El secret de na Fàtima i la Serra de Tramuntana

Acaba de sortir publicada, per Insula Literaria (Impresràpid) la meva darrera novel.la, aquesta de llegenda i aventura, amb l’afegida intenció de ser dedicada a la lectura escolar, El Secret de Na Fatima, que incorpora a la meva narrativa tot un seguit d’intencions sociopedagògiques. Deu esser cert allò que diu que «mestres neixem i mestres morim ensenyant», perquè des de que vaig deixar les aules una gran majoria de les coses que escric sempren tenir, encara que de manera inconscient, aquesta agosarada intenció. Hi ha un topònim en el terme de Valldemossa que respòn a la denominació ‘Puig de Na Fàtima’ i en el terme de Puigpunyent, aquesta mateixa denominació d’un altre cim de la mateixa cadena de muntanyes: La Serra de Tramuntana. Tota la trama narrativa es troba inspirada en fets reals: un accident de cotxe, un nen autista del síndrome ‘asperger’, la recerca de la ruta que pogué seguir la princesa musulmana Fatima, filla del darrer valí de Medina Mayurqa, i que segons la llegenda havia fuit del setge cristià i l’entrada de les tropes saquejadores aquell darrer dia de 1230 emportada a cavall per un cavaller de confiança i tot duent el seu farcellet de joies… i un d’aquells ‘buscatresors’ que sortiren com a bolets a finals del segle XIX. Tot plegat, la gran aventura d’un adolescent dels nostres dies. Jo ja m’havia interessat pel bessó d’aquest argument quan vaig llegir per primera vegada el poema en dotze cants, El Comte Mal, que publicava en la Moll, Guillem Colom i Ferrà l’any 50. Són paraules seves: «Fàtima. La filla del darrer Walí de Mallorca Abu-Yahie. Conta la llegenda que el dia de la conquesta de l’illa, mentre els cristians entraven dins la ciutat, un musulmà sortia a cavall per una de les seves portes, emportant-se’n la jove princesa per sostreure-la als horrors del saqueig, no deturant-se fins al peu d’una muntanya de Puigpunyent i tornant-se’n altre cop a la ciutat per morir en la lluita. La muntanya prengué el nom de la princesa mora. El poble que atribueix a Fàtima dons taumatúrgics de bruixa-pretén que hi escondir el seu tresor fabulós».

-Vaja! És una ben atraient aventura.

-Em sembla que sí. Hi podem afegir el fragment del poema…
-Doncs llegeix.

-Diu així: «Cant l’amor verge i salvatge,/ rebel contra l’esclavatge,/ que ensagnava les muntanyes de Mallorca en temps passat,/ l’amor d’una raça forta, / que l’oblit-que tot ho emporta/ dins son feix de fulla morta-/ no ha pogut vèncer en la lluita per la seva llibertat./ Galatzó, altiu canalobre/ on la llegenda es recobra/ i on crema en sa flama viva l’ancestral tradició/ que nostra muntanya tanca,/ que ets el cimal d’on arranca, / brot per brot, branca per branca, / l’alta Serra de Mallorca, des d’Andratx a Formentor;/ temps era temps que flories/ en vastes cavalleries, / ton amo, senyor de forca i esglai dels teus roquissars,/ llavors l’illa governava,/ i era l’herbei que brostava/ al cor de ta Serra brava/ escapçat encar pels cérvols, per les daines i els singlars…»

Notícies relacionades

El metxer de Bunsen

Més notícies relacionades

-Una bella descripció de la Serra on cada paraula té més d’un significat.
-Vols dir? Seguim…

-Endevant: «Dins tes coves sibil.lines/ hi ha encar Follets i Ondines / I tuf de sang que hi vessaren Canamunts I Canavalls, / I en ta cinclera feresta/ Fàtima encar riu xalesta/ dins l’horror de la tempest,/ espillant-se dins tes gorges, dels teus gorgs als clars miralls».
-És a dir, una princesa Fàtima fantasmal que es mira en els espills d’aigua i roca.
-Així és. I per allà vagareja…

-Això em recorda aquella pel.lícula de Roger Corman que interpretaven Boris Karloff, Jack Nicholson i Sandra Knight, la qual protagonista era una dama de la noblesa que després de morta anava pels paratges de quan era viva, tot cercant un amor que la rescatàs d’esser una ànima en pena. Tanmateix en aquest cas és la macabra història d’un home, el ‘Baró’, que quan retorna de la guerra troba la seva muller en els braços d’un altre. Els mata, i ple d’empenediment enterra a la seva esposa en el propi castell. Anys després, un soldat francès de l’època napoleònica, perdut per a regió, demana refugi en aquella vella fortalesa. Però durant les nits apareix el fantasma de la dona assassinada…

-Vaja! Quines coses!