Hi ha en aquesta terra un grup de sollerics dedicats a les arts i les lletres durant més de quatre dècades, que han fet feina incansable de valent, en general conciutadans progressistes com solen ser la gran majoria dels intel·lectuals i que,això és el més important, no han deixat mai d'exercir de sollerics, reflectint aquesta temàtica i aquest tarannà en la seva obra, honorant la vall de la seva naixença i que tanmateix han topat amb dues castes de persones quE han vist bé de relativitzar-los i barrejar-los el pas.
Aquestes dues castes de persones són els indiferents i els orgullosos. En realitat, indiferents de tot i per tot i orgullosos de res i per a res. Els indiferents no compren mai un llibre o una obra plàtica.Perquè pe rmanca de suficient cltura són incapaços d'apreciar el llenguatge artístic amb tota la seva exigtència i plenitut. Són els matixos que no volen gastar doblers públics en iniciatives culturals perquè troben que hi ha altres prioritats. Hauríem de veure quines són aquestes prioritats. Però ja saben que si el món no s'ha fet de persones estudioses sinó del mercantilisme i la violència, el poble planer bé ha sabut aprofitar-se dels creadors, inventors, científics i aritstes.
- I què vols? És la condició humana. Així som i així serem. Ens agrada més un amenajda de cacauets que el que puguem aprendre en el decurs d'un conferència.
- I tothom tan content?
- Tothom tan content.
- Tenim després els orgullosos, qeu volen ser cosa perquè sí i es creuen, fins i tot, figueres rellevants. Tanmateix quan mires els seus currículums de feina intel·lectual i la sev producció, si és que n'hi ha, no t'stranyes de la carretades d'enveja que porten a sobre. Són aquells que miren en lupa a quina pàgina del llibre que has fet hi ha una errada. Són aquells que diuen, com si es tractàs d'un defecte: No sé com tens temps de fer tanta cosa! Són els perdonavides de taverna, aquells que per fer-se escoltar criden més fort,els qui asseguren que tot ho han vist i tot ho han fet. Però a l'hora de presentar uninventari dem èrits to tés fum. Aquestes persones saben qeu no serna mai fills il·lustres ni se'ls dedicarà un carrer i per això posen entrebancs a possibles candidatures perquè al cap i a la fi ningú ha de ser me´s que ells, ells que no són de Sóller, són Sóller.
- Caram, quina diatriba. Es pot saber amb qui penses?
- Ja t'he dit que amb els perdona-vides, els falsos herois domèstics, els que fan servir la indiferencia com una arma llençadora.
- Però no dius noms propis.
- Te'n diré un: Castaldo, l'amic Castaldo, que des de fa tants anys ens honora amb la seva obra.Volen dir que amb tanta feina i tants de mèrits no és un "fill il·lustre"? Hem d'explicar com ´son i quines són les ceràmiques, els murals, els mossaïcs qeu anat fent aquest home cada hora, de cada dia, de més de mig segle? Quan ets jove fora honors perquè ets massa jove i quan ets vell pequè si no s'ha et abans no importa fer-ho. Després de mort, quan ja no pots gaudir de la festa entre el steus amics i conciutadans, algú, amb mala consciència, diu "I què no hem de fer fill fora del municipi? un quadre, un carrer, una medalla pòstuma? I algú dirà en el cim de la seva pròpia ignorància: I qui era aquest? Un que feia jarrets i cobria parets amb rajoles de colorins? I és que els ignorants, els desgraciats, ho solen minimitzar tot perquè aqeusta reprobable conducta és, per ells, com qui practica un esoprt verbal de saló. Però Castaldo és només un dels noms qwue avui vull posar sobre la taula. Hi ha també literats i pintors, vius i morts que també esperen aqeusta avinentesa.
- Esperen? Vols dir?
- Bé. Els veritables artistes, els genis, ja es solen donar per ben pagats amb la pròpia feina i ben sovint passen d'aquestes polítiques de col·lectius ciutadans. Però una cosa no lleva l'altra. I per tal de demostrar-te que un autèntic intel·lectual és com una ametlla que s'adreça, anem a fer números.
- Números? Quins números?
- Una petita estadística.Quin percentatge d'intel·lectuals vius i actius hi ha a Sóller entre poetes, escriptors i artistes?
- Ijo que sé.
- Idò deixem treure el compte.
- Treu-lo!
- Tinguent en compte la gent de l'art i les lletres i això tot en gros, el percentatge és d'un 0'1666... periòdica.
- Vols dir? La xifra no pot ser més minvada.
- Idò això és el primer que hauríem de posar en consideració. Tornem al que estàvem dient. Lluís Castaldo ha d'esser "fill il·lustre" de Sóller i ho han de ser també tots aquells que per via de la cultura o la ciència honoren aquest municipi de Sóller que tots tan estimam.
- Tots?
- Bé. És només un dir.
