Més de 5.700 inscripcions a les proves de català de maig
El CAIB ha publicat aquest divendres la relació definitiva de persones admeses i excloses a la convocatòria...
El CAIB ha publicat aquest divendres la relació definitiva de persones admeses i excloses a la convocatòria...
La Federació d'organitzacions per la llengua catalana (FOLC) i l’STEI Intersindical presentaran a Mallorca el...
L'Institut Oftàlmic de Mallorca ha guanyat el premi a la millor campanya en català de l'any 2016...
Les convocatòries de gener i maig d'enguany de les proves de llengua catalana dels sis nivells per als certificats...
En el marc de l'acte central de la Diada per la Llengua, el president de l'OCB, Jaume Mateu, he fet el discurs que dóna contingut a l'acte. Vos oferim el discurs íntegre.
Dijous que ve, dia 31 de març, el Parlament de les Illes Balears aprovarà definitivament la modificació de la Llei de Funció Pública que recupera el text de l’any 2007, en el qual el català és un requisit per accedir i promocionar a l’administració pública.
La Direcció General de Política Lingüística ha anunciat aquesta setmana l'obertura de la convocatòria de proves per obtenir els certificats oficials de coneixement de la llengua catalana el proper dilluns, dia 21 de març.
L’STEI i l’Escola de Formació i Mitjans Didàctics han organitzat per aquest divendres i dissabte unes jornades de formació per «incentivar l’ús i el coneixement del català dins i fora de l’escola».
L’ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears enfortiran la col·laboració en matèria lingüística i de difusió científica i cultural. Ho han acordat aquesta setmana el senyor Andreu Manresa, director general d’IB3, i el Rector de la UIB, Llorenç Huguet, en una trobada al campus universitari.
Un usuari del servei de salut denuncia un nou cas de discriminació lingüística. Biel Barceló Tomás, veí de s’Arenal, ha assegurat que divendres va acudir al centre sanitari de la barriada on, en primera instància, no va poder exercir el seu dret a parlar en català.
La Universitat de les Illes Balears (UIB) reclama al nou govern la promoció de la llengua catalana després d’una legislatura de «retrocés». El Departament de Filologia Catalana ha elaborat un escrit en el qual exigeix l’aplicació de l’Estatut d’Autonomia així com la llei de Normalització Lingüística.
He de reconèixer que, com a politòleg, de l'anàlisi de la dimensió lingüística publicat fa unes setmanes volia passar a l'anàlisi directa de la dimensió geopolítica. Fer una lectura de futur del mapa polític balear i de com, al meu parer, la històrica manifestació canvia lleugerament els clevages, les fractures fomentades fins ara pels partits illencs. No obstant això, l'anunci del PP balear de dur una iniciativa pròpia per reafirmar que, en paraules de la portaveu del Parlament, Mabel Cabrer, les Illes no formen part de "l'entelèquia" dels Països Catalans i l'obstinació amb la llei de símbols, que podria perseguir l'exhibició de la Reial Senyera de les quatre barres per manca d'oficialitat als centres públics; m'obliguen a capficar-me en el debat geocultural. Vagi per dit que mai he estat en excés -i diria que la societat balear tampoc- ni de banderes ni de símbols, però cal respondre amb dosis equilibrades de cura i contundència certes escomeses intolerables. (Clicau sobre el titular per llegir l'article complet).
Enmig del terrabastall polític, social i educatiu que estem vivint els darrers dies s'ha de recuperar, enmig de la cridadissa, una anàlisi acurada de perquè hem arribat fins aquí i fer l'exercici que més estimem els politòlegs: la lectura d'un fet que canviarà el tarannà polític d'aquestes illes. Però per fer això, anem a pams: des de la nou del problema, el lingüístic, analitzem l'avior i el present.