Setmanari d'informació local - 138 anys

Essència dels tarongers

Què seria de València sense les taronges? Seria la mateixa o li mancaria part de la seva ànima? I Formentor sense pins? I Menorca sens e pastures i per tant sense vaques ni formatges? I Llubí, on s'està perdent el conreu de tapareres? Què seria de Sa Pobla sense patates? I de Binissalem sense vinyes? O del Vall de ? sense cireres? O de Puente Genil sense codonys? Què seria d'Astúries sense pomes? I de Dijon sense mostassa? Què seria de Jaffa sense tarongers? I de Gibraltar sense simis? Què seria d'Oporto sense vins? I d'Inca sense fàbriques de sabates? Podríem anar allargant preguntes i més preguntes fins a la darrera. Què serà de Sóller sense els seus emblemàtics i venerables tarongers? Es pot concebre la nostra vall sens l'atmosfera que creen els efluvis d'aquesta flor i fuita? Aquesta és la pregunta que ens hem de fer a la vista de tants horts i tarongerars mal curats i abandonats.

- Ah! la taronja.

- Sí. La taronja. Diu mestre Maurice Mességué, el mestre de les plantes, que "res és més hermós que les blanques flors dels tarongers, amb les quals es teixien (a l'Edat Mitjana) corones i garnaldes per a les donzelles; comparau aquesta blancor amb la tonalitat d'or vermellenc o càlid coure de les superbes fruites de l'hivern i n'obtindreu la més meravellosa combinació de pastissos que pugui somniar un pintor..."

- Hermoses lloances, però el tema no és de poesia, és de rendibilitat.

- Ho sé. Però amb la ruïna dels tarongers hi perdem tots. Matam el paisatge i si matam el paisatge matm el turisme "sensible" i l'orgull local. Segueix dient Mességué: "La taronja sempre va tenir per a mi l'encís de les fruites de les festes. I és que en el camp (francès) només se'n menjava per Nadal i aquesta hermosa fruita madurada al sol d'Espanya, del Marroc o d ‘Itàlia s'associa en el meu interior als regals: xocolates, caramels... Il·lusió de criatures. Sí. Com canta Gilbert Bécaud, jo, que no vaig estar molt aviciat, confés haver furtat la taronja al fruiter... i la infinita dolçor del fruit que sentia en la boca es barrejava amb el peculiar sabor del pecat, de la transgressió del que és prohibit. Però al cap i a la fi, que seria tan cruel de castigar un nin pobre per una satisfacció sana."

- Una satisfacció sana.

- Evidentment la fulla del taronger és calmant i antiespasmòdica. Es recomana el seu us a les persones nervioses, angoixades, asmàtiques, les que pateixen de mal de cap d'origen nerviós, insomni, histerisme i epilèpsia. Fulles que són també antiferbífugues i sudorífugues i constitueixen alhora un eficaç vermífug. Ajuden l‘estómac i són tomàtigues.

- Caram! Un bon producte!

- Així és, però no menys interessant que la flor.

- I què li passa a la flor?

- Sempre fent cas al que diu el mestre de les plantes, la flor del taronger pot donar una aigua que és essencialment calmant i antiespasmòdica. És el millor calmant del món de les plantes. Els que pateixen d'ansietat, angoixa, cor sensible a la més petita emoció, els que no poden agafar la son, se'n poden beneficiar, com ja se'n beneficiaren molts al llarg de la història.

- Al llarg de la història?

- Sí. L'essència que es treu de la flor de taronger es fa servir en perfumeria. Li diuen essència de Neroli, en record de l'esposa de Flavi Orsini, príncep de Neroli, que en feia gran ús i que en el segle XVII, es va introduir a França com a producte medicinal i de cosmètica.

- Curiós. I la pell de la taronja?

- També és interessant. Té efectes tònics i estimulants, ajuda l'estómac en la seva funció, allibera gasos intestinals, actua en casos d'estrenyiment i també es considera febrífuga i vermífuga.

- Caram! Ja és dir.

- I no és tot. La pell de taronja desprèn un líquid volàtil que resulta ser un excel·lent antisèptic i un eficaç calmant del mal de ventre.

- No se li pot demanar més.

- Serveix per a fiabricar aigua de colònia. I no diguem de la fruita que aporta una gran quantitat de vitamines, especialment C i B. Per altra banda la seva dolçor és ben tolerada pels diabètics.

- I el suc?

- Ah! el suc. Això és de domini general. Qui no sap que el suc de taronja és útil com a tònic i antiinfecciós? Qui no està d'acord en la seva efectivitat en casos de grip, feblesa orgànica, febres, angines, trastorns digestius, mal de ronyons i bufeta.

- Tornant a Mességue ens dóna, fins i tot, la fórmula o recepta per a fabricar una ratafia que és tònica-estomacal.

- I com es fa?

- Pren nota: cent grams de pell de taronja i cent grams de pell de llimona amb un litre d'alcohol de vuitanta graus. Aquesta mescla es deixa durant tota una setmana i llavors se li posa mig quilo de sucre de canya. És un licor excel·lent i casolà. Feis la prova.

- I brindarem per la vida dels tarongers.

- Això mateix.

Notícies relacionades

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per antoine.mayol, fa mes de 14 anys
En français ,avec mes excuses, j'ai apprecié cet article, qui pour notre famille l'orange a été notre gagne pain.Mes grand parents ont comercialisés les oranges de SOLLER dés les années 1900!!!
et de plus a DIJON, que vous sitez, pays de la moutarde.
Molts gracies;
ANTOINO MAYOL COLL
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente