Va parlar mai Juli Ramis de Sóller? La resposta es podria considerar doblement afirmativa. El famós escriptor francès va escriure només una obra on hi figura Mallorca. De fet, amb prop d'un centenar de novel·les posà per escenari quasi tots els països del món. Però a Mallorca hi apareix a "Clovis Dardentor" i a un fragment del capítol sisè hi veim la següent referència:
"No n'hi ha prou amb haver fet el recorregut dels diversos barris de la capital puix que bé mereixeu ser visitades les altres ciutats, i quines més dignes d'atreure els turistes que Sóller, Inca, Pollença, Manacor o Valldemossa!"
- Doncs sí que esmenta Sóller.
- Sóller i també el seu paisatge més proper, allà on diu: "Iquè us diré de Miramar, l'incomparable domini de l'Arxiduc Lluís Salvador, els boscs mil·lenaris, on aquest príncep savi i artista ha volgut respectar les antigues boscanes, i el seu castell, edificat sobre una marjada suspesa damunt la costa enmig d'un lloc encisador i l'hostatgeria, aquesta disposa mantinguda per Sa Altesa i oberta a tot el món..."
- Però va estar a Mallorca Juli Verne?
- Supòs que no, com tampoc degué estar a llocs distants i pintorescos com Veneçuela, Austràlia, l'Antàrtida, l'Àfrica Equatorial etc., etc. Manejava bona documentació i descrivia indrets amb més mestria i realisme que si hi hagués viscut. Un altre tema que toca el gran escriptor és el de les nostres oliveres.
- I què en diu?
- Diu: "Pel que fa a les oliveres que no n'havia vistes mai de tan vinclades, de més enguerxides, de més bombades, de més geperudes i plenes de nusos, i d'una mida tal que les situava entre les gegants de l'espècie..."
- Idò diguès que sí.
- Home curiós aquest Verne... Parla ja de turistes que visitaven Sóller en el segle XIX.
- Sí. Sempre Sóller entre les curiositats elegides pels visitants estrangers d' aquell temps.
- I deixa'm fer un parèntesi per esmentar que he trobat entre papers vells una targeta comercial d'altre temps.
- I quina és aquesta?
- Una que diu: "Cafè restaurant del Turismo".
- Caram! D'això parlàvem. I què més diu?
- Diu qui era l a propietària: "Viuda de Roca,", Marina 20, Puerto de Sóller."- Sí. Potser de quan encara n'hi havia ben pocs de restaurants per allà. Ara n' hi trobam a balquena!
- Ja ho pots dir. I no anirem ben errats amb el monocultiu del turisme com a única opció econòmica?
No s'haurien de cercar altres alternatives empresarials? Qui no ens diu que hi haurà potser més crisi econòmiques i que la primera economia que rep és com podem observar el turisme?
- Tampoc ho hem de veure tot tan negre. Ni ens hem de creure ser el llombrígol del món ni tampoc ens hem de sentir excessivament pessimistes. Les coses acaben quasi sempre trobant l'equilibri.
- Tornam a la figura de Juli Verne?
- Hi podem tornar.
- Idò m'agradaria dir que la casa on va viure l'escriptor a Amiens presenta una certa semblança amb un dels casals de la Gran Via, a Sóller, això segons el meu parer, detall que no deixa de ser curiós.
- Els racons urbans solen donar sorpreses d'aquest tipus. Habitatges que s'assemblen tot i que e troben ben allunyats, carrers de la mateixa tipologia, postals quasi calcades, diria jo, encara que sabem que es tracta o bé, d'influències, o bé, de casualitats.
- I Juli Verne, igual que Emili Salgari, han restat en els llibres universitaris de la història de la literatura com escriptors populars de novel·les d'aventures, d'exploradors i de pirates. Els diuen "creadors de fantasia pura" i, per tant, molt allunyats de la realitat.
- Quina realitat i quina fantasia, la dels pirates?
- Els pirates existeixen avui i varen existir en el passat. D'això n'han de saber les monges de La Caritat en conèixer la vida del seu fundador, Sant Vicenç de Paül, una congregació que ha estat ben present a Sóller. Sant Vicenç de Paül (1581- 1660) era capellà i l ‘any 1605 fou presoner de pirates barbarescs. Pogué fugir dels que l'havien esclavitzat al 1607, després de passar penalitats de tota mena, és a dir, una aventura real que no tenia res de divertida. Home inquiet desenvolupà després una intensa tasca diplomàtica a Roma i fou també capellà de Margarida de Valois. Des de 1613 dedicà els seus esforços a promoure obres de caritat com és la protecció dels orfes, els presidiaris i els malalts.
- Idò un personatge ben interessant que inspirà, sense dubte, altres religiosos benefactors.
- Sí. Com l'artenenc venerable Sebastià Gili Vives i les seves monges de l'Empar que es marcaren una missió semblant: els nens expòsits, els vells abandonats, els malalts...
- Hi ha un quatre anònim del segle XVIIIque ens mostra Sant Vicenç de Paül quan escrivia, envoltat de col·laboradores, les constitucions fundacionals de la seva congregació. Hi veim dues monges, tres nadons i set dames. Tot un document gràfic.
- Idò molt bé.l
