Sembla que en el passat, com diríem en francès, "avant la guerre", totes aquelles personalitats que venien a Mallorca, es sentien obligats a visitar Sóller, sempre lloada i enaltida, com a població-jardí. Així ho varen fer el 29 d'octubre de 1933 el príncep de Prússia Humbert acompanyat del seu cosí, l'arxiduc de Mecklenburg. L'un i l'altre manifestaren la seva admiració envers el nostre paisatge. I ja que hem anomenat Mecklenburg, això hem recorda un episodi semblant.
- Quin epidosodi?
- Aquella visita d'un altre visitant, valgui la redundància. Això era el 1893, quan Vladimir Alexandrovitx, germà del tsar de Rússia, que va venir amb el seu seguici i familiars. Aquest príncep va néixer a Sant Petersburg i estava casat amb Maria Paulovna, duquesa de Mecklenburg.
- Sobre la família reial prussiana i alemanya d'aquell temps va escriure un ben documentat llibre, amb moltes il·lustracions fotogràfiques, el nostre escriptor Joan Babtista Ensenyat.
- I parlant de tot em produí molta pena la mort recent de Fèlix Pons, el destacat polític socialista i que com tots sabem tenia vincles familiars a Sóller.
- Això em fa retrocedir al 23 d'agost de 1894 quan un cronista d'Ultima Hora: "A les dues de la matinada del dia d'avui ens ha sorprès la notícia que anit a les nou i mitja havia mort a Sóller el nostre inoblidable i valuós amic Josep Lluís Pons i Gallarza, a la qual vila havia anat per tal d'assistir al funeral de pare polític del seu fill Fèlix Pons. Conegudes són moltes de les seves produccions per haver recentment publicat l'editor senyor Tous un tom de les seves més escollides poesies en català i en castellà."
- Una curiosa notícia de tres anys després es refereix a l'Exposició Balear de Sóller, on eren mostrats tota una sèrie d'articles agrícoles, industrials i comercials. Així, per exemple, els cítrics de Jaume Orell, els productes de l'olivera de la vídua d'Ensenyat, i d'altres produccions locals i illenques.
- Idò molt bé.
- Sí, perquè en aquell temps a més de fàbriques locals de teixits, sabó, etc. s'estava instal·lant arreu de Mallorca una certa activitat industril, com per exemple, les ceràmiques que Pere A. Cetre fabricava en obradors de Santa Catalina i Son Espanyolet. Tanmateix el novembre del 1898, la premsa donava compte de la crisi de les indústries mallorquines dedicades als teixits de cotó. Llegim el que deia el cronista en aquelles difícils circumstàncies: "Avui tots els mallorquins tenen posada la seva mirada en el que ha de succeir amb els nostres productes després de la pèrdua total dels mercats de Cuba i Puerto-Rico. Les fàbriques de teixits de Mallorca són 35, essent-ne les principals les que poseeixen els hereus de Vicente Juan, i les que existeixen a Santa Maria, Inca i Sóller. Totes elles a punt de la ruina i es fa necessari la declaració de port franc, amb la qual cosa es facilitaria el muntatge de gran fàbriques i que la nostra Diputació en combinació amb aquests industrials, subvencionaria un determinat nombre de joves per tal que anassin als països més avançats i aprendre'n durant uns anys, per implantar aquí tals avanços".
- Vaja!
- I per què és saludabñe, creus tu, parlar del passat?
- Parlar del passat ens ensenya a conèixer millor el present i prevenir el futur.
- Hi estic d'acord. L'altre dia, una senyora de devers seixanta anys es queixava de la manca de valors de la jovenesa actual i lloava la seva generació i la generació d'abans de la seva. Parlava de la fidelitat a la religió, del patriotisme (evidentment centralista), dels valors morals... Jo li vaig dir allò de cap temps passar fou millor, en tot cas diferent. La generació, abans de la seva, aquñi a Mallorca, entrà en una guerra en la qual els espanyols es mataven com a conills, qualsevol podia ser tret de ca seva i assassinat d'un tret al clatell. I n'hi havia prou si el capellà d'un poble feia la llista dels que anaven a missa i dels que no hi anaven. Així va passat a una vila que no vull anomenar. Era això gent amb moral? Una generació amb principis? Unes persones amb valors? Tal volta va fer Jesucrist la llista dels que anaven rere d'ell i dels que no hi volien anar?
- I la generació dels seixantius?
- I que no te'n recordes?
- La jovenesa en els anys seixanta no era tampoc la d'uns pomots beatífics. En aquella època foren molts els capellans que abandonaren la sagristia per a casar-se. Era el temps del Beatles, de la música pop, dels cabells llargs, dels porros, dels hippies, de la revolta juvenil, de la revolució universitària, etc. etc. El Règim volia mantenir el país com un bassa d'oli i no era així la cosa.
- Idò què passa?
- Qua ja no es pot parlar d'una sola moral, la catòlica, perquè el catolicisme oficial no ha estat mai quelcom exemplar, ja que a cada punt ha sorgit la intolerància, la intransigència... Podríem parlar de milers de casos i de com la jovenesa s'ha allunyat de les misses, de les vocacions de les actutuds místiques. I tanmateix és un món diferent però no pitjor, un món on al marga d'allò religiós hi trobam casos de solidaritat, generositat, superació, amor a la ciència i l'estudi, etc.
- Idò molt bé.
