Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 135 anys

Altres coses antigues

És de tothom conegut l'establiment de forn i pastisseria de Ca'n Cim Tampora, en el carrer de Sa Lluna. Record, essent infant, en el temps que vivíem en el carrer de Sant Bartomeu, acompanyava, alguna vegada, la mare a comprar el pa a l'esmentat indret i allò em semblava un paradís, amb aquells mostradors i aquells prestatges dignes del conte de Hamsel i Gretel, amb tants dolços, llepolies, caramels, bescuits i xocolates. Però abans d'això hi hagué a la localitat francesa de Mulhouse un establiment similar, de la mateixa família, que estava a nom de Joaquim Borràs Mayol, el qual no dubtava en destacar sobre el membret de comerç el popular Ca'n Xim Tambora, o "Dambora", que és com el veig escrit. És Tambora o Dambora? I en tot cas, què vol dir o significa una cosa o l'altra? O és per ventura "d'Ambora"? En les capçaleres de les cartes i rebuts hi figurava també, i en aquest cas, en castellà, "La Confianza: Panaderia y Pastelería. Fabricación de todas Mallorquinas." on es veu la voluntat de donar a conèixer per França la nostra rebosteria. Aquest comerç tenia aleshores per adreça el número 19 de la Rue de l'Aigle.

- Curiós. Una bella història.

- Se me fa mal d'aclarir el que signifiquen alguns dels nostres malnoms més antics i tradicionals. De vegades semblen ser la distorsió d'un vocable i, d'altres, com un joc de lletres.

- Així és.

- N'hi ha que juguen simplement amb un nom propi.

- Com per exemple?

- Bernadet, Julieta, Mariaina, Niceto, Paulo, Pere Antoni, Pere Lluc, Perico, Rafalico...

- I productes de l'horta o del camp?

- Els que vulguis: Abella, Caragol, Ceba, Codony, Bleda, Figa, Flor, Puça, Puput, Tomàtiga...

- I segurament no hi han de mancar feines i oficis.

- Que així com han donat llocs i malnoms, són també part de molts llinatges en qualsevol llengua. Recorda per exemple el llinatge Sastre, que es diu així en castellà i català, però que existeix també en anglès, "Tailor" o en alemany, "Schneider"...

- Sí, és cert, diguem malnoms de feines o oficis.

- Són aquests: Boter, Bugader, Capellera, Capitana, Carboner, Carreter, Coquer, Llauner, Pagès, Pastor, Pallicer, Sabater, Sarrier, Serraller, i Xantre...

- Caram...

- Algun d'aquests presenten un valor documental afegit puix que es refereixen a feines o càrrecs ja no existents.

- Per exemple?

- Per exemple, Xantre. Es diu així a aquell que en les esglésies catedrals té la dignitat, dita xandria, el càrrec del qual estava antigament el govern del càrrec en el cor. Malnom ben curiós és també "Serraller", és a dir, l'operari que es dedicava a fer serrell. I què era el serrell? Doncs era la part de fils, de passades o d'ambdues coses a l'hora, a les voltes d'una manta, tovallora, catifa, etc. que es deixen sense teixir perquè serveixen d'ornament agrupant-los en feixos o fent-hi altres treballs.

- I sarrier?

- El que fabricava sàrries, és a dir, recipients d'espart o palma llargarut que servia per a traginar terra, palla, fems, etc. posant-lo entravessat damunt el bast, és a dir, l'abarda curta que porten les bèsties de càrrega.

- Oficis d'altres temps que resten en els malnoms.

- Així és. Com el pallicer, pellicer o pellissaire, que prepara i ven pells d'abric. El llauner que fa i ven objectes de llauna. El boter que fa botes per a vi i líquids.

- I això de Curial?

- Curial és el que forma part d'una cúria, especialment de l'administració de justícia.

- I hi ha malnoms de peces de vestir?

- Alguns, com és ara, Gabardina o Gavardina...

- Idò digues que tot servia a l'hora de rebatiar algú.

- Així és.

- I coses de menjar també hi entren: Pamboli, Paipeix, Pancuit...

- És natural. Llavors diminitius, com Batlet, Pardalet, Porret o Tomevet...

- Un dels malnoms és Coc, que presenta diferents signoficats.

- Quins són?

- En primer lloc significa "cuiner" i també és el nom de diferents castes de bescuits, coques, etc. la forma i composició dels quals varia segons les contrades. I encara es diu així, com anglicisme, al residu del carbó de pedra després que ha perdut els seus constituents volàtils.

- Supòs que aquí ve de cuiner.

- Jo també ho supòs. Altres malnoms fan referència a parts del cos humà com Caixal, Mames, Mametes, Sord... Cas més estrany són les armes, com per exemple, Punyal. Un bon grup dels que tenen una significació clara o diversa se'ns mostren en forma dialectal, com no podia ser d'altra manera. És quan deim Creveta per Creueta, Cuera per cullera, Ximenea per ximeneia, etc.

- Ja ho veig...

- Hi ha encara malnoms d'origen geogràfic.

- Per exemple?

- Maonès, MArratxí... Però ja val per avui. La setmana que ve en seguirem parlant.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris