si voleu, per a comprar dies i hores que haig de dedicar a escriure. Perquè per a mi i des de que tenia 9 anys, això de fer escriptura de creació era viure més intensament.
El Sóller de Berard
Em preguntava un lector com devia ser Sóller en els temps pretèrits, en els segles XVII i XVIII, època difícil, de capa i espasa, però també de progressos, especialment tot el regnat de Carles III, que era un monarca amic de les ciències. Època, aquella, que fou fundada la Societat d'Amics del País, que tanta feina va fer en favor de l'agricultura, les arts i les indústries. D'aquell segle XVIII tenim l'excel·lent descripció que va fer de la nostra Vall l'intel·lectual Jerónimo Boix de Berard de Solà de la Cavalleria i de Magarola, que va néixer a Palma el 14 de juliol de 1742.
Coses antigues
És cert que hem passat enguany un hivern molt rigorós que alguns han atribuït als factors del canvi climàtic. A Sóller, on la pluja hivernal és freqüent i fins i tot la neu en els dies més conglaçats, vall humida que desperta bona part de la nostra verdor paisatgística recorda molts hiverns de molt baixes temperatures. Aquesta olor tan nostra de pedra humitejada és quelcom emblemàtic. Però la pregunta que em faig és la de si hi ha hagut temperatures tan fredes en èpoques passades, quan encara no preocupava la pervivència de la capa ozònica ni hi havia tantes indústries contaminants ni tant consum automobilístic ni tant CO2 sobre les ciutats.
Els anys de la fam
Són molts els que encara recorden els anys de la fam. Aquella època de postguerra, amb les cartilles de racionament i el mercat negre. Els fiscaleros i els estraperlistes. Els escàndols de corrupció i el gest irat del poble. Els malalts de fam, els anèmics i els tuberculosos. La repressió política, els llavis segellats, i la manca de moltes coses. El contraban i els luxes clandestins.
Tebeos de moros i cristians
Record que l'any 1961, quan es complien els quatre segles del maig de 1561 i mentre es preparava el simulacre del Firó que aquell any s'havia de celebrar amb especial relleu, alguns dels jovençans de les dues colles, la dels moros i la dels cristians, discutien sobre els tebeos que tractaven del tema de totes aquelles batalles antigues, musulmans, guerrers, corsaris, bandolers, pirates...
Llibres del Dia del Llibre
El dia de Sant Jordi vaig assistir a una trobada d'escriptors a la llibreria Àgora i haig de dir que va ser una autèntic plaer. S'hi aproparen també molts lectors amics i les converses es perllongaren tot el matí.
L'oli nostre
Després de la conquesta de l'Illa per part de Jaume I el 1229 i establerta aquí la nova població cristiana, un dels productes que resultava insuficient per a l'alimentació dels seus habitants era l'oli. Com ens explica l'historiador Zaforteza y Musoles, "es va anant intensificant el conreu de l'olivera, sobretot per part de la muntanya, ja fos mitjançant plantacions directes, ja aprofitant l'abundància d'ullastres per al seu empelt".
Papers antics
Aquesta setmana hem permetreu que una vegada més us parli de papers antics, és a dir, de documents que sense tenir un valor oficial fora de l'àmbit domèstic són tanmateix una petita part de la nostra història local. Papers, si voleu, curiosos, de gent, fa molt temps, desapareguda, però que en el seu dia formà part de la dinàmica d'un poble.
Pastes del temps
Després d'aquest dur hivern, al qual no tots els sollerics de la meva generació han sobreviscut, es fa precís saludar la primavera del 2010, alhora que hom observa com ràpidament i de peu puntes per no fer renou, passa el temps.
Mossèn Alcover i mossèn Rullán
L'any 1917 i en el butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, en el tom XVI, Mossèn Antoni Maria Alcover feina una semblança de la vida i obra de Josep Rullán i Mir, també mossèn i escriptor, historiador, intel·lectual humanista en lletres i del qual, l'any 2012 ha de ser celebrat el centenari de la seva mort. Havia nascut a Sóller el 1829. L'octubre del mateix any que morí se li va retre a Sóller un homenatge per honorar la memòria considerant-lo, com de debò era, un gran patrici. Sembla molt bé que mossèn Alcover coneixia molt bé l'obra diversa de mossèn Rullán.
