Setmanari d'informació local - 138 anys

Més anècdotes antigues

He seguit pegant grapada als papers antics. Papers i petits objectes de paper i cartró. Per exemple dos pósters de propaganda comercial. Un d'ells ens mostra la figura d'un ermità, la closca pelada, la cella ben poblada, els ulls ben vius i la barba molt blanca i molt abundosa. Porta l'hàbit de frare, color marronenc. Es recolza sobre un escriptori i escriu sobre una llibreta: Ma liqueur sera tonique er digestive. El personatge sembla habitar una cova. Per l'entrada es veu un paisatge lluminós amb palmeres. Es tracta d'un "affiche", com diuen a França, del famós en altre temps "Liqueur du Père Kermann", fabricat per un industrial de Burdeus anomenat François Cazanove, un llinatge que seria la versió gala del Casanova o Casesnoves. A l'angle de la banda dreta inferior hi ha unes paraules del tal A.Kermann que diuen: "Avec une morale saine et une higiene rationelle l'homme ne meurt que de vieillesse".

- És a dir, amb una moral sana i una higiene racional l'home només es mor de vellesa...

- Un poc exagerat. Mentrestant algun dels nostres comerços sollerics de començos ultramarins per terres de França venia aquest licor a més d'un que esperava miracles...

- Quines coses!

- Un altre poster d'aquests pertany a una botiga de fils i vetes. El que aquí deim una merceria. la propaganda anúncia "Fil de Lin Extra" i l'escena representa una requisa de cavalls per a l'exèrcit francès. L'escenari és un llogaret o petit poble, la plaça central, on els mililtars hi han posat una taula amb quaderns, tinter i ploma. Els kepis dels soldats són vermells, el mateix que els calçons, i les guerreres blaves. Duen mostatxos estil kaiser, la qual cosa ens tramet als anys 1870 a 1914. Un pagès amb la seva bata "pardessus", calçons de papa, cabell roig i nas no menys vermellenc per haver begut un gra massa, presenta el seu hermós cavall. Els caporals riuen divertits...

- la vida en dibuixos.

- Això mateix.

- I què més has retrobat?

- Una carta del 22 d'abril del 1933 signada a la població francesa de Marmande. Du el segell del comerciant en "fruits er primeurs" S.Busquets, d'aquella localitat. En el mateix menbret especifica que treballa "Spécialité de tomates en gros" i és que resulta que les tomàtigues de Marmanda són d'una casta molt singular.

- Bé. És que les tomàtigues de Marmande són universalment conegudes.

- Així és. Passem pàgina.

- Diguès...

- Mira aquest altre paperet. És còpia d'un altre contracte de comanda comercial marítima de l'any 1238...

- Vols dir? Tan antiga?

- Sí llegesc: "Sia conegut de tots que jo Bernat Corretger ho concedit i reconet a Joan Banyeres i els seus que he rebut en la seva comanda, en el present viatge que faig a Sicília en el lleny de Ramon de Cànoves i dels seus socis, una esclava sarraïna valorada en set lliures de Barcelona; aquesta sarraïna jo promet vender-la segons millor pugui de bona fe i el preu que per ella segui obtingut s'invertirà en la compra de comí o cotó, i aquest producte, si Déu vol, jo promet entregar-t'ho, un cop sia de retorn de tal viatge. Així també, que de tot el benefici que Déu ens doni en aquest negoci, tornar primer de tot el capital, jo en tengui la quarta part i tu en tenguis les tres parts restants juntament amb el capital. També que aquesta comanda viatge, romangui i torni a la voluntat de Déu i al teu risc."

- La venda d'una esclava mora es barreja aquí en la confiança del mercader que Déu protegeix, una veritable contradicció.

- I tant- Imagina com devia ser aquesta musulmana.

- Estèticament hermosa i sexualment atractiva.

- No diguis més. Pobres hipòcrites!

Notícies relacionades

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.