I ja tenim la Quaresma avançada i Setmana Santa i Pasqua a les portes. Un any més i any menys, segons com es miri. Que madurar no vol dir progressar, però ajuda. Ten cara al davant meu unes fotografies de la Guerra Civil al Port de Sóller i veig uns homes que fan una desfilada sota el sol d'aquell estiu del 36. És una reclutada de milicians pro-falange o pro-moviment nacional i la majoria no semblen fer bona cara, puix que es veuen preocupats o capficats. No porten armes. Quasi tots van en cos de camisa. Només tres o quatre en jaqueta. I només un molt ben vestit i encorbatat. Els que d'alguna manera s'havien alliberat de fer el servei militar eren enllistats aleshores en una tropa de civils, improvisada i heterogènia. Hi ha més sabates que espardenyes i només un parell de capells. Marxen pel caseriu de Santa Catarina, el carrer paral·lel a les vies del tram, com dirien a França. Són una cinquantena d'homes dirigits per un militar de terra de baixa graduació. Duu botes de canya alta, calçons ajustats, guerrera impecable i barret de plat, gros i ben posat. Es devia sentir quasi un general. A tres passes d'ell i com ell al costat de la tropa hi marxa un falangista amb granota blava. Amés distància, alguns infants moguts per la curiositat, segueixen la cosa.
Una altra fotografia els mostra a una zona muntanyesca tot fent pràctiques de tret. HI ha alguns fusells però la majoria tiren amb escopetes de caça. No manca qui se'n riu de la mala punteria dels altres. La defensa i vigilància de Sóller es trobava en les seves mans, i no anaven errats en estar pe aquells contorns.
L'enemic venia per mar. És curiós que l'expedició del capità Bayo no trobàs convenient desembarcar a Sóller que era l'únic útil de la costa de Tramuntana i encara no existia la base naval. Tot ocupant Sóller, els republicans aconseguien un punt molt estratègic, defensat per les pròpies muntanyes, situat en línia recta sobre la ruta de Barcelona, amb una estació telegràfica i un línia de tramvia i ferrocarril. Però es contentaren amb un bombardejament del cuirassat Jaime I sobre els penyals exteriors regentava una botiga de queviures en el barris de Santa Catalina, on ben sovint jo berenava, com tancà que la nit del bombardejament als afores del port, hagueren d'evacuar la zona tots els que per allà habitaven i anar a la vila per a cercar refugi. Però Bayo no hi desembarcà.
- I per què anaren a desembarcar a Manacor.
- Potser perquè els havien dit que en aquella zona hi havia molta gent que simpatitzava amb la República.Amés d'això hi havia antecedents històrics.
- Què vols dir?
- Hi havia per exemple un llibre de geografia militar de les acadèmies de les forces armades d'aquell temps que era pràcticament obligatori. En el capítol de les Balears analitzava els llocs més adients de desembarcar tropes.Sóller havia estat només un port de refugi on diversos personatges, des de Jaume I, havien entrat per a salvar-se de tempestes o no haver de donar la volta a la costa fins a Palma.
En aquest cas s'ho troba el propi Conqueridor i aquell rei d'Aragó Joan I que fugia d'una pesta...
- I les costes de llevant?
- Hi havia el cas del desembarcament de la tropa que venia amb el rei Jaume III abans de la batalla de Llucmajor, i després, les tropes de l'emperador Carles, quan la guerra de les Germanies. Cal dir alhora que a les costes de Calvià i Andratx hi hagué també desembarcaments històrics, alguns tan importants com Santa Ponça o la zona de Peguera, en temps de Jaume III.
- És curiós això. La història depèn de petites circumstàncies.
- Ja ho pots ben dir.
- Això mateix.