"Sicut oculi"
Conta l'amic, el professor, polític i escriptor Miquel Durani Pastor, descendent de família sollerica, que havent arribat a les seves mans en temps de la Transició una documentació que havia estat de Falange, pogué composar un llibre, que titula Sicut Oculi, valuosa i memorable tasca que ens explica nombrosos detalls de la tasca de vigilància de la Dictadura.
In memoriam
No és freqüent dedicar aquesta secció dels col·loquis setmanals a necrològiques. De fet, molt poques vegades llegesc esqueles mortuòries en els diaris, doncs a la meva edat és quelcom que em deprimeix molt. He comès, per aquest motiu, oblits imperdonables en tot un seguit de casos, puix que els parents del mort no sempre avisen i un no llegeix per costum, és el meu cas, determinades pàgines de premsa. Però la persona de la qual vull parlar aquest cap de setmana no hem podia passar, pel que fa a la seva mort, gens desapercebuda, ja que em telefonaren per a comentar-me la pèrdua nombrosos amics.
Setanta anys
Qui diu passa, any empeny i jo ja n'he passat setanta d'anys, potser amb més ombres que llums i amb més por que coratge. Certament, la vida dóna moltes voltes i aquestes voltes les marquen les circumstàncies menys esperades. De vegades, conèixer la persona què ha de marcar tota la nostra vida depèn d'un instant casual.
Dues publicacions especials
No puc deixar passar la notícia de dues publicacions, dos nous llibres, la qual tramesa haig d'agrair i que tenen quelcom en comú, puix que afecten al nostre patrimoni cultural i popular.
Pere Colom i Louis Codet
Des d'aquí hem de saludar com bé es mereix el darrer llibre de poemes de Pere Colom Mayol (Fornalutx, 1966) i que tan inspirat segueix en aquesta tasca artística que comença per expressar tot el que sent. Aquesta edició de Tall, bellament presentada, que en la portada i contraportada ens mostra un hermós paisatge de Cúber, fotografia de Cala Matheu, ens ofereix alhora les il·lustracions, execel·lents dibuixos de l'artista Miquel Àngel Bernat (Sóller, 1968), tots ells al·lusius a cada tema poètic, com aquell que diu: "Sovint el silenci / és la veu de tu mateix / que parla dins tu mateix."
Castaldo
Hi ha en aquesta terra un grup de sollerics dedicats a les arts i les lletres durant més de quatre dècades, que han fet feina incansable de valent, en general conciutadans progressistes com solen ser la gran majoria dels intel·lectuals i que,això és el més important, no han deixat mai d'exercir de sollerics, reflectint aquesta temàtica i aquest tarannà en la seva obra, honorant la vall de la seva naixença i que tanmateix han topat amb dues castes de persones quE han vist bé de relativitzar-los i barrejar-los el pas.
La novel·la de l'estripadora
Si m'ho permeteu us parlaré avui del meu darrer llibre, just ara acabat d'editar, la novel·la Les vacances mallorquines de Jack L'estripador, la que fa el número setanta-u de la meva producció, un graó més que em permet consolidar la part de la meva feina com escriptor d'ofici.
Els Cabots de Bunyola
Deixau-me parlar, avui, d'aquest municipi tan proper a nosaltres i que es diu Bunyola i també un dels seus llinatges més representatius, Cabot, que encara avui, si miram el cens local, és un dels cognoms majoritaris.
La magdalena de Proust
Em demanava un curiós que passava per Sóller, quina mena de pastes per a te o cafè eren les més característiques de fabricació local.
Realitats i fantasies
Va parlar mai Juli Ramis de Sóller? La resposta es podria considerar doblement afirmativa. El famós escriptor francès va escriure només una obra on hi figura Mallorca.
Sóller i el cinema
Parlem de Sóller i la història del cinema a la nostra vall. Quelcom que ja és record dels records.Record que mon pare em parlava d' aquelles sessions de cine mut i feia memòria d'un "culebrón" que es deia "La mano que aprieta". Això devia ser a La Defensora l'any 1915 o 1916. No ho tenc molt clar.
Les oliveres i Guifré Boué
No hi ha arbre més hermós. Ja sia per la raresa esculturada de la seva soca o pel seu brancam o obscur, verd intens, carregat de fruita.
Un home apassionat
És curiós de que l'arxiduc dedicàs un llibret escrit en alemany a la figura de la seva amant, na Catarina Homar. Escrivia fa una grapada d'anys, el 1965, Lluís Ripoll, que l'Arxiduc "va tenir una vida amorosa, apassionada, contradictòria, i, fins i to, si volen, extraviada. Dins d'aquesta, Catarina Homar fou, indubtablement, la seva major passió, el més arrelat amor, el de debò, aquell que hermós, fou més enllà de la mort i una de les quals mostres, potser la més evident, és aquest llibre..."
Entorn a una guia de pobles
Fa ja un grapat de temps que la popular i popularista revista HOLA, segurament la més llegida del gènere arreu de l‘Estat espanyol, publicava amb el seu luxe cromàtic habitual, una "GUIA DE PUEBLOS CON SABOR" dins la qual només hi figurava un municipi balear, la vila de Deià i això al costat de poblacions con AINSA, ALMAGRO, ALLARIZ, ARACENA, ARCOS de la FRONTERA, BAEZA, BELMONTE, CARRIÓN de los CONDES, etc. Fins a un total de cinquanta pobles que els redactors o investigadors els han semblat amb més caràcter.
Curiositats documentals
He obert un caixó de papers, un poc a l'atzar, però conscient que hi trobaré història casolana de Sóller. El primer que veig és una d'aquelles fotografies "comercials" que la nostra gent temporalment emigrada a França convertia en targeta postal i l'enviava a parents i amics.
Mossèn Pons i Mossèn Rul·lan
Moltes vegades i des d'aquestes mateixes pàgines hem reivindicat la figura de l'historiador Mossèn Antoni Pons i Pastor, fill de família sollerica amb il·lustre nissaga i que fins ara no ha estat prou reconegut a la Vall dels seus majors. Nasqué a la casa, aleshores en diem posada familiar, del carrer del Sant Esperit el 8 de gener de 1888. Ingressava en el Seminari Conciliar i el 1903 era missacantant.
Essència dels tarongers
Què seria de València sense les taronges? Seria la mateixa o li mancaria part de la seva ànima? I Formentor sense pins? I Menorca sens e pastures i per tant sense vaques ni formatges? I Llubí, on s'està perdent el conreu de tapareres? Què seria de Sa Pobla sense patates? I de Binissalem sense vinyes? O del Vall de ? sense cireres? O de Puente Genil sense codonys? Què seria d'Astúries sense pomes? I de Dijon sense mostassa? Què seria de Jaffa sense tarongers? I de Gibraltar sense simis? Què seria d'Oporto sense vins? I d'Inca sense fàbriques de sabates? Podríem anar allargant preguntes i més preguntes fins a la darrera.
Cremar llibres
Quin afeccionat a la ciència ficció no recorda la novel·la de Ray Bradbury Fahrenheit 451 que tingué un gran èxit editorial i després fou portada al cinema. En parlava el 1975 l'especialista del gènere Juan José Plans.
- El Torrent de Pareis, el més letal de Mallorca
- UGT denuncia l'empresa Sóller 2010 d'actuar "de mala fe" el seu primer conveni col·lectiu
- La prova pilot del porta a porta arranca dia 19 de gener al centre
- La Vila obligarà a reobrir el camí públic de Bàlitx d’enmig
- Dos motoristes de 18 i 19 anys arrestats per robatori després de caure durant una persecució a Sóller